Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "inquer" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI infusionar, infusar, fer una infusió o infondre?

<Alimentació. Gastronomia>

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI infusionar, infusar, fer una infusió o infondre?
es infundir, v tr
es infusionar, v tr
fr infuser, v tr
pt infundir, v tr
en infuse, to, v tr

<Alimentació. Gastronomia > Procediments culinaris>

Definició

Es considera que la forma adequada en l'àmbit és infusionar (verb transitiu), i no fer una infusió, infusar ni *infondre.

Els motius de la tria de infusionar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És lingüísticament adequada: d'acord amb el procés derivatiu habitual, afegeix el sufix verbalitzador -ar al nom infusió, amb la recuperació de la n del plural infusions.
(2) És conceptualment adequada.
(3) És la més utilitzada pels especialistes de l'àmbit.

En canvi, les formes *infusar, fer una infusió i infondre no són adequades en l'àmbit:
- *Infusar és lingüísticament inadequada perquè no segueix les regles de derivació del català, que donen infusionar com a derivat verbal de infusió. Probablement és un calc del francès (infuser) o de l'anglès (to infuse).
- Fer una infusió, verb existent en català, és poc adequada conceptualment perquè infusionar fa referència a una part d'un procés culinari més ampli. Només és una forma adequada, doncs, en l'ús menys precís de la llengua general.
- Infondre, verb existent en català, és conceptualment inadequada perquè té el significat 'Suscitar (un efecte físic, afectiu, moral) (en algú)', que no s'ajusta a aquest cas. A més, gairebé no té ús en l'àmbit gastronòmic.

El verb infusionar fa referència a l'acció d'immergir una substància vegetal en un líquid, generalment aigua bullent, per extreure'n els principis solubles, sovint com a part d'un procés culinari.

Nota

1. L'acció d'infusionar substàncies vegetals sovint es fa amb un infusor, que és un receptacle reixat o perforat, generalment metàl·lic i de forma rodona o ovalada. Infusor s'ha creat a partir de la base llatina infusus, participi de infundĕre, per analogia amb cultismes com ara extrusor i transfusor.
2. Podeu consultar les fitxes completes de infusionar i infusor al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Infusionar, infusar o infondre?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/infusionar-infusar-o-infondre).

administrador de finques | administradora de finques

<Economia. Empresa > Ocupacions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca administrador de finques | administradora de finques, n m, f
es administrador de fincas
fr administrateur de la propriété
en property administrator
en property manager

<Economia. Empresa > Ocupacions>

Definició

Persona que gestiona finques urbanes o rústiques, cobrant i pagant les rendes, fent de mitjancer entre els propietaris i els inquilins o les administracions públiques, assessorant sobre les matèries relacionades amb la propietat immobiliària, etc.

agrupació de finques

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca agrupació de finques, n f
es agrupación de fincas

Definició

Operació registral en virtut de la qual diverses finques, que fins al moment figuraven inscrites com a independents en el Registre de la Propietat, són unificades o reunides en una de sola per a formar una nova finca registral.

