Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "insistent" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI bot, robot, bot de conversa o assistent virtual? 0 CRITERI bot, robot, bot de conversa o assistent virtual?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI bot, robot, bot de conversa o assistent virtual?
  • es  (bot1) robot, n m
  • es  (bot1,2) bot, n m
  • es  (bot2) asistente virtual, n m
  • es  (bot2) chatbot, n m
  • fr  (bot1) robot, n m
  • fr  (bot1,2) bot, n m
  • fr  (bot2) agent conversationnel, n m
  • fr  (bot2) assistant virtuel, n m
  • en  (bot1) software robot, n
  • en  (bot1,2) bot, n
  • en  (bot2) chatbot, n
  • en  (bot2) talkbot, n
  • en  (bot2) virtual agent, n
  • en  (bot2) virtual assistant, n

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Telecomunicacions>

Definició
Tant robot com bot de conversa i assistent virtual (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents; en canvi, bot (també masculí) cobreix tots dos significats.

(1) Un bot1, o un robot, és un programa automàtic o un mecanisme automatitzat que executa una tasca concreta.
. Els equivalents castellans són bot i robot; els francesos, bot i robot, i els anglesos, bot i software robot.

(2) Més específicament, un bot2, o un bot de conversa (i, com a sinònim complementari, assistent virtual), és un programa informàtic que utilitza tècniques d'intel·ligència artificial que li permeten interactuar amb éssers humans, sobretot per executar tasques i respondre preguntes plantejades per mitjà de llenguatge natural.
. Ex.: Determinats servidors de serveis de xat en línia utilitzen bots per a generar missatges de xat com si fossin persones reals.
. Els equivalents castellans són asistente virtual, bot i chatbot; els francesos, agent conversationnel, assistant virtuel i bot, i els anglesos, bot, chatbot, talkbot, virtual agent i virtual assistant.

La forma bot és una reducció de robot que correspon a la seva part final.

Nota

  • Podeu consultar les dues fitxes completes de bot (amb el sinònim robot o bé amb els sinònims bot de conversa i assistent personal) al Cercaterm, i també el document de criteri original, Parlem amb els bots?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/parlem-els-bot).
0 CRITERI cardioprotegir persones o cardioprotegir territoris? 0 CRITERI cardioprotegir persones o cardioprotegir territoris?

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI cardioprotegir persones o cardioprotegir territoris?
  • ca  cardioprotecció dels assistents a un acte (EXEMPLE)
  • ca  ? poliesportiu municipal cardioprotegit (EXEMPLE)
  • ca  ? territori cardioprotegit (EXEMPLE)

<Ciències de la salut > Salut pública>

Definició
Tant l'estructura cardioprotegir una persona com l'estructura cardioprotegir un territori es poden considerar vàlides, encara que no són igualment adequades en tots els contextos.

Els motius que avalen aquestes dues estructures són els següents:
(1) Pel que fa a cardioprotegir, és un verb transparent semànticament i ben construït lingüísticament a partir de la forma prefixada cardio-, 'cor', i el verb protegir.
(2) Pel que fa al complement, l'ús més habitual és aplicar cardioprotegir a una persona; ara bé, l'aplicació a un equipament, una zona o un acte públic es pot interpretar com un ús metonímic degut a una voluntat d'economia de la llengua: en comptes de fer funcionar com a complement un grup de persones que es troben en un espai determinat, es pren directament aquest espai com a complement.
Ex.: El nou poliesportiu municipal estarà cardioprotegit; Girona, territori cardioprotegit.

Tot i això, en textos científics o en documentació tècnica d'especialitat, es considera preferible fer servir únicament la primera estructura, és a dir prendre sempre les persones com a complement.

El verb cardioprotegir fa referència a l'acció de protegir el cor d'un pacient, habitualment amb un aparell que pugui actuar en cas d'aturada cardíaca.

