Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "intimidaci�" dins totes les àrees temàtiques
<Psicologia > Psicologia social>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca assetjament escolar, n m
- es acoso escolar
- es bullying
- fr bullying
- fr harcèlement à l'école
- fr intimidation
- it bullismo
- en bullying
- en school bullying
<Psicologia > Psicologia social>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca assetjament escolar, n m
- es acoso escolar
- es bullying
- fr harcèlement à l'école
- fr intimidation
- en bullying
- en school bullying
<Educació > Orientació psicopedagògica > Educació emocional>
Definició
<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>
- ca assetjament escolar, n m
- es acoso escolar, n m
- es bullying, n m
- fr bullying, n m
- fr harcèlement à l'école, n m
- fr intimidation, n f
- en bullying, n
- en school bullying, n
<Psiquiatria>
Definició
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca assetjament escolar, n m
- es acoso escolar, n m
- es bullying, n m
- fr harcèlement à l'école, n m
- fr intimidation, n f
- en bullying, n
- en school bullying, n
<Educació > Crisi dels models educatius>, <Conflicte, desigualtat i exclusió social > Conflicte social i violència>
Definició
Nota
- Quan l'assetjament escolar implica l'ús d'eines tecnològiques i es produeix especialment per mitjà de les xarxes socials, s'anomena ciberassetjament escolar.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca delicte contra la intimitat, n m
- es delito contra la intimidad, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte contra la intimitat, n m
- es delito contra la intimidad, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca delicte contra la intimitat, n m
- es delito contra la intimidad
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El delicte contra la intimitat és una infracció penal fixada en els dos capítols (art. 197 al 204) del títol X del Codi penal (CP) i amb la qual es pretén protegir, d'acord amb la rúbrica del títol esmentat, tres drets fonamentals reconeguts constitucionalment: la intimitat personal i familiar, la pròpia imatge i la inviolabilitat domiciliària (art. 18 Constitució espanyola [CE]). A aquests drets s'hi pot afegir la garantia constitucional del secret de les comunicacions (art. 18.3 CE).
No obstant això, i com denuncia una part de la doctrina, tot i la menció al dret a la pròpia imatge com a bé jurídic protegit entre aquestes infraccions, no n'hi ha cap que s'ocupi d'incriminar-ne les possibles lesions. A més, si es parteix de la instrumentalitat de la inviolabilitat del domicili (Sentència del Tribunal Constitucional [STC] del 23.2.1995, ponent: De Mendizábal Allende) i del secret de les comunicacions com a garanties constitucionals amb les quals es pretén protegir el dret a la intimitat, es pot afirmar que el dret a la intimitat és, en realitat, l'únic bé jurídic efectivament tutelat amb la previsió de totes les infraccions.
En primer lloc, els delictes de descobriment i revelació de secrets (art. 197 al 201 CP) es dediquen clarament a la protecció de la intimitat. En aquests preceptes es castiguen les conductes d'apoderament de documents o efectes personals sense el consentiment de la persona titular, d'intercepció de senyals de comunicació en general i d'utilització d'enginys de captació del so o de la imatge. També s'incriminen les conductes que consisteixen a apoderar-se, utilitzar o modificar en perjudici d'una tercera persona dades reservades, enregistrades en suports informàtics, electrònics o telemàtics, com a forma de protecció de l'anomenat dret a l'autodeterminació en la informació personal, una de les plasmacions concretes del dret a la intimitat.
La gravetat de les sancions establertes varia segons la difusió que es doni a la informació obtinguda per aquests mitjans, al contingut especialment sensible de certes dades, a les finalitats que moguin el subjecte actiu, o a les característiques d'aquest. L'article 200 del CP amplia la protecció penal a les persones jurídiques, a les quals es reconeix un àmbit d'intimitat mereixedor de tutela.
Quant a la disponibilitat dels béns jurídics que es pretén protegir amb aquests delictes, l'autorització de la persona afectada s'ha de considerar en tot cas causa d'atipicitat. Per a perseguir aquestes infraccions cal, com a regla general, que la persona agreujada o el seu representant legal ho denunciïn (art. 201 CP), excepte quan s'afecta l'interès general o una pluralitat de persones. El perdó de la persona ofesa extingeix l'acció penal o la sanció.
