Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "institució" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca administració de la institució, n f
- es administración de la institución
- fr administration de l'institution
- en administration of the Institutions
<Comunitats europees > Institucions de la Unió Europea i funció pública europea>
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca centre educatiu, n m
- ca institució escolar, n f
- ca centre d'ensenyament, n m sin. compl.
- ca centre docent, n m sin. compl.
- ca centre escolar, n m sin. compl.
- es centro de enseñanza
- es centro docente
- es centro educativo
- es centro escolar
- es institución escolar
- fr centre d'enseignement
- fr centre éducatif
- fr centre scolaire
- fr établissement d'enseignement
- fr établissement scolaire
- fr institution scolaire
- en educational center
- en educational institution
- en school institution
<Educació > Organització i gestió educatives > Sistema educatiu: etapes i centres>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca clàusula d'institució d'hereu, n f
- es cláusula de institución de heredero
<Dret civil > Dret de successions>
Definició
Nota
- La clàusula d'institució d'hereu no és necessària quan en el testament es nomena un marmessor universal.
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la heredis institutio, n f
- la institutio heredis, n f sin. compl.
- ca institució d'hereu, n f
- es institución de heredero, n f
- fr institution d'héritier, n f
- it istituzione di erede, n f
<Dret romà>
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca institució ACP - CE, n f
- es institución ACP-CE
- fr institution ACP-CE
- en ACP-EC institution
<Comunitats europees > Construcció europea>
Nota
- La sigla ACP correspon als països de l'àrea que comprèn l'Àfrica, el Carib i el Pacífic, que es troben associats amb la CE pel Conveni de Lomé.
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca institució col·laboradora d'integració familiar, n f
- ca ICIF, n f sigla
- es institución colaboradora de integración familiar
- es ICIF sigla
<Serveis socials > Persones > Agents>
Definició
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca institució comuna EEE, n f
- es institución común EEE
- fr institution commune EEE
- en EEA joint institution
<Comunitats europees > Construcció europea>
Nota
- La sigla EEE correspon a Espai Econòmic Europeu.
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca institució comunitària, n f
- ca institució de la UE, n f
- ca institució de la Unió Europea, n f
- es institución comunitaria
- fr institution de l'Union européenne
- en EU institution
<Comunitats europees > Institucions de la Unió Europea i funció pública europea>
<Dret civil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca institució d'hereu, n f
- es institución de heredero
- fr institution d'héritier
<Dret civil>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca institució d'hereu, n f
- es institución de heredero
<Dret civil>
Definició
Nota
-
La successió per causa de mort s'organitza de manera preferent en el dret successori català mitjançant el títol adquisitiu universal d'hereu. Així, l'acceptació del títol comporta que les relacions jurídiques de la persona causant passin a l'hereu o l'hereva i no s'extingeixin amb la mort d'aquella. L'article 411-1 del Codi civil de Catalunya (CCCat) disposa que l'hereu o l'hereva succeeix en tot el dret de la persona causant i que, consegüentment, adquireix els béns i els drets de l'herència i se subroga en les obligacions de la persona causant que no s'extingeixen per la mort.
En el cas del testament, la institució d'hereu n'és un element tipificador, ja que els articles 422-1 i 423-1 del CCCat estableixen que el testament ha de contenir hereu o hereva, excepte que contingui nomenament de marmessor o marmessora universal o sigui atorgat per una persona subjecta al dret de Tortosa. Així mateix, l'hereu o l'hereva es pot nomenar en heretament, que ha de constar en capítols matrimonials. En ambdós casos, la forma és un requisit essencial.
Els articles 412-1 i següents del CCCat regulen la capacitat per a ser hereu o hereva. Les persones instituïdes poden ser físiques (art. 412-1 CCCat) o jurídiques (art. 412-2 CCCat); en el segon cas, la persona jurídica es pot constituir per la voluntat del testador o la testadora expressada en el testament (art. 412-2 CCCat). L'article 412-5 del CCCat estableix una prohibició de disposar en favor de persones determinades: a) el notari que autoritza l'instrument successori, el seu cònjuge, la persona amb qui conviu en parella estable i els parents del notari dins del quart grau de consanguinitat i el segon d'afinitat; b) els testimonis, els facultatius, els experts i els intèrprets que intervinguin en l'atorgament de l'instrument successori, i també la persona que escriu el testament tancat a prec del testador; c) el religiós que ha assistit el testador durant la seva darrera malaltia, i també l'orde, la comunitat, la institució o la confessió religiosa a què aquell pertany, i d) el tutor, abans de l'aprovació dels comptes definitius de la tutela, llevat que sigui ascendent, descendent, cònjuge o germà del causant.
