Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "intern" dins totes les àrees temàtiques

comissió d'interns comissió d'interns

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  comissió d'interns, n f
  • es  comisión de internos, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>

dada entera dada entera

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  dada entera, n f
  • es  dato entero
  • fr  donnée entière
  • it  dato intero
  • en  integer data
  • de  Eingangsdaten
  • de  Eingangswert

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Estadística i matemàtica>

Definició
Dada que s'expressa únicament amb nombres enters, sense xifres decimals.

Nota

  • Dada entera és conceptualment oposat a dada decimal.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
dada entera dada entera

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  dada entera, n f
  • es  dato entero
  • fr  donnée entière
  • it  dato intero
  • en  integer data
  • de  Eingangsdaten
  • de  Eingangswert

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Estadística i matemàtica>

Definició
Dada que s'expressa únicament amb nombres enters, sense xifres decimals.

Nota

  • Dada entera és conceptualment oposat a dada decimal.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
dada entera dada entera

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  dada entera, n f
  • es  dato entero
  • fr  donnée entière
  • it  dato intero
  • en  integer data
  • de  Eingangsdaten
  • de  Eingangswert

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Estadística i matemàtica>

Definició
Dada que s'expressa únicament amb nombres enters, sense xifres decimals.

Nota

  • Dada entera és conceptualment oposat a dada decimal.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
estramoni estramoni

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estramoni, n m
  • ca  castanya talpera, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'asma, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba talpera, n f sin. compl.
  • ca  herba talpinera, n f sin. compl.
  • ca  abret, n m alt. sin.
  • ca  castanya, n f alt. sin.
  • ca  castanyer bord, n m alt. sin.
  • ca  castanyes, n f pl alt. sin.
  • ca  datura borda, n f alt. sin.
  • ca  estramoni (fruit), n m alt. sin.
  • ca  estramoni pudent, n m alt. sin.
  • ca  fesolera de llum, n f alt. sin.
  • ca  figuera borda, n f alt. sin.
  • ca  figuera d'infern, n f alt. sin.
  • ca  figuera infernal, n f alt. sin.
  • ca  figuera infernal borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de les talpes, n f alt. sin.
  • ca  herba de talps, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  orval, n m alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  talpenera, n f alt. sin.
  • ca  talper, n m alt. sin.
  • ca  talpera, n f alt. sin.
  • ca  campanono, n m var. ling.
  • ca  curalotot bord, n m var. ling.
  • ca  figuera loca, n f var. ling.
  • ca  herba de taups, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  herba tauera, n f var. ling.
  • ca  herba taupera, n f var. ling.
  • ca  trompetilla, n f var. ling.
  • nc  Datura stramonium L.

<Botànica > solanàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estramoni, n m
  • ca  castanya talpera, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'asma, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba talpera, n f sin. compl.
  • ca  herba talpinera, n f sin. compl.
  • ca  abret, n m alt. sin.
  • ca  castanya, n f alt. sin.
  • ca  castanyer bord, n m alt. sin.
  • ca  castanyes, n f pl alt. sin.
  • ca  datura borda, n f alt. sin.
  • ca  estramoni (fruit), n m alt. sin.
  • ca  estramoni pudent, n m alt. sin.
  • ca  fesolera de llum, n f alt. sin.
  • ca  figuera borda, n f alt. sin.
  • ca  figuera d'infern, n f alt. sin.
  • ca  figuera infernal, n f alt. sin.
  • ca  figuera infernal borda, n f alt. sin.
  • ca  herba de les talpes, n f alt. sin.
  • ca  herba de talps, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  orval, n m alt. sin.
  • ca  pudent, n m alt. sin.
  • ca  pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  talpenera, n f alt. sin.
  • ca  talper, n m alt. sin.
  • ca  talpera, n f alt. sin.
  • ca  campanono, n m var. ling.
  • ca  curalotot bord, n m var. ling.
  • ca  figuera loca, n f var. ling.
  • ca  herba de taups, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  herba tauera, n f var. ling.
  • ca  herba taupera, n f var. ling.
  • ca  trompetilla, n f var. ling.
  • nc  Datura stramonium L.

<Botànica > solanàcies>

expedient personal de l'intern expedient personal de l'intern

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  expedient personal de l'intern, n m
  • ca  expedient penitenciari, n m sin. compl.
  • es  expediente penitenciario, n m
  • es  expediente personal del interno, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>

fons del meat auditiu intern fons del meat auditiu intern

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  fons del meat auditiu intern, n m
  • es  fondo del conducto auditivo interno
  • en  fundus of internal acoustic meatus
  • TA  fundus meatus acustici interni

<Anatomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fritar, v tr
  • es  fritar, v tr
  • fr  fritter, v tr
  • en  sinter, to, v tr
  • de  sintern, v tr

<Enginyeria>

funcionari interí | funcionària interina funcionari interí | funcionària interina

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  funcionari interí | funcionària interina, n m, f
  • es  funcionario interino | funcionaria interina, n m, f

<Dret administratiu > Personal al servei de l'Administració>

Definició
Persona que ocupa temporalment un lloc de treball reservat a un funcionari de carrera, en virtut d'un nomenament subjecte al dret administratiu, per raons expressament justificades de necessitat i d'urgència.

Nota

  • Un funcionari interí pot ser nomenat per ocupar places vacants que han de ser ocupades per funcionaris de carrera, per substituir transitòriament el titular, per executar programes temporals o per excés o acumulació de tasques.