Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "intervenir" dins totes les àrees temàtiques

escolta telefònica escolta telefònica

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  escolta telefònica, n f
  • ca  intervenció telefònica, n f sin. compl.
  • es  escucha telefónica, n f
  • es  intervención telefónica, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

escolta telefònica escolta telefònica

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escolta telefònica, n f
  • ca  intervenció telefònica, n f sin. compl.
  • es  escucha telefónica, n f
  • es  intervención telefónica, n f sin. compl.

<Dret penal>

escolta telefònica escolta telefònica

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  escolta telefònica, n f
  • ca  intervenció telefònica, n f sin. compl.
  • es  escucha telefónica
  • es  intervención telefónica

<Dret penal>

Definició
Intercepció d'una comunicació telefònica fent servir artificis tècnics d'escolta.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Es tracta d'una conducta delictiva prevista entre els delictes de descobriment i revelació de secrets (art. 197 al 201 Codi penal [CP]).
    Concretament, l'article 197.1 del CP castiga en general la interceptació de les telecomunicacions d'una persona i l'ús d'enginys tècnics d'escolta quan aquestes conductes es duguin a terme amb la finalitat de descobrir els secrets o vulnerar la intimitat d'algú, sempre que s'actuï sense el seu consentiment. Aquest tipus no exigeix que la intimitat s'arribi a vulnerar, sinó que per a aplicar-se n'hi ha prou que s'interceptin les comunicacions amb la finalitat de descobrir la intimitat aliena (Sentència de l'Audiència Provincial [SAP] de Barcelona, del 31.7.1998, ponent: Gimeno Jubero).
    L'article 197.3 del CP fixa un subtipus agreujat per al cas en què les dades obtingudes gràcies a les conductes anteriors es difonguin, es revelin o se cedeixin a terceres persones, mentre que l'article 197.5 agreuja la pena en els casos en què aquestes dades siguin de caràcter personal i revelin la ideologia, la religió, les creences, la salut, l'origen racial o la vida sexual de la víctima, i també quan aquesta sigui menor d'edat o incapaç. L'article 197.6 del CP estableix un altre agreujant per al cas en què les conductes es duguin a terme amb finalitats lucratives i l'article 198 del CP per als casos en què el subjecte actiu sigui una autoritat o un funcionari públic que actuï prevalent-se del càrrec i sense que hi hagi cap causa per delicte.
    El bé jurídic que es pretén protegir amb el càstig de totes aquestes conductes és el dret de la intimitat i la garantia del secret de les comunicacions reconeguts en l'article 18 de la CE. Donada la disponibilitat del dret de la intimitat, la conducta és atípica quan s'actua amb el consentiment de la persona escoltada.
    Més polèmics són els casos en què la conversa és gravada per un dels dos interlocutors sense coneixement de l'altre: en la doctrina, alguns autors consideren que aquesta conducta és delictiva, però la jurisprudència entén que no (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 5.7.2004, ponent: Colmenero Menéndez de Luarca, i Sentència del Tribunal Constitucional [STC] del 29.11.1984, ponent: Díez-Picazo y Ponce de León). La jurisprudència del Tribunal Suprem ha establert que les escoltes telefòniques no són punibles quan casualment, i a causa dels defectes tècnics de la infraestructura telefònica, es té accés a una conversa aliena. També determina que el delicte només es pot cometre quan s'instal·len de manera conscient i deliberada aparells o artificis destinats a captar les converses alienes (STS del 8.7.1992, ponent: Martín Pallín). S'entén que hi concorre una causa de justificació quan existeix autorització judicial concedida amb els requisits de l'article 579 de la Llei d'enjudiciament criminal (LECr) de l'Estat o, en cas d'urgència en delictes de terrorisme (art. 579.4 LECr), quan hi ha una ordre del ministre de l'Interior o del director general de Seguretat de l'Estat, i es comunica de manera immediata i motivada al jutge.
    També està justificada la conducta en el cas de l'article 51.1 de la Llei general penitenciària, que autoritza els directors dels centres penitenciaris a intervenir certes comunicacions dels reclusos. Igualment es planteja la justificació de les escoltes efectuades pels progenitors fent ús del seu dret legítim de correcció dels fills.
    Segons l'article 201 del CP, el delicte d'escoltes telefòniques tan sols és perseguible quan hi ha denúncia de la persona agreujada o del seu representant legal, o bé denúncia del ministeri fiscal en els casos en què la víctima sigui menor d'edat o persona incapaç o desvalguda. Aquesta denúncia no és necessària (art. 202.2 CP) quan l'autor del delicte sigui una autoritat o un funcionari públic, o quan la comissió del delicte afecti els interessos generals o una pluralitat de persones. El perdó de l'ofès o del seu representant legal extingeix l'acció penal o la pena ja imposada (art. 201.3 CP).
    D'altra banda, l'article 536 estableix una modalitat de delicte d'escoltes telefòniques comeses per una autoritat, funcionari públic o un agent d'aquests quan existeixi causa per delicte i s'actuï amb violació de les garanties constitucionals o legals. La diferència entre aquest tipus i la modalitat agreujada de l'article 198 del CP radica en el fet que en el primer cas la finalitat de l'escolta ha de ser la persecució d'un fet delictiu amb procediment iniciat.
estratègia d'intervenció estratègia d'intervenció

<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>

  • ca  estratègia d'intervenció, n f
  • es  estrategia de intervención, n f
  • en  intervention strategy, n

<02.Procés de mediació > 03.Tècniques i estratègies. Comunicació>

Definició
Pla d'actuació que tria el mediador entre d'altres de possibles per aconseguir uns objectius, tenint en compte el tipus de conflicte, les característiques de la situació i les necessitats de les parts.
estudi d'intervenció estudi d'intervenció

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estudi d'intervenció, n m
  • es  estudio de intervención, n m
  • fr  étude d'intervention, n f
  • en  intervention study, n

<Infermeria>

extirpació d'ambdós testicles en la mateixa intervenció extirpació d'ambdós testicles en la mateixa intervenció

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  extirpació d'ambdós testicles en la mateixa intervenció
  • en  removal of both testes at same operative episode

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions dels òrgans genitals masculins>

gammagrafia hepatobiliar després d'una intervenció farmacològica gammagrafia hepatobiliar després d'una intervenció farmacològica

<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració > Medicina nuclear>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de proves de medicina nuclear [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/292>
Les fitxes recullen els codis de les proves establerts en el catàleg de la Societat Espanyola de Medicina Nuclear i Imatge Molecular (SEMNIM), que també són utilitzats per CatSalut.

  • ca  gammagrafia hepatobiliar després d'una intervenció farmacològica, n f
  • es  gammagrafía hepatobiliar tras intervención farmacológica, n f
  • COD  322

<Medicina nuclear > Proves > Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  intercedir, v intr
  • es  interceder

<Dret>

Definició
Fer gestions o passos prop d'una persona en favor d'algú o d'alguna cosa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El Departament de Cultura intercedirà davant del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç perquè la directiva europea sobre la pirotècnia tingui en compte les tradicions festives catalanes.
  • [Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb les preposicions per o a o la locució prepositiva en favor de.]
interferir interferir

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Disciplines de suport > Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  interferir, v intr

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Disciplines de suport > Física>

Definició
Influir-se mútuament dues ones, donant lloc a interferències.
intergènic -a intergènic -a

<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Gens>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  intergènic -a, adj
  • es  intergénico -ca, adj
  • fr  intergénique, adj
  • en  intergenic, adj

<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Gens>

Definició
Que ocorre entre dos gens.