Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "internacional" dins totes les àrees temàtiques
<Física>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Sistema internacional d'unitats (1): Amb majúscules o amb minúscules?
- es sistema de unidades, n m
- es sistema internacional de unidades, n m
- fr Système international d'unités, n m
- fr système international d'unités·, n m
- it Sistema Internazionale, n m
- it Sistema internazionale di unità di mesura, n m
- pt Sistema Internacional de Unidades, n m
- en International System, n
- en International System of Units, n
- sbl SI
<Física>
Definició
Els motius de la tria d'aquestes grafies són els següents:
- sistema internacional (forma abreviada de sistema internacional d'unitats) figura en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, dintre l'article de sistema, escrit amb minúscules, d'acord amb el caràcter descriptiu que té el sintagma.
- sistema internacional d'unitats (forma completa equivalent a l'original francès Système international d'unités) segueix la convenció establerta en el diccionari normatiu per a sistema internacional.
- SI és un símbol i, com a tal, té una grafia fixada per a totes les llengües.
El sistema internacional d'unitats (o bé sistema internacional o bé SI) és el sistema d'unitats més generalitzat internacionalment per a mesurar les magnituds físiques; es tracta d'un sistema adoptat l'any 1960, en la II Conferència General de Pesos i Mesures, que té com a unitats fonamentals el metre (m), el quilogram (kg), el segon (s), l'ampere (A), el kelvin (K), el mol (mol) i la candela (cd).
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Majúscules o minúscules en el sistema internacional d'unitats?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/213/).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Sistema internacional d'unitats (1): Amb majúscules o amb minúscules?
- es sistema de unidades, n m
- es sistema internacional de unidades, n m
- fr Système international d'unités, n m
- fr système international d'unités·, n m
- it Sistema Internazionale, n m
- it Sistema internazionale di unità di mesura, n m
- pt Sistema Internacional de Unidades, n m
- en International System, n
- en International System of Units, n
- sbl SI
<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>
Definició
Els motius de la tria d'aquestes grafies són els següents:
- sistema internacional (forma abreviada de sistema internacional d'unitats) figura en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, dintre l'article de sistema, escrit amb minúscules, d'acord amb el caràcter descriptiu que té el sintagma.
- sistema internacional d'unitats (forma completa equivalent a l'original francès Système international d'unités) segueix la convenció establerta en el diccionari normatiu per a sistema internacional.
- SI és un símbol i, com a tal, té una grafia fixada per a totes les llengües.
El sistema internacional d'unitats (o bé sistema internacional o bé SI) és el sistema d'unitats més generalitzat internacionalment per a mesurar les magnituds físiques; es tracta d'un sistema adoptat l'any 1960, en la II Conferència General de Pesos i Mesures, que té com a unitats fonamentals el metre (m), el quilogram (kg), el segon (s), l'ampere (A), el kelvin (K), el mol (mol) i la candela (cd).
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Majúscules o minúscules en el sistema internacional d'unitats?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/213/).
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aigües internacionals, n f pl
- ca alta mar, n f sin. compl.
- es aguas internacionales
- es alta mar
- fr haute mer
- en high seas
<Costes > Normativa>
Definició
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aigües internacionals, n f pl
- es aguas internacionales, n f pl
<Dret internacional>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca alta mar, n f
- ca aigües internacionals, n f pl sin. compl.
- es aguas internacionales
- es alta mar
- fr eaux internationales
- fr haute mer
- it acque internazionali
- it alto mare
- en high sea
- en international waters
- ar مياه دولية
- ar أعالي البحار
<Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional>
Definició
Nota
- L'alta mar es regeix per la llibertat dels mars.
<Ciències de la vida > Neurociència>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca aprenentatge explícit, n m
- ca aprenentatge intencional, n m sin. compl.
- es aprendizaje explícito
- es aprendizaje intencional
- en explicit learning
- en intentional learning
<Neurociència > Neurobiologia del comportament>
Definició
Nota
- Hi ha autors que prefereixen la parella de termes aprenentatge explícit i aprenentatge implícit, mentre que d'altres opten per la parella aprenentatge intencional i aprenentatge incidental.
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca aprenentatge explícit, n m
- ca aprenentatge intencional, n m sin. compl.
- es aprendizaje explícito
- es aprendizaje intencional
- en explicit learning
- en intentional learning
<Neurociència > Neurobiologia del comportament>
Definició
Nota
- Hi ha autors que prefereixen la parella de termes aprenentatge explícit i aprenentatge implícit, mentre que d'altres opten per la parella aprenentatge intencional i aprenentatge incidental.
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca calendari de competicions internacionals, n m
- es calendario de competiciones internacionales
- fr calendrier des compétitions internationales
- en international competition calendar
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Competicions i premis>
Definició
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>
- ca calendari de competicions internacionals, n m
- es calendario de competiciones internacionales
- fr calendrier des compétitions internationales
- en international competition calendar
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Competicions i premis>
Definició
<Dret>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca contribució a organismes internacionals, n f
- es contribución a organismos internacionales
- en contribution to international bodies
<Dret>