Nota

0 CRITERI Denominació d'ocupacions: Nombre del complement 0 CRITERI Denominació d'ocupacions: Nombre del complement

<Aspectes generals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació d'ocupacions: Nombre del complement
  • ca  1. Complement que és un nom comptable no únic: administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics (EXEMPLE), n m, f
  • ca  1. Complement que és un nom comptable no únic: dissenyador de webs | dissenyadora de webs (EXEMPLE), n m, f
  • ca  1. Complement que és un nom comptable no únic: fabricant de matrius (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.1 Complement que és un nom incomptable: actor de doblatge | actriu de doblatge (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.1 Complement que és un nom incomptable: director de publicitat | directora de publicitat (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.2 Complement que és un nom comptable únic: assistent de pista (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.2 Complement que és un nom comptable únic: cap del servei mèdic (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.3 Complement que és un cas concret: [la] cap del servei informàtic (EXEMPLE), n m, f

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició
Quan la denominació d'una ocupació presenta un complement referit als elements sobre els quals actua la persona, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa al nombre d'aquest complement:

(1) Escriure'l en plural quan és un nom comptable no únic.
Ex.: administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics; dissenyador de webs | dissenyadora de webs; fabricant de matrius

(2) Escriure'l en singular en els casos següents:

(2.1) Quan és un nom incomptable,
Ex.: actor de doblatge | actriu de doblatge; director de publicitat | directora de publicitat

(2.2) Quan és un nom comptable únic
Ex.: assistent de pista; cap del servei mèdic

(2.3) Quan el complement està referit a un cas concret.
Ex. 3: l'administrador del sistema informàtic [d'una organització determinada]

Nota

  • 1. Aquest criteri és paral·lel al criteri que se segueix en el diccionari normatiu per a establir el nombre singular o plural del segon element d'un nom compost format per un verb i un nom. Segons aquest criteri del diccionari normatiu:
    (a) Es fa servir la forma del singular quan el substantiu té un referent no comptable o un referent
    únic. (Per exemple, paraigua, rodamon.)
    (b) Es fa servir la forma del plural quan el substantiu té un referent comptable. (Per exemple, para-xocs, saltamarges.)
    (c) Són excepció als punts anteriors els mots patrimonials que tenen una forma fixada diferent.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Noms de professions, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/noms-professions.pdf).
0 CRITERI Denominació d'ocupacions: Nombre del complement 0 CRITERI Denominació d'ocupacions: Nombre del complement

<Treball>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació d'ocupacions: Nombre del complement
  • ca  1. Complement que és un nom comptable no únic: administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics (EXEMPLE), n m, f
  • ca  1. Complement que és un nom comptable no únic: dissenyador de webs | dissenyadora de webs (EXEMPLE), n m, f
  • ca  1. Complement que és un nom comptable no únic: fabricant de matrius (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.1 Complement que és un nom incomptable: actor de doblatge | actriu de doblatge (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.1 Complement que és un nom incomptable: director de publicitat | directora de publicitat (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.2 Complement que és un nom comptable únic: assistent de pista (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.2 Complement que és un nom comptable únic: cap del servei mèdic (EXEMPLE), n m, f
  • ca  2.3 Complement que és un cas concret: [la] cap del servei informàtic (EXEMPLE), n m, f

<Treball>

Definició
Quan la denominació d'una ocupació presenta un complement referit als elements sobre els quals actua la persona, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents pel que fa al nombre d'aquest complement:

(1) Escriure'l en plural quan és un nom comptable no únic.
Ex.: administrador de sistemes informàtics | administradora de sistemes informàtics; dissenyador de webs | dissenyadora de webs; fabricant de matrius

(2) Escriure'l en singular en els casos següents:

(2.1) Quan és un nom incomptable,
Ex.: actor de doblatge | actriu de doblatge; director de publicitat | directora de publicitat

(2.2) Quan és un nom comptable únic
Ex.: assistent de pista; cap del servei mèdic

(2.3) Quan el complement està referit a un cas concret.
Ex. 3: l'administrador del sistema informàtic [d'una organització determinada]

