Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "indicatiu" dins totes les àrees temàtiques
indicatiu
indicatiu
<Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca indicatiu, n m
- ca indicatiu de trucada, n m sin. compl.
- es indicativo de llamada, n m
- fr indicatif d'appel, n m
- en call sign, n
- en call-sign, n
<Telecomunicacions>
Definició
Codi de lletres o nombres que s'utilitza per a identificar els corresponsals, els emissors o els destinataris en la transmissió de missatges per mitjà de la ràdio.
indicatiu
indicatiu
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca indicatiu, n m
- es indicativo
- fr indicatif
- en indicative
<Lingüística>
Definició
Mode verbal, característic de les oracions asseveratives (tant afirmatives com negatives) i interrogatives.
Nota
- L'indicatiu és el mode no marcat per oposició al subjuntiu i a l'imperatiu, i per això en la majoria de llengües que tenen aquest tipus d'oposicions modals l'indicatiu no presenta cap marca morfològica. L'indicatiu és prototípicament el mode declaratiu, no marcat per l'actitud subjectiva del parlant. Per aquesta raó, també rep a vegades el nom de declaratiu. En català, els temps del mode indicatiu són el present, el perfet, l'imperfet, el plusquamperfet, el passat (simple i perifràstic), el passat anterior (simple i perifràstic), el futur (simple i perfet) i el condicional (simple i perfet).
