Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "infernal" dins totes les àrees temàtiques

al·lèrgia al nitrat d'argent al·lèrgia al nitrat d'argent

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al nitrat d'argent, n f
  • ca  al·lèrgia a la sal infernal, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al nitrat de plata, n f sin. compl.
  • en  silver nitrate allergy, n
  • cod  294204008

<Al·lergologia>

càustic infernal càustic infernal

<Disciplines de suport > Química>, <Toxicologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  càustic infernal, n m

<Disciplines de suport > Química>, <Toxicologia>

Definició
Nitrat de plata fos.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carnassa, n f
  • ca  carnosa, n f sin. compl.
  • ca  herba del diable, n f sin. compl.
  • ca  carnera, n f alt. sin.
  • ca  col de moro, n f alt. sin.
  • ca  col del diable, n f alt. sin.
  • ca  col del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  figuera infernal, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga borda, n f alt. sin.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • nc  Pastinaca lucida L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

carnassa carnassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carnassa, n f
  • ca  carnosa, n f sin. compl.
  • ca  herba del diable, n f sin. compl.
  • ca  carnera, n f alt. sin.
  • ca  col de moro, n f alt. sin.
  • ca  col del diable, n f alt. sin.
  • ca  col del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  figuera infernal, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga borda, n f alt. sin.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • nc  Pastinaca lucida L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estramoni, n m
  • ca  castanya talpera, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'asma, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba talpera, n f sin. compl.
  • ca  herba talpinera, n f sin. compl.
  • ca  abret, n m alt. sin.
  • ca  castanya, n f alt. sin.
  • ca  castanyer bord, n m alt. sin.
  • ca  castanyes, n f pl alt. sin.
  • ca  datura borda, n f alt. sin.
  • ca  estramoni (fruit), n m alt. sin.
  • ca  estramoni pudent, n m alt. sin.
  • ca  fesolera de llum, n f alt. sin.
  • ca  figuera borda, n f alt. sin.
  • ca  figuera d'infern, n f alt. sin.
  • ca  figuera infernal, n f alt. sin.
  • ca  figuera infernal borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de les talpes, n f alt. sin.
  • ca  herba de talps, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  orval, n m alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  talpenera, n f alt. sin.
  • ca  talper, n m alt. sin.
  • ca  talpera, n f alt. sin.
  • ca  campanono, n m var. ling.
  • ca  curalotot bord, n m var. ling.
  • ca  figuera loca, n f var. ling.
  • ca  herba de taups, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  herba tauera, n f var. ling.
  • ca  herba taupera, n f var. ling.
  • ca  trompetilla, n f var. ling.
  • nc  Datura stramonium L.

<Botànica > solanàcies>

estramoni estramoni

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estramoni, n m
  • ca  castanya talpera, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'asma, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba talpera, n f sin. compl.
  • ca  herba talpinera, n f sin. compl.
  • ca  abret, n m alt. sin.
  • ca  castanya, n f alt. sin.
  • ca  castanyer bord, n m alt. sin.
  • ca  castanyes, n f pl alt. sin.
  • ca  datura borda, n f alt. sin.
  • ca  estramoni (fruit), n m alt. sin.
  • ca  estramoni pudent, n m alt. sin.
  • ca  fesolera de llum, n f alt. sin.
  • ca  figuera borda, n f alt. sin.
  • ca  figuera d'infern, n f alt. sin.
  • ca  figuera infernal, n f alt. sin.
  • ca  figuera infernal borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de les talpes, n f alt. sin.
  • ca  herba de talps, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  orval, n m alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  talpenera, n f alt. sin.
  • ca  talper, n m alt. sin.
  • ca  talpera, n f alt. sin.
  • ca  campanono, n m var. ling.
  • ca  curalotot bord, n m var. ling.
  • ca  figuera loca, n f var. ling.
  • ca  herba de taups, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  herba tauera, n f var. ling.
  • ca  herba taupera, n f var. ling.
  • ca  trompetilla, n f var. ling.
  • nc  Datura stramonium L.

<Botànica > solanàcies>

llapis de nitrat d'argent llapis de nitrat d'argent

<Farmacologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  llapis de nitrat d'argent, n m
  • ca  llapis imperial, n m sin. compl.
  • ca  llapis infernal, n m sin. compl.
  • ca  llapis lunar, n m sin. compl.

<Farmacologia>

Definició
Cilindre en forma de barreta compost d'aquesta substància, emprat com a càustic local per a berrugues i altres excrescències.
metzines de pometa metzines de pometa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  metzines de pometa, n f pl
  • ca  metziner, n m sin. compl.
  • ca  metzines, n f pl alt. sin.
  • ca  pomera del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  tomaquera infernal, n f alt. sin.
  • ca  tomatera de bruixa, n f alt. sin.
  • nc  Solanum linnaeanum Hepper et P.-M.L. Jaeger
  • nc  Solanum sodomaeum Drège ex Dunal var. ling.

<Botànica > solanàcies>

metzines de pometa metzines de pometa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  metzines de pometa, n f pl
  • ca  metziner, n m sin. compl.
  • ca  metzines, n f pl alt. sin.
  • ca  pomera del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  tomaquera infernal, n f alt. sin.
  • ca  tomatera de bruixa, n f alt. sin.
  • nc  Solanum linnaeanum Hepper et P.-M.L. Jaeger
  • nc  Solanum sodomaeum Drège ex Dunal var. ling.

<Botànica > solanàcies>

nit roent nit roent

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  nit roent, n f
  • es  noche infernal, n f

<Física > Meteorologia>

Definició
Nit amb una temperatura mínima igual o superior a 30 °C.

Nota

  • 1. En estudis climàtics de llarg abast temporal, també s'utilitza la categoria de nit roent si la temperatura mínima d'aquell dia és igual o superior a 30 °C.
  • 2. La nit roent es distingeix de la nit tòrrida (amb una temperatura mínima entre 25 °C i 29,9 °C) i de la nit tropical (amb una temperatura mínima entre 20 °C i 24,9 °C).