Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "inc�ria" dins totes les àrees temàtiques

actio ex stipulatu [la] actio ex stipulatu [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  actio ex stipulatu [la], n f
  • ca  actio incerti [la], n f sin. compl.
  • ca  stipulatio incerta [la], n f sin. compl.

<Dret romà>

Definició
Acció que tutelava l'acompliment d'una obligació continguda en una estipulació.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('acció [d'objecte] indeterminat')
    ('acció [per a exigir l'acompliment] d'una estipulació')
adenofibroma endometrioide de malignitat incerta (anomalia morfològica) adenofibroma endometrioide de malignitat incerta (anomalia morfològica)

<Ciències de la salut > Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  adenofibroma endometrioide de malignitat incerta (anomalia morfològica)
  • en  Endometrioid adenofibroma, borderline malignancy (morphologic abnormality)
  • cod  25874003

<Anatomia patològica (SNOMED CT)>

candidosi mucocutània crònica per causa incerta o no registrada candidosi mucocutània crònica per causa incerta o no registrada

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  candidosi mucocutània crònica per causa incerta o no registrada, n f
  • es  candidiasis mucocutánea crónica por causa incierta o no registrada, n f
  • fr  candidose cutanéo-muqueuse chronique d'origine incertaine o non enregistrée, n f
  • en  chronic mucocutaneous candidiasis with unregistered or uncertain cause, n

<Malalties minoritàries > Immunodeficiències primàries>

carelià carelià

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  carelià
  • ca  ingrià sin. compl.
  • ca  livià sin. compl.
  • ca  ludià sin. compl.
  • cod  karjala
  • ar  الكرجلية
  • cy  Careleg
  • de  Karelisch
  • de  Ischorisch sin. compl.
  • de  Livisch sin. compl.
  • de  Lüdisch sin. compl.
  • en  Karelian
  • en  Ingrian sin. compl.
  • en  Livvi sin. compl.
  • en  Ludic sin. compl.
  • es  careliano
  • eu  kareliera
  • fr  carélien
  • fr  ingrien sin. compl.
  • fr  livwi sin. compl.
  • fr  lude sin. compl.
  • gl  careliano
  • gl  ingriano sin. compl.
  • gl  liviano sin. compl.
  • gl  ludiano sin. compl.
  • gn  kareliáno
  • gn  íngrio sin. compl.
  • gn  liviáno sin. compl.
  • gn  ludiáno sin. compl.
  • it  careliano
  • it  ingrico sin. compl.
  • it  livoniano sin. compl.
  • it  ludico sin. compl.
  • ja  カレリア語
  • ja  リビア語、ルディア語、イングリア語 sin. compl.
  • nl  Karelisch
  • nl  Ingrisch sin. compl.
  • nl  Lijfs sin. compl.
  • nl  Lydisch sin. compl.
  • oc  carelian
  • oc  ingrian sin. compl.
  • oc  livian sin. compl.
  • oc  ludian sin. compl.
  • pt  carélio
  • pt  ingriano sin. compl.
  • pt  liviano sin. compl.
  • pt  ludiano sin. compl.
  • ru  Карельский язык
  • ru  Ижорский sin. compl.
  • ru  Людиковский sin. compl.
  • ru  Ливвиковский sin. compl.
  • sw  Karelian
  • sw  Ingrian sin. compl.
  • sw  Livvi sin. compl.
  • sw  Ludic sin. compl.
  • tmh  Takarelyat
  • tmh  taingriyat sin. compl.
  • tmh  Talivyat sin. compl.
  • tmh  taludyta sin. compl.
  • zh  卡雷利亚诺语

<Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès>, <Àsia > Rússia>

Definició
Llengua parlada sobretot a la República de Carèlia i als territoris de Tver i Leningrad. Componen el carelià quatre dialectes ben caracteritzats: el carelià pròpiament dit, el livià, el ludià i l'ingrià. Sovint, malgrat les afinitats que hi ha entre ells i l'origen històric comú dels qui els parlen, es considera que cadascun d'aquests dialectes constitueix una llengua separada. En un altre extrem, hi ha autors que no veuen en els parlars carelians res més que un conjunt de varietats orientals fineses.

Tot i la proximitat lingüística evident i les relacions constants entre finesos i carelians, la diferent trajectòria històrica i la inclusió en àrees culturals distintes d'aquests dos pobles (uns lligats a Suècia i els altres a Rússia) fan del finès i del carelià dues llengües separades.
cistoadenoma serós de malignitat incerta (anomalia morfològica) cistoadenoma serós de malignitat incerta (anomalia morfològica)

<Ciències de la salut > Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  cistoadenoma serós de malignitat incerta (anomalia morfològica)
  • en  Serous cystadenoma, borderline malignancy (morphologic abnormality)
  • cod  128849004

<Anatomia patològica (SNOMED CT)>

eruguera d'espatlles negres eruguera d'espatlles negres

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  eruguera d'espatlles negres, n f
  • es  oruguero incierto
  • fr  échenilleur à épaulettes noires
  • en  black-shouldered cicadabird
  • de  Schwarzschulter-Raupenfänger
  • nc  Edolisoma incertum
  • nc  Coracina incerta alt. sin.

<36.040 Ocells > Passeriformes > Campefàgids>

eruguera d'espatlles negres eruguera d'espatlles negres

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  eruguera d'espatlles negres, n f
  • es  oruguero incierto
  • fr  échenilleur à épaulettes noires
  • en  black-shouldered cicadabird
  • de  Schwarzschulter-Raupenfänger
  • nc  Edolisoma incertum
  • nc  Coracina incerta alt. sin.

<36.040 Ocells > Passeriformes > Campefàgids>

extracte de gambir extracte de gambir

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  extracte de gambir, n m
  • ca  extracte d'uncària, n m sin. compl.
  • es  extracto de gambir

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Extracte tànnic condensat o catequínic que s'obté de les fulles de la Uncaria gambir.
foliür foliür

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  foliür, n m
  • ca  ganxet, n m alt. sin.
  • ca  lepturus corbat, n m alt. sin.
  • nc  Parapholis incurva (L.) C.E. Hubb.
  • nc  Lepturus incurvatus Trin. sin. compl.
  • nc  Pholiurus incurvus (L.) Hitchc. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  foliür, n m
  • ca  ganxet, n m alt. sin.
  • ca  lepturus corbat, n m alt. sin.
  • nc  Parapholis incurva (L.) C.E. Hubb.
  • nc  Lepturus incurvatus Trin. sin. compl.
  • nc  Pholiurus incurvus (L.) Hitchc. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>