Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "intest��" dins totes les àrees temàtiques

intestí neurogènic intestí neurogènic

<.FITXA REVISADA>, <Gastroenterologia>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  intestí neurogènic, n m
  • es  intestino neurogénico, n m
  • fr  intestin neurogène, n m
  • en  neurogenic bowel, n

<.FITXA REVISADA>, <Gastroenterologia>, <Neurologia>

Definició
Anomalia en el funcionament dels intestins deguda a una lesió del sistema nerviós central o del sistema nerviós perifèric.
intestí posterior intestí posterior

<Anatomia > Embriologia>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  intestí posterior, n m
  • ca  intestí caudal, n m sin. compl.

<Anatomia > Embriologia>, <Gastroenterologia>

Definició
Depressió endodèrmica de l'extrem caudal de l'embrió que comunica amb la cavitat de l'endoderm.
intestí prim intestí prim

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  intestí prim
  • en  small intestine

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Tipus i localitzacions de neoplàsies>

intestí prim intestí prim

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  intestí prim, n m
  • es  intestino delgado
  • en  small intestine
  • TA  intestinum tenue

<Anatomia>

intestí prim intestí prim

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  intestí prim, n m
  • ca  intestí tènue, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició
Part proximal de l'intestí que s'estén des del pílor fins a la vàlvula ileocecal; és un tub cilíndric amb múltiples curvatures en forma de U, anomenades nanses intestinals. Comprèn, en sentit descendent, el duodè, el jejú i l'ili.
intestí prim [com un tot] (estructura corporal) intestí prim [com un tot] (estructura corporal)

<Ciències de la salut > Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  intestí prim [com un tot] (estructura corporal)
  • en  Entire small intestine (body structure)
  • cod  181250005

<Anatomia patològica (SNOMED CT)>

intestat | intestada intestat | intestada

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  intestat | intestada, adj
  • ca  abintestat | abintestada, adj sin. compl.
  • es  intestado | intestada

<Dret>

Definició
Sense testament.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Han publicat la resolució relativa a l'herència intestada del teu pare.

    Ex.: Trigaré en cobrar l'herència perquè es tracta d'una morta abintestada.
intestat -ada intestat -ada

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  intestat -ada, adj
  • ca  abintestat -ada, adj sin. compl.
  • es  intestado -da

<Dret civil > Dret de successions>

Definició
Sense testament o amb un testament que esdevé nul.
intestat -ada intestat -ada

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  intestat -ada, adj
  • ca  abintestat -ada3, adj sin. compl.
  • es  intestado -da, adj

<Dret civil>

intestia intestia

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  intestia, n f
  • es  intestia

<Història del dret>

Definició
Mal ús en virtut del qual els senyors feudals tenien dret a un terç dels béns dels pagesos de remença morts sense haver fet testament.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • (Del baix llatí intestia, ídem, derivat de intestatus, 'intestat'.)
  • A Catalunya, durant l'edat mitjana, els senyors es consideraven hereus legítims dels pagesos que morien sense testament. Aquesta pràctica, a l'origen del dret consuetudinari, arrenca dels tributs o usatges senyorials, i passa a formar part de l'articulat dels Usatges de Barcelona durant la segona meitat del segle XII, concretament de l'usatge 138, De intestatis.
    Segons el dit usatge, es podien donar diverses situacions jurídiques. Si els vassalls rústics morien abintestato i deixaven esposa i fills, el senyor tenia dret a la tercera part de llurs béns. En el cas que deixessin només fills, el dret d'intestia atribuïa al senyor la meitat dels béns. La mateixa part, la meitat, és la que rebia el senyor en el cas que els camperols deixessin només vídua; l'altra meitat l'heretaven els parents del difunt. Si el pagès no tenia parents, corresponia al senyor la totalitat dels béns, encara que havia de respectar els drets que l'usatge 147, Vidua si honeste reconeixia a les vídues. El que s'establia per als marits també es va fer extensiu a les esposes que morien sense testament. L'única propietat sobre la qual es podia exigir la intestia era la propietat moble.
    Així, es van regular els casos més generalitzats d'intestia, regulació amb la qual, en principi, es va garantir un cert equilibri entre els interessos dels camperols i les pretensions dels senyors. No obstant això, amb la intensificació del canvi feudal (s. XI i XII), que va enfortir els senyors en detriment dels camperols oprimits, va provocar que els senyors, cada vegada àvids de més ingressos, no dubtessin a abusar de llur poder, resolguessin, en benefici propi, els nous casos d'intestia que sorgirien en la vida diària, i convertissin aquesta pràctica en una pràctica odiosa per a la gent de l'època, ja que implicava, com a servitud personal, una limitació en l'exercici de drets patrimonials i una restricció en la facultat de disposició dels béns propis. Els jurisconsults catalans de les acaballes de l'època medieval, amb la finalitat de limitar els abusos senyorials, van determinar els casos en què els senyors podien exigir el dret d'intestia.
    Els nobles que morien abintestato es regirien per l'usatge 31, Si a vicecomitibus, precepte pel qual el senyor, en comptes del dret d'intestia, tenia el dret de gratificació, que consistia en la facultat de concedir el feu a qualsevol dels fills del mort. Calia, però, que la destinació dels béns no estigués establerta.
    La intestia, que es troba documentada des de mitjans segle XII, va tenir una aplicació generalitzada a tot Catalunya, normalment unida a la cugucia i a la eixorquia. Ara bé, a mesura que les ciutats i les viles van obtenir llurs corresponents cartes de poblament i de franquícia de l'autoritat sobirana, van anar rebent els privilegis d'exempció dels mals usos, privilegis que els seus habitants farien valer en el futur sempre que els senyors presentessin exigències indegudes.
    En alguns llocs de Catalunya, com ara la diòcesi de Girona, es va regular el dret d'intestia d'una manera especial. Concretament, en la rúbrica XXII, 1, dels Costums de Girona, (Consuetudines diocesis gerundensis), s'estableix que si el camperol moria sense testament i sense fills (exorco), els seus béns mobles i semovents es repartien en tres parts: una per al senyor; una altra que se subdividia en terços, el primer dels quals es distribuïa entre els clergues perquè llurs oracions acompanyessin l'ànima del difunt, el segon corresponia als parents i el tercer es repartia entre els pobres. El que quedava de l'herència es destinava als parents.
    L'any 1486, la intestia i la resta de mals usos van quedar abolits pel capítol primer de la Sentència arbitral de Guadalupe, durant el regnat de Ferran II el Catòlic. D'aquesta manera es posava fi al problema de les remences a Catalunya.
  • V. t.: mal ús n m