Nota

  • 1. Aquest criteri és paral·lel al criteri que se segueix en el diccionari normatiu per a establir el nombre singular o plural del segon element d'un nom compost format per un verb i un nom. Segons aquest criteri del diccionari normatiu:
    (a) Es fa servir la forma del singular quan el substantiu té un referent no comptable o un referent
    únic. (Per exemple, paraigua, rodamon.)
    (b) Es fa servir la forma del plural quan el substantiu té un referent comptable. (Per exemple, para-xocs, saltamarges.)
    (c) Són excepció als punts anteriors els mots patrimonials que tenen una forma fixada diferent.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Noms de professions, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/noms-professions.pdf).
0 CRITERI impermeable o resistent a l'aigua? 0 CRITERI impermeable o resistent a l'aigua?

<Indústria. Energia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI impermeable o resistent a l'aigua?
  • es  (impermeable) impermeable, adj
  • es  (resistent a l'aigua) resistente al agua, adj
  • fr  (impermeable) imperméable, adj
  • fr  (impermeable) imperméable à l'eau, adj
  • fr  (resistent a l'aigua) résistant à l'eau, adj
  • en  (impermeable) water impermeable, adj
  • en  (impermeable) waterproof, adj
  • en  (resistent a l'aigua) water-resistant, adj
  • en  (resistent a l'aigua) water resistant, adj var. ling.

<Indústria. Energia > Enginyeria industrial>

Definició
Tant impermeable com resistent a l'aigua (tots dos, adjectius) es consideren formes adequades, encara que tenen significats d'abast diferent:

- Un producte impermeable és un producte que no permet el pas d'un fluid a través seu, especialment pensat perquè el contacte amb l'aigua no l'afecti gens o no afecti gens allò que protegeix.
. L'equivalent castellà és impermeable; els francesos, imperméable i imperméable à l'eau, i els anglesos, water impermeable i waterproof.

- Un producte resistent a l'aigua és un producte que evita en un cert grau el pas de l'aigua a través seu però no completament, de manera que, en determinades condicions, o bé ell mateix o bé allò que protegeix pot quedar afectat pel contacte amb l'aigua.
. L'equivalent castellà és resistente al agua; el francès, résistant à l'eau, i l'anglès, water-resistant, també escrit amb la grafia water resistant.

Aquests termes s'apliquen sovint a dispositius electrònics (com ara mòbils i rellotges), productes cosmètics, peces de roba (per exemple, jaquetes i sabates), teixits (el Gore-Tex és un teixit impermeable) i complements de vestir (motxilles, bosses de mà, etc.).

Nota

0 CRITERI impermeable o resistent a l'aigua? 0 CRITERI impermeable o resistent a l'aigua?

<Esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI impermeable o resistent a l'aigua?
  • es  (impermeable) impermeable, adj
  • es  (resistent a l'aigua) resistente al agua, adj
  • fr  (impermeable) imperméable, adj
  • fr  (impermeable) imperméable à l'eau, adj
  • fr  (resistent a l'aigua) résistant à l'eau, adj
  • en  (impermeable) water impermeable, adj
  • en  (impermeable) waterproof, adj
  • en  (resistent a l'aigua) water-resistant, adj
  • en  (resistent a l'aigua) water resistant, adj var. ling.

<Esports>

Definició
Tant impermeable com resistent a l'aigua (tots dos, adjectius) es consideren formes adequades, encara que tenen significats d'abast diferent:

- Un producte impermeable és un producte que no permet el pas d'un fluid a través seu, especialment pensat perquè el contacte amb l'aigua no l'afecti gens o no afecti gens allò que protegeix.
. L'equivalent castellà és impermeable; els francesos, imperméable i imperméable à l'eau, i els anglesos, water impermeable i waterproof.

- Un producte resistent a l'aigua és un producte que evita en un cert grau el pas de l'aigua a través seu però no completament, de manera que, en determinades condicions, o bé ell mateix o bé allò que protegeix pot quedar afectat pel contacte amb l'aigua.
. L'equivalent castellà és resistente al agua; el francès, résistant à l'eau, i l'anglès, water-resistant, també escrit amb la grafia water resistant.

