Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "inj�ria" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la animus iniuriandi, n m
- ca intenció d'injuriar (d'ofendre, de desacreditar), n f
- es intención de injuriar (de ofender, de desacreditar), n f
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Expressió pròpia del dret penal. Són possibles altres expressions paral·leles canviant el gerundi (iocandi ''de fer broma', laedendi 'de ferir', lucrandi 'de lucrar-se', necandi 'de matar', etc.).
Exemple: Amb relació al tipus subjectiu, aquest és dolós, i cal acreditar l'anomenat animus iniuriandi o intenció específica d'injuriar.
<Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca baralla, n f
- es guerra de injurias
- fr bataille
- fr fusillade
- en flamewar
<Informàtica>
Definició
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca baralla, n f
- es batalla
- es guerra de injurias
- fr bataille
- fr fusillade
- en flamewar
<Societat > Serveis > Internet>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca carelià
- ca ingrià sin. compl.
- ca livià sin. compl.
- ca ludià sin. compl.
- cod karjala
- ar الكرجلية
- cy Careleg
- de Karelisch
- de Ischorisch sin. compl.
- de Livisch sin. compl.
- de Lüdisch sin. compl.
- en Karelian
- en Ingrian sin. compl.
- en Livvi sin. compl.
- en Ludic sin. compl.
- es careliano
- eu kareliera
- fr carélien
- fr ingrien sin. compl.
- fr livwi sin. compl.
- fr lude sin. compl.
- gl careliano
- gl ingriano sin. compl.
- gl liviano sin. compl.
- gl ludiano sin. compl.
- gn kareliáno
- gn íngrio sin. compl.
- gn liviáno sin. compl.
- gn ludiáno sin. compl.
- it careliano
- it ingrico sin. compl.
- it livoniano sin. compl.
- it ludico sin. compl.
- ja カレリア語
- ja リビア語、ルディア語、イングリア語 sin. compl.
- nl Karelisch
- nl Ingrisch sin. compl.
- nl Lijfs sin. compl.
- nl Lydisch sin. compl.
- oc carelian
- oc ingrian sin. compl.
- oc livian sin. compl.
- oc ludian sin. compl.
- pt carélio
- pt ingriano sin. compl.
- pt liviano sin. compl.
- pt ludiano sin. compl.
- ru Карельский язык
- ru Ижорский sin. compl.
- ru Людиковский sin. compl.
- ru Ливвиковский sin. compl.
- sw Karelian
- sw Ingrian sin. compl.
- sw Livvi sin. compl.
- sw Ludic sin. compl.
- tmh Takarelyat
- tmh taingriyat sin. compl.
- tmh Talivyat sin. compl.
- tmh taludyta sin. compl.
- zh 卡雷利亚诺语
<Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès>, <Àsia > Rússia>
Definició
Tot i la proximitat lingüística evident i les relacions constants entre finesos i carelians, la diferent trajectòria històrica i la inclusió en àrees culturals distintes d'aquests dos pobles (uns lligats a Suècia i els altres a Rússia) fan del finès i del carelià dues llengües separades.
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca injúria, n f
- es injuria
- en insult
<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca injúria, n f
- es injuria, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca injúria, n f
- es injuria, n f
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca injúria, n f
- es injuria
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El Codi penal (CP) defineix la injúria com «l'acció o expressió que lesiona la dignitat d'una altra persona, que en perjudica la fama o atempta contra la seva pròpia estimació». Les injúries només es consideren delicte quan per la seva naturalesa, efectes i circumstàncies, són tingudes en el concepte públic com a greus (art. 208). Les que no siguin greus es poden castigar com a falta de l'article 620.2 «vexació injusta de caràcter lleu». Les injúries que consisteixen en la imputació de fets només es consideren greus si s'han fet amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari vers la veritat.
Les injúries es castiguen amb una pena de multa de sis a catorze mesos si s'han fet amb publicitat i en els altres casos amb la pena de multa de tres a set mesos (art. 209). En el cas que s'hagin comès mitjançant preu, recompensa o promesa també s'imposa la pena d'inhabilitació especial per a un període de sis mesos a dos anys (art. 213). «Si la persona acusada de calúmnia o injúria reconeix davant l'autoritat judicial la falsedat o la manca de certesa de les imputacions i se'n retracta, el jutge o el tribunal ha d'imposar la pena immediatament inferior en grau i pot deixar d'imposar la pena d'inhabilitació» (art. 214).
Les injúries només són perseguibles «en virtut d'una querella de la persona ofesa pel delicte o del seu representant legal». Si les injúries es dirigeixen al funcionariat públic, a l'autoritat o a l'agent de l'autoritat sobre fets relatius a l'exercici dels seus càrrecs són perseguibles d'ofici. El perdó de la part ofesa extingeix la responsabilitat penal (art. 215).
La lesió de la dignitat es converteix en l'element central del delicte d'injúries. La dignitat s'ha d'interpretar en el context dels articles 10 i 18 de la Constitució espanyola. El concepte de dignitat no resulta fàcil de definir. L'article 10.1 de la Constitució estableix que la dignitat humana «és el fonament de l'ordre polític i de la pau social». La dificultat de definició es pot intentar resoldre mitjançant diversos criteris de concreció: a) la dependència del cas concret, és a dir, la lesió de la dignitat sempre s'ha de referir al cas concret; b) el comportament lesiu, més que el comportament respectuós de la dignitat, pot permetre perfilar el concepte (difamar, discriminar, rebaixar, estigmatitzar, perseguir, desconsiderar, sancionar cruelment); c) les persones no es poden tractar com a objectes, i d) la referència a la direcció final de l'acte (desconsideració arbitrària, comportament greument despectiu).
