Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "interioritat" dins totes les àrees temàtiques

abús de superioritat abús de superioritat

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abús de superioritat, n m
  • es  abuso de superioridad

<Dret penal>

Definició
Ús de força o de mitjans físics d'atac excessius, desproporcionats o desiguals per part de l'agressor o agressora, comparats amb els que són a l'abast de la víctima per a defensar-se.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Circumstància agreujant genèrica de la responsabilitat criminal prevista (art. 22.2 Codi penal). Qualificada habitualment per la jurisprudència de traïdoria menor o de segon grau, es considera que el fonament d'aquest agreujant rau en la major facilitat per a cometre el fet que es deriva de certes posicions de superioritat (física o anímica) del subjecte actiu envers la víctima (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 28.9.2005, ponent: Delgado García).
    Aquesta superioritat pot ser de caràcter personal, instrumental o de mitjans, i no ha d'arribar a eliminar la possibilitat de defensa de la víctima (com en el cas de la traïdoria), sinó que n'hi ha prou que la debiliti notablement (STS del 7.10.2003, ponent: Sánchez Melgar), i que es creï així una autèntica desproporció entre la forma d'atac i els mitjans de defensa (STS del 10.2.1986, ponent: Latour Brotons).
    Habitualment, es nega l'aplicació de la circumstància quan la superioritat és imprescindible per a cometre l'agressió (STS del 10.5.1996, ponent: De Vega Ruiz). La jurisprudència considera que només és aplicable a delictes contra les persones (STS del 8.2.1991). Des del punt de vista subjectiu, s'exigeix que els autors tinguin coneixement de llur situació de superioritat i que se'n vulguin aprofitar. Aquesta segona exigència porta a negar l'aplicació de la circumstància en casos d'atacs a la víctima que no siguin producte d'una reflexió prèvia per part del subjecte actiu (STS del 7.10.2003), cosa que fa inaplicable aquest agreujant en casos d'estats passionals en què estigui notablement disminuïda la capacitat reflexiva del subjecte (STS del 12.2.1996, ponent: Bacigalupo Zapater).
    L'exigència d'aquest aprofitament explica que en algunes sentències es fonamenti l'efecte agreujant d'aquesta circumstància en l'expressió d'una certa prepotència de qui abusa de la seva superioritat (STS del 8.7.1992, ponent: De Vega Ruiz).
    La jurisprudència considera que l'abús de superioritat és comunicable als possibles partícips que tinguin coneixement de la superioritat de l'autor envers la víctima (STS del 5.11.1985, ponent: Castro Pérez).
abús de superioritat abús de superioritat

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  abús de superioritat, n m
  • es  abuso de superioridad, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

abús de superioritat abús de superioritat

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abús de superioritat, n m
  • es  abuso de superioridad, n m

<Dret penal>

amanida d'escarola amb tripa de bacallà i gambes amanida d'escarola amb tripa de bacallà i gambes

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida d'escarola amb tripa de bacallà i gambes
  • es  ensalada de escarola con tripa de bacalao y gambas
  • fr  salade de scarole aux tripes de morue et aux crevettes roses
  • it  insalata di scarola con interiora di baccalà e gamberi
  • en  escarole salad with cod gut and shrimps
  • de  Endiviensalat mit Stockfischinnereien und Garnelen

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

anell d'integritat anell d'integritat

<Matemàtiques>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anell d'integritat, n m
  • ca  anell íntegre, n m sin. compl.
  • es  anillo de integridad
  • en  integrity ring

<Matemàtiques>

aquestes condicions estan enllaçades amb el booleà OR a les condicions definides anteriorment aquestes condicions estan enllaçades amb el booleà OR a les condicions definides anteriorment

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aquestes condicions estan enllaçades amb el booleà OR a les condicions definides anteriorment
  • en  these conditions are linked by Boolean OR to the previously defined conditions

<Localització > Fraseologia>

arteriositat arteriositat

<Angiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  arteriositat, n f

<Angiologia>

Definició
Condició o qualitat d'arterial.
autoestigma autoestigma

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  autoestigma, n m
  • es  autoestigma, n m
  • fr  autostigmate, n m
  • fr  stigmate intériorisé, n m
  • en  internalised stigma, n
  • en  internalized stigma, n
  • en  self-stigma, n
  • de  Selbststigma, n n
  • de  Selbststigmatisierung, n f

<Psiquiatria>

Definició
Estigma que una persona amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies assumeix com a element constituent de la pròpia identitat, que li provoca un sentiment de vergonya, i de vegades, de culpa, i una pèrdua progressiva de l'autoestima.

Nota

  • L'autoestigma pot dificultar el compliment terapèutic, empitjorar el funcionament social i conduir a l'aïllament social. Per tant, constitueix un obstacle per a la recuperació. És especialment prevalent en les persones amb un trastorn mental greu o un trastorn per ús de substàncies, encara que també pot afectar de manera molt negativa les persones amb un trastorn mental lleu.
autoestigma autoestigma

<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>

  • ca  autoestigma, n m
  • es  autoestigma, n m
  • fr  autostigmate, n m
  • fr  stigmate intériorisé, n m
  • en  internalised stigma, n
  • en  self-stigma, n

<Atenció a salut mental i addiccions > Entorn>

Definició
Estigma que una persona amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies assumeix com a element constituent de la pròpia identitat, que li provoca un sentiment de vergonya, i de vegades, de culpa, i una pèrdua progressiva de l'autoestima.

Nota

  • L'autoestigma pot dificultar el compliment terapèutic, empitjorar el funcionament social i conduir a l'aïllament social. Per tant, constitueix un obstacle per a la recuperació. És especialment prevalent en les persones amb un trastorn mental greu o un trastorn per ús de substàncies, encara que també pot afectar de manera molt negativa les persones amb un trastorn mental lleu.
avantatge numèric avantatge numèric

<Esport > Esports de pilota > Handbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'handbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 88 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 11)
ISBN 84-7739-229-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  avantatge numèric, n m
  • ca  superioritat numèrica, n f
  • es  superioridad numérica
  • es  ventaja numérica
  • fr  avantage numérique
  • fr  surnombre
  • en  man advantage
  • en  outnumbering

<Esport > Esports de pilota > Handbol>

Definició
Situació en què es troba un equip quan juga amb més jugadors que l'altre a causa d'una exclusió, de l'expulsió d'un jugador adversari, de l'aplicació d'una tàctica que aïlla del joc alguns dels jugadors contraris, etc.