Aquests termes s'apliquen sovint a dispositius electrònics (com ara mòbils i rellotges), productes cosmètics, peces de roba (per exemple, jaquetes i sabates), teixits (el Gore-Tex és un teixit impermeable) i complements de vestir (motxilles, bosses de mà, etc.).

Nota

0 CRITERI impermeable o resistent a l'aigua? 0 CRITERI impermeable o resistent a l'aigua?

<01 Conceptes generals de l'esport>, <50 Fitxes de criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  0 CRITERI impermeable o resistent a l'aigua?

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>, <Esport > 50 Fitxes de criteris>

Definició
Tant impermeable com resistent a l'aigua (tots dos, adjectius) es consideren formes adequades, encara que tenen significats d'abast diferent:

- Un producte impermeable és un producte que no permet el pas d'un fluid a través seu, especialment pensat perquè el contacte amb l'aigua no l'afecti gens o no afecti gens allò que protegeix.
. L'equivalent castellà és impermeable; els francesos, imperméable i imperméable à l'eau, i els anglesos, water impermeable i waterproof.

- Un producte resistent a l'aigua és un producte que evita en un cert grau el pas de l'aigua a través seu però no completament, de manera que, en determinades condicions, o bé ell mateix o bé allò que protegeix pot quedar afectat pel contacte amb l'aigua.
. L'equivalent castellà és resistente al agua; el francès, résistant à l'eau, i l'anglès, water-resistant, també escrit amb la grafia water resistant.

Aquests termes s'apliquen sovint a dispositius electrònics (com ara mòbils i rellotges), productes cosmètics, peces de roba (per exemple, jaquetes i sabates), teixits (el Gore-Tex és un teixit impermeable) i complements de vestir (motxilles, bosses de mà, etc.).

Nota

àrbitre adjunt | àrbitra adjunta àrbitre adjunt | àrbitra adjunta

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  àrbitre adjunt | àrbitra adjunta, n m, f
  • ca  àrbitre assistent | àrbitra assistent, n m, f
  • es  árbitro asistente | árbitra asistente
  • es  árbitro auxiliar | árbitra auxiliar
  • fr  arbitre adjoint | arbitre adjointe
  • fr  arbitre assistant | arbitre assistante
  • en  assistant referee

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Personal>

Definició
Persona encarregada de fer complir el reglament en les proves d'esquí alpí de descens i d'eslàlom supergegant.
àrbitre adjunt | àrbitra adjunta àrbitre adjunt | àrbitra adjunta

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  àrbitre adjunt | àrbitra adjunta, n m, f
  • ca  àrbitre assistent | àrbitra assistent, n m, f
  • es  árbitro asistente | árbitra asistente
  • es  árbitro auxiliar | árbitra auxiliar
  • fr  arbitre adjoint | arbitre adjointe
  • fr  arbitre assistant | arbitre assistante
  • en  assistant referee

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Personal>

Definició
Persona encarregada de fer complir el reglament en les proves d'esquí alpí de descens i d'eslàlom supergegant.
àrbitre assistent | àrbitra assistent àrbitre assistent | àrbitra assistent

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  àrbitre assistent | àrbitra assistent, n m, f
  • ca  jutge de línia | jutge de línia, jutgessa de línia, n m, f sin. compl.
  • ca  linier, n m, f sin. compl.
  • es  árbitro asistente
  • es  juez de banda
  • es  juez de línea
  • es  linier
  • fr  arbitre assistant
  • fr  juge de ligne
  • fr  juge de touche
  • en  assistant referee
  • en  linesman, n m
  • en  lineswoman, n f

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Cadascun dels dos membres de l'equip arbitral que, situats a les bandes del terreny de joc, assisteixen l'àrbitre principal en la conducció d'un partit, especialment assenyalant els fores de joc, indicant a quin equip correspon fer un servei o comunicant-li la intenció d'un equip de fer una substitució.