Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "incomparable" dins totes les àrees temàtiques
<Aspectes generals>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació d'ocupacions: Nombre del complement
- ca 1. Complement que és un nom comptable no únic: administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics (EXEMPLE), n m, f
- ca 1. Complement que és un nom comptable no únic: dissenyador de webs | dissenyadora de webs (EXEMPLE), n m, f
- ca 1. Complement que és un nom comptable no únic: fabricant de matrius (EXEMPLE), n m, f
- ca 2.1 Complement que és un nom incomptable: actor de doblatge | actriu de doblatge (EXEMPLE), n m, f
- ca 2.1 Complement que és un nom incomptable: director de publicitat | directora de publicitat (EXEMPLE), n m, f
- ca 2.2 Complement que és un nom comptable únic: assistent de pista (EXEMPLE), n m, f
- ca 2.2 Complement que és un nom comptable únic: cap del servei mèdic (EXEMPLE), n m, f
- ca 2.3 Complement que és un cas concret: [la] cap del servei informàtic (EXEMPLE), n m, f
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
(1) Escriure'l en plural quan és un nom comptable no únic.
Ex.: administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics; dissenyador de webs | dissenyadora de webs; fabricant de matrius
(2) Escriure'l en singular en els casos següents:
(2.1) Quan és un nom incomptable,
Ex.: actor de doblatge | actriu de doblatge; director de publicitat | directora de publicitat
(2.2) Quan és un nom comptable únic
Ex.: assistent de pista; cap del servei mèdic
(2.3) Quan el complement està referit a un cas concret.
Ex. 3: l'administrador del sistema informàtic [d'una organització determinada]
Nota
-
1. Aquest criteri és paral·lel al criteri que se segueix en el diccionari normatiu per a establir el nombre singular o plural del segon element d'un nom compost format per un verb i un nom. Segons aquest criteri del diccionari normatiu:
(a) Es fa servir la forma del singular quan el substantiu té un referent no comptable o un referent
únic. (Per exemple, paraigua, rodamon.)
(b) Es fa servir la forma del plural quan el substantiu té un referent comptable. (Per exemple, para-xocs, saltamarges.)
(c) Són excepció als punts anteriors els mots patrimonials que tenen una forma fixada diferent. - 2. Podeu consultar el document de criteri original, Noms de professions, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/noms-professions.pdf).
<Treball>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació d'ocupacions: Nombre del complement
- ca 1. Complement que és un nom comptable no únic: administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics (EXEMPLE), n m, f
- ca 1. Complement que és un nom comptable no únic: dissenyador de webs | dissenyadora de webs (EXEMPLE), n m, f
- ca 1. Complement que és un nom comptable no únic: fabricant de matrius (EXEMPLE), n m, f
- ca 2.1 Complement que és un nom incomptable: actor de doblatge | actriu de doblatge (EXEMPLE), n m, f
- ca 2.1 Complement que és un nom incomptable: director de publicitat | directora de publicitat (EXEMPLE), n m, f
- ca 2.2 Complement que és un nom comptable únic: assistent de pista (EXEMPLE), n m, f
- ca 2.2 Complement que és un nom comptable únic: cap del servei mèdic (EXEMPLE), n m, f
- ca 2.3 Complement que és un cas concret: [la] cap del servei informàtic (EXEMPLE), n m, f
<Treball>
Definició
(1) Escriure'l en plural quan és un nom comptable no únic.
Ex.: administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics; dissenyador de webs | dissenyadora de webs; fabricant de matrius
(2) Escriure'l en singular en els casos següents:
(2.1) Quan és un nom incomptable,
Ex.: actor de doblatge | actriu de doblatge; director de publicitat | directora de publicitat
(2.2) Quan és un nom comptable únic
Ex.: assistent de pista; cap del servei mèdic
(2.3) Quan el complement està referit a un cas concret.
Ex. 3: l'administrador del sistema informàtic [d'una organització determinada]
Nota
-
1. Aquest criteri és paral·lel al criteri que se segueix en el diccionari normatiu per a establir el nombre singular o plural del segon element d'un nom compost format per un verb i un nom. Segons aquest criteri del diccionari normatiu:
(a) Es fa servir la forma del singular quan el substantiu té un referent no comptable o un referent
únic. (Per exemple, paraigua, rodamon.)