El testador o la testadora ha d'identificar les persones, encara que es permet que una tercera persona completi la designació incompleta del testador o la testadora, com en el cas dels hereus distributaris (art. 424-1 al 424-10 CCCat). Les persones es poden identificar de manera específica, genèrica o mixta (art. 423-6 i s. CCCat). La manera més senzilla de fer-ho és assenyalar el nom i els cognoms de la persona afavorida, però també es pot indicar alguna característica que l'identifiqui. El testador o la testadora també pot fer una designació genèrica per la pertinença a un grup (art. 427-7 al 427-9 CCCat).
El testador o la testadora també pot destinar la seva herència a finalitats benèfiques, docents o pietoses. Normalment, encomana a un marmessor o marmessora l'aplicació concreta de l'herència a una finalitat (art. 429-7 al 429-10 CCCat).
Pel que fa a com ha d'establir el testador o la testadora la institució d'hereu, no existeix una forma única. El més normal és que aparegui el mot hereu, però és suficient si el testador o la testadora estableix qualssevol altres paraules de les quals es desprengui clarament la voluntat de designar com a hereu o hereva a la persona afavorida (art. 423-2 CCCat).
Els principis successoris també tenen un paper molt important en relació amb la institució d'hereu. En primer lloc, l'article 411-3 del CCCat estableix la incompatibilitat entre els fonaments successoris que no siguin complementaris (nemo pro parte testatus pro parte intestatus decere potest), és a dir, la successió intestada només pot tenir lloc si no hi ha un hereu instituït i és incompatible amb l'heretament i amb la successió testada universal, i la successió testada universal només pot tenir lloc si no hi ha heretament. Normalment, si el testador o la testadora ha instituït hereu o hereva, no hi ha d'haver béns vacants en la successió, llevat d'alguns casos concrets: a) els hereus en cosa certa o en l'usdefruit de l'herència, els quals es consideren cridats a tota l'herència, si no existeix hereu o hereva per a la resta de béns o per a la nua propietat respectivament (art. 423-3 i 423-5 CCCat); i b) el cas en què s'institueix una pluralitat de persones la suma de les quotes de les quals és menys de la totalitat de l'herència, fet que n'implica la modificació proporcional (art. 427-7 CCCat).
En segon lloc, l'article 423-12.1 del CCCat estableix que «qui és hereu ho és sempre i, en conseqüència, es tenen per no formulats en la institució d'hereu la condició resolutòria i els terminis suspensiu i resolutori» (semel heres, semper heres). Es prohibeixen els terminis esmentats, perquè en cas contrari es produiria una crida als hereus intestats durant el període de pendència del termini suspensiu o en transcórrer el temps fixat en el termini resolutori, llevat que el testador o la testadora hagi previst un hereu fideïcomissari o una hereva fideïcomissària per a quan hagi transcorregut el termini o s'hagi complert la condició.
Les modalitats admeses en la institució d'hereu són la condició suspensiva, el mode i les prohibicions de disposar. Per tant, estan prohibides les condicions resolutòries i els terminis suspensiu i resolutori, els quals només es poden establir mitjançant els mecanismes de la substitució fideïcomissària.
En primer lloc, tal com disposa l'article 423-12 del CCCat, la condició d'hereu o hereva es pot sotmetre a condició suspensiva, que pot consistir en qualsevol conducta o eventualitat, ja sigui de la persona instituïda o d'una tercera persona. El fet d'imposar una condició suspensiva a l'hereu o hereva no genera cap contradicció amb els principis successoris esmentats, ja que impedeix la delació de l'herència fins al moment en què es compleix, a diferència del que succeeix amb el termini suspensiu (art. 411-4.2 CCCat). No obstant això, en el període de pendència, l'hereu o hereva pot demanar la possessió provisional de l'herència (art. 423-14 CCCat), i, si l'hereu mor abans de complir-se la condició, els seus hereus no adquireixen cap dret a l'herència (art. 423-13 CCCat). La condició a què se sotmet la institució d'hereu ha de ser lícita i possible (art. 423-16 al 423-19 CCCat). Finalment, un cop es compleix la condició, l'herència es defereix i, si l'hereu o hereva l'accepta, es retrotrauen els efectes al moment de la mort de la persona causant i s'entén que l'hereu o l'hereva ho ha estat des d'aquest moment (art. 411-4 i 411-5 CCCat).
