Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "indignar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  assenyalar, v tr
  • ca  indicar, v tr sin. compl.
  • es  indicar
  • es  señalar

<Dret>

Definició
Ser senyal o indici {d'alguna cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Les proves assenyalen la innocència de l'acusat.

    Ex.: Les empremtes trobades al lloc del crim indicaven la culpabilitat de l'acusat.
autòcton -a autòcton -a

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  autòcton -a, adj
  • ca  indígena, adj
  • ca  natiu -iva, adj
  • es  autóctono -na, adj
  • es  indígena, adj
  • es  nativo -va, adj
  • fr  autochtone, adj
  • fr  indigène, adj
  • fr  natif -ive, adj
  • en  autochthonous, adj
  • en  indigenous, adj
  • en  native, adj

<Botànica>

calicó calicó

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  calicó, n m
  • ca  indiana, n f
  • es  calicó
  • es  cotón

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Teixit de cotó bast amb lligat de plana.
corda espanyola corda espanyola

<Arts > Circ>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  corda espanyola, n f
  • ca  corda indiana, n f
  • es  cuerda española
  • es  cuerda indiana
  • es  cuerda lisa
  • fr  corde aérienne
  • fr  corde espagnole
  • fr  corde lisse
  • en  Spanish web

<Arts > Circ>

Definició
Corda llisa proveïda de baga.

Nota

  • En els números de corda espanyola un acròbata executa figures subjectant-se a la baga mentre un altre fa rodar la corda des del cap més proper a terra.
corda espanyola corda espanyola

<Arts > Circ>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  corda espanyola, n f
  • ca  corda indiana, n f
  • es  cuerda española
  • es  cuerda indiana
  • es  cuerda lisa
  • fr  corde aérienne
  • fr  corde espagnole
  • fr  corde lisse
  • it  corda spagnola
  • en  Spanish web

<Circ > Especialitats circenses > Aeris>

Definició
Corda llisa proveïda de baga.

Nota

  • En els números de corda espanyola un acròbata aeri executa figures subjectant-se amb el canell, el clatell o el turmell a la baga mentre un altre fa rodar la corda des del cap més proper a terra.
cree cree

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cree
  • cy  Cri
  • de  Cree
  • en  Cree
  • es  cree
  • eu  creera
  • eu  cree sin. compl.
  • fr  cri
  • fr  cree sin. compl.
  • fr  oji-cree sin. compl.
  • fr  oji-cri sin. compl.
  • gl  cree
  • gn  kree
  • it  cree
  • pt  cree
  • scr  Alfabet llatí
  • scr  Sil·labari indígena unificat de Canadà
  • num  Sistema aràbic

<Àlgica > Algonquina > Central>, <Amèrica > Canadà>

Definició
La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

La classificació de determinades llengües algonquines, com el shawni, dins d'un grup central és merament geogràfica. No s'ha pogut establir un parentiu històric (un origen comú) entre les llengües d'aquesta regió com el que mantenen les llengües algonquines orientals o les algonquines del grup arapaho.

El cree és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques que es parlen en regions contigües i que no presenten gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents. Tanmateix, a mesura que creix la distància geogràfica, esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.

Distingim el bloc dialectal del cree oriental (montagnais, naskapi) i el de l'occidental (cree de la plana, cree dels boscos, swampy, etc.). Segons alguns autors, aquests dos blocs dialectals constituirien llengües independents.

De vegades, els europeus van emprar el cree com a llengua de comunicació amb els indígenes, ja que la coneixien fins i tot altres grups de la regió, com ara els sekani.

El cree és una de les llengües indígenes de l'Amèrica del Nord amb més vitalitat, perquè els infants encara l'aprenen a casa com a primera llengua i a l'escola. D'altra banda, aquesta llengua ha exercit influències diverses sobre altres llengües veïnes, com ara l'ojibwa, al llarg de la història.

Existeix una llengua mixta cree-francès, anomenada michif, que parlen els descendents de dones cree i els comerciants canadencs francòfons. En aquesta llengua, que no presenta intel·ligibilitat amb cap de les dues llengües de les quals pren elements, la major part dels noms i dels adjectius són d'origen francès i la major part dels verbs són d'origen cree.

Els crees s'autodenominen ayisiniwok ('homes vertaders') o nehiyawok ('els que parlen la nostra llengua'). Cree podria ser una reducció del mot cristià en francès o d'un mot algonquí que significa 'el primer poble'.
dansa indígena dansa indígena

<Arts > Dansa>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  dansa indígena, n f
  • es  danza indígena

<Arts > Dansa>

Definició
Dansa pròpia dels habitants de terres colonitzades.
dret a immigrar dret a immigrar

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  dret a immigrar, n m
  • es  derecho a inmigrar
  • fr  droit d'immigrer
  • it  diritto all'immigrazione
  • en  right to immigrate
  • ar  حق في الهجرة

<Àmbits de cooperació i conflicte > Migracions>

Definició
Dret a establir-se en un altre país per voluntat pròpia en exercici de la llibertat de circulació, d'acord amb les normes vigents.
estepera estepera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepera, n f
  • ca  herba sàvia, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia bona, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de Sant Joan de Penyagolosa, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia femella, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia mascle, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia oficinal, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia romana, n f alt. sin.
  • ca  te indígena, n m alt. sin.
  • ca  sàliva, n f var. ling.
  • ca  salvi, n f var. ling.
  • ca  sauge, n f var. ling.
  • ca  sàuria, n f var. ling.
  • nc  Salvia officinalis L. subsp. lavandulifolia (Vahl) Gams
  • nc  Salvia lavandulifolia Vahl sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estepera, n f
  • ca  herba sàvia, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia bona, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de Sant Joan de Penyagolosa, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia femella, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia mascle, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia oficinal, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia romana, n f alt. sin.
  • ca  te indígena, n m alt. sin.
  • ca  sàliva, n f var. ling.
  • ca  salvi, n f var. ling.
  • ca  sauge, n f var. ling.
  • ca  sàuria, n f var. ling.
  • nc  Salvia officinalis L. subsp. lavandulifolia (Vahl) Gams
  • nc  Salvia lavandulifolia Vahl sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>