(b) Es fa servir la forma del plural quan el substantiu té un referent comptable. (Per exemple, para-xocs, saltamarges.)
(c) Són excepció als punts anteriors els mots patrimonials que tenen una forma fixada diferent. - 2. Podeu consultar el document de criteri original, Noms de professions, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/noms-professions.pdf).
<Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural
- ca Ús comptable: pluges (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n f
- ca Ús comptable: temperatures (EXEMPLE d'ús d'un valor), n f
- ca Ús comptable: vents (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n m
- ca Ús incomptable: pluja (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n f
- ca Ús incomptable: temperatura (EXEMPLE d'ús d'una magnitud), n f
- ca Ús incomptable: vent (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n m
<Física > Meteorologia>
Definició
- Quan es fa referència al fenomen o a la magnitud en si, es tracta de noms incomptables. És a dir, són noms que no poden ser comptats (no se'ls pot aplicar un numeral), ni tampoc poden ser quantificats (no se'ls pot aplicar una unitat de mesura). La conseqüència d'aquesta propietat és que són noms que només s'utilitzen en singular.
. Aquest ús és el més habitual, tant en llengua general com en l'àmbit de la meteorologia.
Ex. 1: La previsió de pluja fa baixar el nombre de visitants. (pluja = Fenomen meteorològic consistent en una precipitació de gotes d'aigua procedents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera)
Ex. 2: L'anemòmetre permet mesurar la velocitat del vent. (vent = Fenomen meteorològic consistent en un moviment molt perceptible de l'aire sobre la superfície terrestre)
Ex. 3: La temperatura està condicionada, entre altres factors, per la latitud i per l'altitud. (temperatura = Magnitud física que mesura en graus l'energia cinètica mitjana de les molècules de l'aire)
- Quan es fa referència a un episodi concret del fenomen o a un valor concret de la magnitud, passen a ser noms comptables o, almenys, noms molt propers als noms comptables. És a dir, són noms que es poden entendre com a materialitzacions concretes dels fenòmens i, per tant, poden ser utilitzats en plural quan el context ho requereix. (No és habitual, però, quantificar-los: *dues pluges,* tres vents, *sis temperatures, etc.)
. Aquest ús és propi sobretot de textos d'informació meteorològica, en què és necessari referir-se a concrecions múltiples d'un fenomen en punts diferents d'una àrea geogràfica.
Ex. 1: Es preveuen pluges disperses d'intensitat variable. (pluja = Cadascun dels episodis de pluja en una àrea diversa o en moments diferents)
Ex. 2: Els vents de ponent són els més freqüents a Barcelona; La rosa dels vents; Els vents alisis. (vent = Cadascuna de les bufades de vent en direccions diverses o en moments diferents)
Ex. 3: Contrast entre les temperatures màximes i les temperatures mínimes a tot el país. (temperatura = Cadascun dels valors que pren la temperatura en punts diversos o en moments diferents)
En els contextos més habituals, doncs (referits sovint a una sola zona i a una sola franja de temps), és preferible l'ús en singular; en canvi, en contextos en què es posen en joc zones diverses d'una mateixa àrea o franges de temps diferents, és adequat l'ús en plural.
Nota
- 1. A més dels usos en plural, cal tenir en compte que sovint també es pot fer referència al significat d'episodi d'un fenomen o valor d'una magnitud per mitjà de formes més específiques: plugims, gotellades, ruixats, xàfecs, tempestes, etc. per als episodis de pluja; airades, ventijols, embats, ràfegues, ventades, etc. per als episodis de vent, i valors, màximes, mínimes, etc. per als valors que pren la temperatura.
-
2. Podeu consultar el document de criteri original, La temperatura i la pluja? O també podem dir les temperatures i les pluges?, en el blog del TERMCAT
(termcat.blog.gencat.cat/2016/06/23/la-temperatura-i-la-pluja-o-tambe-podem-dir-les-temperatures-i-les-pluges/).