La lesió de la dignitat s'ha de dur a terme «menyscabant-ne la fama o atemptant contra la seva pròpia estimació». L'òrgan legislador del 1995 no ha pres partit en la discussió sobre el concepte objectiu o subjectiu de honor, sinó que ha optat per protegir-los tots dos. La fama és l'opinió que tenen els altres d'una persona i, perquè existeixi injúria, el CP exigeix un perjudici efectiu. La pròpia estimació fa referència a l'opinió que un té d'ell mateix, i en aquest cas, no cal un perjudici, sinó que n'hi ha prou amb un atemptat.
El CP només considera delictives les injúries greus definides com les que, «per la seva naturalesa, efectes i circumstàncies, estiguin per greus en el concepte públic». La redacció prové de l'article 458.3 del CP del 1973. Aleshores ja es criticava la falta de precisió de la definició de injúria greu i no es pot dir que s'hagi millorat gaire. El criteri decisiu a l'hora de determinar si un comportament és constitutiu d'un delicte d'injúries és el «concepte públic», el qual té un aspecte positiu, ja que evita que sigui l'opinió de la víctima la que decideixi, però des del punt de vista del principi de legalitat és discutible. Una de les funcions del principi esmentat és que els ciutadans puguin tenir informació sobre si llurs comportaments poden constituir un delicte i, des d'aquest punt de vista, sembla que resulta tan difícil com abans fer prediccions segures raonablement.
Les injúries que consisteixen en la imputació de fets només constitueixen delicte quan «s'han dut a terme sabent-ne la falsedat o amb menyspreu temerari cap a la veritat». Per tant, només constitueixen delicte les imputacions de fets falses i realitzades amb coneixement de la falsedat o menyspreu temerari. Però l'article 210, que limita l'eficàcia de la prova de la veritat a les injúries que «es dirigeixen contra funcionaris públics sobre fets que concerneixin l'exercici de llurs càrrecs o que es refereixin a la comissió de faltes penals o d'infraccions administratives», i l'article 214 del CP poden proporcionar un argument en contra. Un sector de la doctrina entén que hi ha una excepció quan es tracta de fets relatius a la vida privada d'una persona (exceptio veritatis).
De la jurisprudència se'n poden extreure alguns criteris que serveixen per a delimitar les injúries greus i lleus.
1. IMPUTACIÓ DE DELICTES NO CONSTITUTIUS DE CALÚMNIA. Encara que s'estigui imputant un delicte, la falta de concreció de les imputacions pot impedir la qualificació de calúmnia. En aquests casos, per regla general, es tracta d'un delicte d'injúries greus.
2. LA DIFUSIÓ DE LES INJÚRIES. La difusió de les manifestacions injurioses pot incidir també en la gravetat de les injúries, però, atès que la publicitat de les injúries determina la imposició d'una pena superior, no es pot utilitzar el mateix criteri per a considerar que es tracta d'injúries greus.
3. LA FORMA I EL CONTEXT DE LES IMPUTACIONS. Juntament amb el significat objectiu de les manifestacions, la forma de realitzar-les pot tenir una gran importància en el marc del delicte d'injúries. Hi ha formes d'expressió intolerables en el marc d'una societat democràtica. S'ha d'aplicar un criteri restrictiu i reduir les injúries greus als casos formalment inadmissibles.
4. L'ESTAT D'ÀNIM I ELS MOTIUS DEL SUBJECTE ACTIU. També poden tenir una gran importància en el moment de la realització del fet. Fins i tot, podria determinar la inexistència d'injúries.
La injúria pot consistir en la imputació de fets o en l'expressió d'opinions. Aquesta distinció és important, sobretot als efectes de l'exceptio veritatis: els fets són susceptibles de prova i les opinions no, però no sempre és fàcil; en molts casos, fets i opinions es barregen. Ara bé, són clarament imputacions de fets: la imputació de delictes que per manca de concreció no poden ser qualificats de delicte de calúmnia; la imputació de fets que voregen el delicte, i la imputació de fets relatius a la vida privada de les persones, que, a la pràctica, normalment fan referència a l'àmbit sexual. Pel que fa a les opinions, normalment es tracta d'opinions expressades per mitjà d'insults; en aquest cas també s'ha d'aplicar un criteri molt restrictiu a l'hora de qualificar-les de delicte.
El delicte només es castiga quan s'ha comès dolosament. N'hi ha prou que el subjecte conegui la part objectiva del tipus, és a dir, que la seva acció o expressió sigui objectivament adequada per a lesionar la dignitat d'una altra persona, de les formes esmentades en l'article 208 del CP. Quan la injúria consisteix en la imputació de fets, el CP concreta una mica més i exigeix que es facin «amb coneixement de la falsedat» -dol directe- o «amb temerari menyspreu vers la veritat» -dol eventual-, elements que es corresponen amb el reconeixement de la falsedat o de la falta de certesa de l'article 214. No és necessari un ànim especial d'ofendre. A diferència del que succeïa sota la vigència del CP del 1973, el codi vigent no inclou cap expressió que pugui donar peu a l'exigència d'un element subjectiu diferent del dol.
El dret a l'honor, reconegut constitucionalment, pot entrar sovint en conflicte amb els drets de llibertat d'expressió, de llibertat d'informació i de llibertat d'opinió, també reconeguts constitucionalment. L'exercici legítim dels drets esmentats pot justificar un comportament lesiu de l'honor. Això es basa en la importància que té la llibertat d'expressió i d'informació en un estat democràtic i, naturalment, està subjecte a limitacions: les informacions han de ser vertaderes i d'interès general. - V. t.: calúmnia n f
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca injúria greu, n f
- es injuria grave, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca injúria lleu, n f
- es injuria leve, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penal militar>
