Cercaterm

Nota

• Àmbit: Espanya
• Els elements constitutius de la intimidació són, d'una banda, l'existència d'una amenaça, i d'altra banda, la creació d'un estat de temor o por en el subjecte passiu de l'amenaça. La intimidació, per tant, es fixa en el comportament del subjecte passiu, mentre que la violència es fixa en el comportament del subjecte actiu.
  Pel que fa a l'amenaça, representa l'anunci d'un mal, que ha de ser imminent i greu, residint la imminència d'aquest en la major o menor proximitat del mal i en la major o menor possibilitat d'evitar-lo, i la gravetat, en la idoneïtat del mal per a influir sobre la forma d'actuar d'una determinada persona. En qualsevol cas, l'amenaça ha de ser determinant en la declaració de voluntat del subjecte. Ha d'existir un nexe causal entre aquesta i el consentiment emès. A més, la imminència i la gravetat també exigeixen una certitud del mal amb què s'amenaça, i per tant, no hi ha una vertadera amenaça si es tracta d'un perill incert o inconcret. En relació amb la creació d'un estat de temor o por en el subjecte passiu, el temor ha de ser racional i fonamentat i per a valorar-lo, es tenen en consideració l'edat i la condició de la persona, d'acord amb l'article 1267.3 del Codi civil espanyol (CC).
  Per tal que la intimidació sigui considerada un vici del consentiment s'ha de fonamentar en l'amenaça d'un mal que es dirigeix contra la persona de l'altre contractant, contra el seu cònjuge, contra els seus ascendents o descendents o contra els béns de qualsevol d'ells. A més, caldrà incloure les amenaces dirigides contra altres persones, lligades amb el contractant per vincles de parentiu, d'afecte o d'amistat, o contra els béns d'aquestes, en la mesura que aquestes també poden influir sobre la declaració de voluntat.
  La intimidació és també un vici del consentiment matrimonial (art. 73.5 CC) i del testament, si s'entén la intimidació com una modalitat de violència (art. 673 CC).
  L'efecte principal de l'apreciació d'una intimidació és l'anul·lació del consentiment, i en conseqüència, del contracte. La persona que hagi sofert una intimidació pot exercitar l'acció d'anul·lació durant el termini de quatre anys, a comptar des del dia que la intimidació va cessar (art. 1301 CC).
• V. t.: vici del consentiment n m