El capítol II del títol X estableix el delicte de violació de la llar i del domicili de persones jurídiques i establiments oberts al públic. D'una banda, amb aquestes infraccions es pretén protegir la intimitat prohibint i castigant les entrades no autoritzades en un àmbit com és la llar, en què es desenvolupa de manera especialment intensa la vida íntima de les persones. La protecció s'amplia -en una de les novetats del CP del 1995- a les entrades indegudes en domicilis de persones jurídiques públiques o privades, despatxos professionals o oficines, o en establiments mercantils o locals oberts al públic fora de les hores d'obertura (art. 203 CP), com a llocs de possible desenvolupament de la intimitat dels particulars (STC del 26.4.1999, ponent: González Campos).
La intimitat i la inviolabilitat del domicili també es protegeixen per la previsió de certs delictes comesos per funcionariat públic (art. 534 i s. CP). El CP incrimina la conducta de l'autoritat i de la persona funcionària que, en l'entrada a un domicili, tot i haver-hi una causa per delicte que fonamenta l'entrada, no respecta les garanties constitucionals o legals. També es considera delictiu el fet de no respectar les garanties en l'escorcoll dels documents o dels papers d'un particular.
Finalment, els articles 535 i 536 del CP castiguen la persona funcionària que, quan hi ha causa per delicte, intercepta la correspondència o les comunicacions entre particulars o utilitza artificis de captació del so o de la imatge sense respectar les garanties constitucionals o legals.
<Ciències de la salut > Bioètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>
- ca dret a la intimitat, n m
- es derecho a la intimidad, n m
- en right to privacy, n
<Bioètica > Drets i deures>
Definició
Nota
- El dret a la intimitat és el fonament del dret a la confidencialitat, sobretot quan la intimitat és envaïda.
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret a la intimitat, n f
- es derecho a la intimidad, n f
<Dret constitucional>
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret a la intimitat, n m
- es derecho a la intimidad
<Dret constitucional>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La intimitat és l'esfera personal de cadascú, on resideixen els valors humans i personals, i és un dret fonamental per al desenvolupament de la persona i de la família, a banda de ser un àmbit reservat contra intromissions i indiscrecions alienes. Val a dir que la intimitat dels personatges públics és sovint més protegida, amb l'objectiu que els comentaris o notícies que es realitzin perjudiquin el mínim llur imatge pública.
Segons l'article 1.3 de la Llei orgànica 1/1982, del 5 de maig, sobre protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, de l'Estat, el dret a l'honor és un dret de la personalitat irrenunciable, inalterable i imprescriptible.
El dret a la intimitat és vulnerat a conseqüència de la imputació d'un fet en l'esfera íntima i personal d'un ciutadà. Ara bé, si el subjecte ha consentit prèviament i expressament la imputació, no hi ha violació.
L'òrgan legislador distingeix diferents intromissions il·legítimes al dret a la intimitat en l'article 7 de la Llei orgànica 1/1982, del 5 de maig: a) la col·locació d'aparells aptes per a gravar o reproduir la vida íntima de les persones; b) l'ús d'aparells per al coneixement de la vida íntima de les persones; c) la divulgació de fets relatius a la vida privada d'una persona o d'una família que afectin la seva reputació, així com la revelació o la publicació del contingut de cartes, de memòries o d'altres escrits personals de caràcter íntim; d) la revelació de dades privades d'una persona o família conegudes mitjançant l'activitat professional de qui les revela; e) la captació, la reproducció o la publicació mitjançant fotografies, vídeos o d'altres, de la imatge d'una persona en llocs o moments de la seva vida privada, amb l'excepció dels casos previstos en l'article 8 de la Llei esmentada, i f) l'ús del nom, la veu o la imatge d'una persona amb finalitats publicitàries, comercials o de naturalesa anàloga.
En qualsevol dels casos en què el dret a la intimitat es vulnera, neix l'obligació de reparar el dany causat, amb independència de les mesures que es puguin prendre per a evitar la repetició de les conductes que han causat els danys. - V. t.: delicte contra la intimitat n m
