Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada

Resultats per a la cerca "incumbir" dins totes les àrees temàtiques

actori incumbit probatio [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  actori incumbit probatio [la], loc llat

<Dret romà>

Definició
La càrrega de la prova incumbeix a la part actora.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Locució usada per a indicar que qui demana o qui acusa ha de provar els seus arguments.
constituir en mora

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  constituir en mora
  • ca  incórrer en mora sin. compl.
  • es  constituir en mora
  • es  incurrir en mora

<Dret>

Definició
Atribuir legalment a algú l'endarreriment dolós en el compliment d'una obligació o d'un pagament.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Cadascun dels creditors solidaris pot fer allò que sigui útil a la resta de creditors, però no allò que els pugui perjudicar (art. 1141 del Codi civil). Per tant, qualsevol dels creditors, tot sol, pot constituir en mora el deutor, interrompre la prescrip.

    Ex.: La postura de la jurisprudència és que l'assegurador no pot incórrer en mora abans que estigui fixat el grau d'invalidesa que correspongui.
incórrer

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  incórrer, v prep
  • es  incurrir, v prep

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

incórrer

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  incórrer, v intr
  • es  cometer
  • es  incurrir

<Dret>

Definició
Fer o cometre una acció mereixedora de reprensió o de càstig.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'acusada va incórrer en el delicte d'homicidi.
  • [Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició en.]
incomplir

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  incomplir, v tr
  • es  incumplir

<Dret>

Definició
No complir o deixar de complir {una obligació, un deure o una promesa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'acord va ser rescindit perquè una de les parts va incomplir les seves obligacions.
incubar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Reproducció i tècniques reproductives>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  incubar, v tr
  • ca  covar, v tr sin. compl.
  • es  empollar
  • es  incubar
  • fr  couver
  • fr  incuber
  • en  incubate, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Reproducció i tècniques reproductives>

Definició
Col·locar-se, un ocell, sobre els ous per tal de transmetre'ls la calor necessària perquè es desenvolupi l'embrió.
incubar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Reproducció i tècniques reproductives>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  incubar, v tr
  • ca  covar, v tr sin. compl.
  • es  empollar
  • es  incubar
  • fr  couver
  • fr  incuber
  • en  incubate, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Reproducció i tècniques reproductives>

Definició
Col·locar-se, un ocell, sobre els ous per tal de transmetre'ls la calor necessària perquè es desenvolupi l'embrió.
incubar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Pediatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  incubar, v tr

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Pediatria>

Definició
Fer una incubació, covar.
onus probandi incumbit actori [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  onus probandi incumbit actori [la], loc llat

<Dret romà>

Definició
La responsabilitat de la prova correspon a qui actua.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Principi que indica que qui ha de provar un fet jurídic o material és qui l'al·lega.