<Criteris sobre àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural
- ca Ús comptable: pluges (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n f
- ca Ús comptable: temperatures (EXEMPLE d'ús d'un valor), n f
- ca Ús comptable: vents (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n m
- ca Ús incomptable: pluja (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n f
- ca Ús incomptable: temperatura (EXEMPLE d'ús d'una magnitud), n f
- ca Ús incomptable: vent (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n m
<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>
Definició
- Quan es fa referència al fenomen o a la magnitud en si, es tracta de noms incomptables. És a dir, són noms que no poden ser comptats (no se'ls pot aplicar un numeral), ni tampoc poden ser quantificats (no se'ls pot aplicar una unitat de mesura). La conseqüència d'aquesta propietat és que són noms que només s'utilitzen en singular.
. Aquest ús és el més habitual, tant en llengua general com en l'àmbit de la meteorologia.
Ex. 1: La previsió de pluja fa baixar el nombre de visitants. (pluja = Fenomen meteorològic consistent en una precipitació de gotes d'aigua procedents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera)
Ex. 2: L'anemòmetre permet mesurar la velocitat del vent. (vent = Fenomen meteorològic consistent en un moviment molt perceptible de l'aire sobre la superfície terrestre)
Ex. 3: La temperatura està condicionada, entre altres factors, per la latitud i per l'altitud. (temperatura = Magnitud física que mesura en graus l'energia cinètica mitjana de les molècules de l'aire)
- Quan es fa referència a un episodi concret del fenomen o a un valor concret de la magnitud, passen a ser noms comptables o, almenys, noms molt propers als noms comptables. És a dir, són noms que es poden entendre com a materialitzacions concretes dels fenòmens i, per tant, poden ser utilitzats en plural quan el context ho requereix. (No és habitual, però, quantificar-los: *dues pluges,* tres vents, *sis temperatures, etc.)
. Aquest ús és propi sobretot de textos d'informació meteorològica, en què és necessari referir-se a concrecions múltiples d'un fenomen en punts diferents d'una àrea geogràfica.
Ex. 1: Es preveuen pluges disperses d'intensitat variable. (pluja = Cadascun dels episodis de pluja en una àrea diversa o en moments diferents)
Ex. 2: Els vents de ponent són els més freqüents a Barcelona; La rosa dels vents; Els vents alisis. (vent = Cadascuna de les bufades de vent en direccions diverses o en moments diferents)
Ex. 3: Contrast entre les temperatures màximes i les temperatures mínimes a tot el país. (temperatura = Cadascun dels valors que pren la temperatura en punts diversos o en moments diferents)
En els contextos més habituals, doncs (referits sovint a una sola zona i a una sola franja de temps), és preferible l'ús en singular; en canvi, en contextos en què es posen en joc zones diverses d'una mateixa àrea o franges de temps diferents, és adequat l'ús en plural.
Nota
- 1. A més dels usos en plural, cal tenir en compte que sovint també es pot fer referència al significat d'episodi d'un fenomen o valor d'una magnitud per mitjà de formes més específiques: plugims, gotellades, ruixats, xàfecs, tempestes, etc. per als episodis de pluja; airades, ventijols, embats, ràfegues, ventades, etc. per als episodis de vent, i valors, màximes, mínimes, etc. per als valors que pren la temperatura.
-
2. Podeu consultar el document de criteri original, La temperatura i la pluja? O també podem dir les temperatures i les pluges?, en el blog del TERMCAT
(termcat.blog.gencat.cat/2016/06/23/la-temperatura-i-la-pluja-o-tambe-podem-dir-les-temperatures-i-les-pluges/).
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca actiu immobilitzat immaterial, n m
- es activo inmovilizado inmaterial
- fr immobilisation incorporelle
- en intangible fixed assets
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura patrimonial>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.
- ca agapornis, n m
- ca inseparable, n m sin. compl.
- ca lloro inseparable, n m sin. compl.
- es inseparable
- fr inséparable
- en lovebird
- nc Agapornis sp.
<Zoologia > Ocells>
Definició
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca aquests dos productes són incompatibles
- en the two products are incompatible
<Localització > Fraseologia>
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca biocompatible, adj
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca càrrega incorporable, n f
- es carga incorporable
- fr charge incorporable
- en includible cost
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura de gestió>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca contorn de restauració dental existent biològicament incompatible amb la salut bucodental
- en contour of existing restoration of tooth biologically incompatible with oral health
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>