En segon lloc, els articles del 428-1 al 428-6 del CCCat regulen les disposicions modals i estableixen que el mode permet al testador o la testadora imposar a l'hereu o hereva una càrrega, una destinació o una limitació. En poden exigir el compliment el marmessor o marmessora, l'hereu o hereva respecte al mode imposat a altres partícips en l'herència i el cohereu o cohereva respecte als modes imposats a altres cohereus. El mode no impedeix que l'hereu o hereva adquireixi l'herència abans del compliment, ja que si es vinculés el compliment a l'adquisició s'establiria una condició suspensiva. Finalment, la disposició modal imposada ha de ser lícita i possible.
En tercer lloc, l'article 428-6 del CCCat estableix les prohibicions de disposar dins la secció referida a les disposicions modals. La prohibició de disposar ha de ser temporal i no pot excedir els límits establerts per a la substitució fideïcomissària.
També és rellevant assenyalar que hi ha tres casos en els quals el testador o la testadora no designa directament l'hereu o hereva —sinó que una tercera persona participa en aquesta designació—, que es poden classificar en dos grups: la tercera persona escull l'hereu o hereva entre les persones designades pel testador o la testadora d'una banda, i la tercera persona només oculta la decisió del testador o la testadora durant el temps que li hagi indicat, de l'altra.
En el primer grup hi ha els hereus distributaris (art. 424-1 al 424-10 CCCat) i la designació incompleta dels hereus fideïcomissaris (art. 426-11 CCCat). En el segon grup, s'hi inclou l'herència i el llegat de confiança regulats pels articles del 424-11 al 424-15 del CCCat, que permeten al testador o la testadora reservar la darrera voluntat més enllà del moment d'obertura de la successió i, fins i tot, impedir que es faci pública. Un cop revelada la confiança, aquesta passa a formar part del testament i no es pot revocar ni alterar; en aquest cas, l'hereu o hereva té la condició de marmessor o marmessora universal.
Els hereus confiança reben una titularitat fiduciària fins a la transmissió de l'herència als veritables successor o successora del testador o testadora. Per tant, mentre dura l'administració, són considerats hereus i tenen plena llibertat per a administrar i alienar els béns de l'herència, llevat dels límits establerts en el testament: tenen dret al reembossament de les despeses i a la remuneració establerta pel testador o testadora i, si no s'ha establert, al deu per cent del valor de l'herència objecte de la confiança i dels fruits o de les rendes líquides.
Els hereus de confiança poden dur a terme llur encàrrec sense revelar en què consistia, però, si el testador o la testadora no ho ha prohibit, també el poden fer públic. Finalment, l'herència de confiança caduca quan no es pot arribar a conèixer la confiança o si aquesta, un cop revelada, és il·legal. En aquest cas, es produeix la delació a favor de les persones que en aquell moment són hereus intestats del testador o la testadora.
La institució d'hereu pot ser nul·la si hi concorren vicis de la voluntat (art. 422-1.1 CCCat) o per la imposició de condicions captatòries i il·lícites (art. 423-17 al 423-19 CCCat), si són determinants de la declaració de la voluntat, ja que, com disposa l'article 423-11 del CCCat, les institucions hereditàries no són ineficaces per l'existència de motius il·lícits ni erronis, excepte que aquests siguin determinants de la institució.
Els vicis de la voluntat que poden afectar la institució d'hereu són l'error, l'engany, la violència i la intimidació. Pel que fa als tres últims vicis, poden afectar tant l'atorgament del testament com la institució d'hereu, i impliquen la nul·litat respectiva en ambdós casos. Pel que fa a l'error, no afecta l'atorgament del testament, sinó que només implica la nul·litat de la institució d'hereu quan en l'atorgament d'aquesta hi intervé algun dels diferents tipus d'error recollits en l'article 422-1 del CCCat: en la persona de l'hereu o hereva, en l'objecte de la institució o en els motius.
La conseqüència de la nul·litat de la institució d'hereu és, inicialment, la ineficàcia del testament, encara que hi ha altres possibilitats: si només existeix un hereu cridat o hereva cridada, la nul·litat de la institució comporta que el testament es converteix en codicil i els hereus cridats en testament anterior o els intestats han de complir les disposicions corresponents; si hi ha més d'un hereu o hereva i la nul·litat n'afecta només un o una, el testament és vàlid i es produeix el dret d'acréixer o l'increment forçós, i si existeix una substitució vulgar i aquesta no està afectada per la causa de nul·litat, la substitució és eficaç i es manté el testament. - V. t.: elecció d'hereu n f