Nota

Àmbit: Espanya
La finca resultant de l'agrupació s'inscriu en un nou full registral, amb un número diferent i una nova descripció, i es tanquen els fulls de cadascuna de les finques reunides, fent menció de l'operació al marge de les inscripcions de propietat (art. 45, paràgraf primer, Reglament hipotecari [RH]). Els requisits de l'agrupació són els que s'especifiquen a continuació: a) La prèvia immatriculació en el Registre de la Propietat de les finques que es pretenen agrupar. b) El fet que es tracti de finques confrontants que, en cas d'estar edificades, hauran de constituir un sol edifici o casa-habitació (art. 44 RH). No obstant això, l'agrupació es pot practicar encara que les finques agrupades no siguin confrontants, sempre que constitueixin una unitat econòmica (art. 44.2 al 44.6 RH). En aquest cas, es descriuen individualment les parcel·les que la constitueixen i, amb la màxima precisió possible, les característiques de l'agrupació o les causes que hi donen lloc (art. 45, paràgraf segon, RH). c) Les finques agrupades, per regla general, han de pertànyer a un sol propietari o propietària o a diversos proindivís, d'acord amb el Registre de la Propietat (art. 44, paràgraf primer, i 45, paràgraf primer, RH). No obstant això, es poden agrupar finques que pertanyin a diversos propietaris, sempre que en el títol es determinin les quotes indivises que corresponguin a cadascun d'ells en la finca resultant (art. 45, paràgraf tercer, i 54.1 RH). d) L'acte ha de constar sempre en escriptura pública, en la qual es descriuen les finques que afecta, així com la resultant de l'operació, i se sol·licita que s'inscrigui l'agrupació en el Registre de la Propietat (art. 50 RH). L'escriptura pública es pot atorgar bé com a acte unilateral del propietari de les finques o de comú acord dels copropietaris o els comuners d'aquestes (art. 44, paràgraf primer) o bé amb motiu d'un negoci jurídic relacionat en l'article 2 de la Llei hipotecària, que tingui com a objecte la finca i s'hagi d'inscriure en el foli d'aquesta.

agulla d'enllardar

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca agulla d'enllardar, n f
ca agulla d'entatxonar, n f sin. compl.
ca enllardador, n m sin. compl.
ca enllardadora, n f sin. compl.
es aguja de mechar, n f
es aguja mechera, n f
es mechera, n f
fr aiguille à larder, n f
fr aiguille à piquer, n f
fr lardoire, n f
en larding needle, n

Definició

Barra metàl·lica de forma semicilíndrica, proveïda d'un mànec, que serveix per a enllardar la carn.

agulla d'enllardar travessera

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca agulla d'enllardar travessera, n f
es aguja de medrar a través
fr aiguille à piquer
fr lardoir à pointe

Definició

Agulla d'enllardar que té la forma d'una agulla de cosir però més gran, a la qual s'enfilen les substàncies que es volen introduir a la peça de carn, i que s'utilitza clavant-la per un extrem i traient-la per l'altra banda de la peça.

aladern

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aladern, n m
ca boix bord, n m sin. compl.
ca lladern, n m sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca llampuga, n f sin. compl.
ca acader, n m alt. sin.
ca aladern allitendre, n m alt. sin.
ca aladern ver, n m alt. sin.
ca allitendre, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca boixos bords, n m pl alt. sin.
ca camacruix, n f alt. sin.
ca corronyera, n f alt. sin.
ca coscolleta, n f alt. sin.
ca coscollina, n f alt. sin.
ca dineret, n m alt. sin.
ca fustet, n m alt. sin.
ca fusteta, n f alt. sin.
ca garrigó, n m alt. sin.
ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
ca llampuguera, n f alt. sin.
ca llor mascle, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca mombrú, n m alt. sin.
ca olivarda, n f alt. sin.
ca olivastre, n m alt. sin.
ca olivera borda, n f alt. sin.
ca punxeta, n f alt. sin.
ca ram cabrer, n m alt. sin.
ca ram dolç, n m alt. sin.
ca reboll bord, n m alt. sin.
ca reboll mascle, n m alt. sin.
ca sanguinyol, n m alt. sin.
ca sofraira, n f alt. sin.
ca trocaperols, n m/f alt. sin.
ca adern, n m var. ling.
ca alabern, n m var. ling.
ca alavern, n m var. ling.
ca allor mascle, n m var. ling.
ca ernesto, n m var. ling.
ca ladern, n m var. ling.
ca llampadol, n m var. ling.
ca llampredell, n m var. ling.
ca llampugo, n m var. ling.
ca llampúgol, n m var. ling.
ca mampúdol, n m var. ling.
ca mataselva, n f var. ling.
ca meste, n m var. ling.
ca mesto, n m var. ling.
ca mompúdol, n m var. ling.
ca nesto, n m var. ling.
ca nestro, n m var. ling.
ca niesto, n m var. ling.
ca nyesto, n m var. ling.
ca nyéstol, n m var. ling.
ca nyèstol, n m var. ling.
ca nyestolera, n f var. ling.
ca nyestro, n m var. ling.
ca nyisto, n m var. ling.
ca nyistro, n m var. ling.
ca palinesto, n m var. ling.
ca palo santo, n m var. ling.
ca palomesto, n m var. ling.
ca palomesto de roca, n m var. ling.
ca palomesto roquer, n m var. ling.
ca saflaina, n f var. ling.
ca soflaina, n f var. ling.
nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus

<Botànica > ramnàcies>

aladern

<Botànica>

ca aladern, n m
ca boix bord, n m sin. compl.
ca lladern, n m sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca llampuga, n f sin. compl.
ca acader, n m alt. sin.
ca aladern allitendre, n m alt. sin.
ca aladern ver, n m alt. sin.
ca allitendre, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca boixos bords, n m pl alt. sin.
ca camacruix, n f alt. sin.
ca corronyera, n f alt. sin.
ca coscolleta, n f alt. sin.
ca coscollina, n f alt. sin.
ca dineret, n m alt. sin.
ca fustet, n m alt. sin.
ca fusteta, n f alt. sin.
ca garrigó, n m alt. sin.
ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
ca llampuguera, n f alt. sin.
ca llor mascle, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca mombrú, n m alt. sin.
ca olivarda, n f alt. sin.
ca olivastre, n m alt. sin.
ca olivera borda, n f alt. sin.
ca punxeta, n f alt. sin.
ca ram cabrer, n m alt. sin.
ca ram dolç, n m alt. sin.
ca reboll bord, n m alt. sin.
ca reboll mascle, n m alt. sin.
ca sanguinyol, n m alt. sin.
ca sofraira, n f alt. sin.
ca trocaperols, n m/f alt. sin.
ca adern, n m var. ling.
ca alabern, n m var. ling.
ca alavern, n m var. ling.
ca allor mascle, n m var. ling.
ca ernesto, n m var. ling.
ca ladern, n m var. ling.
ca llampadol, n m var. ling.
ca llampredell, n m var. ling.
ca llampugo, n m var. ling.
ca llampúgol, n m var. ling.
ca mampúdol, n m var. ling.
ca mataselva, n f var. ling.
ca meste, n m var. ling.
ca mesto, n m var. ling.
ca mompúdol, n m var. ling.
ca nesto, n m var. ling.
ca nestro, n m var. ling.
ca niesto, n m var. ling.
ca nyesto, n m var. ling.
ca nyéstol, n m var. ling.
ca nyèstol, n m var. ling.
ca nyestolera, n f var. ling.
ca nyestro, n m var. ling.
ca nyisto, n m var. ling.
ca nyistro, n m var. ling.
ca palinesto, n m var. ling.
ca palo santo, n m var. ling.
ca palomesto, n m var. ling.
ca palomesto de roca, n m var. ling.
ca palomesto roquer, n m var. ling.
ca saflaina, n f var. ling.
ca soflaina, n f var. ling.
nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus

<Botànica > ramnàcies>

amanida d'anques de granota

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida d'anques de granota
es ensalada de ancas de rana
fr salade de cuisses de grenouille
it insalata di cosce di rana
en frog's legs salad
de Froschschenkelsalat

anouer blanc americà

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca anouer blanc americà, n m
es nogal blanco americano, n m
fr caryer blanc, n m
fr caryer ovale, n m
fr noyer blanc d'Amérique, n m
en white walnut or butternut, n
nc Carya ovata

anquejar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca anquejar, v intr
es anquear
fr hancher

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Moure molt les anques un quadrúpede, especialment un animal de bast.