Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "invariable" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats
  • ca  Adjectiu invariable: antimonopoli (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu invariable: multicolor (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu invariable: vivaç (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu locutiu: en actiu (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu variable: antiretrovíric -a (EXEMPLE), adj
  • ca  Fals adjectiu defectiu: prenyat -ada (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu sigla: ARV (EXEMPLE), adj sigla

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
El codi de la categoria lèxica d'un adjectiu està compost únicament per la marca adj ('adjectiu').

En canvi, la denominació sí que fa referència al gènere: sempre que hi ha una forma femenina singular diferenciada de la forma masculina singular, es recullen la forma masculina singular i la terminació femenina singular.
Ex.: antiretroviral adj, antiretrovíric -a adj, ARV adj sigla

En el codi no s'utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories (sovint, adjectius i adverbis), perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
Ex.: en actiu adj NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA Que treballa o presta un servei.

A. Adjectius invariables
- Són els adjectius que no tenen les quatre formes previstes en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural; femení singular, femení plural) sinó que en tenen menys, però amb la particularitat de poder complementar tant noms masculins com noms femenins, i tant noms flexionats en singular com noms flexionats en plural. La invariabilitat pot afectar el gènere o bé el nombre.
(a) Adjectius invariables amb tres formes: Són invariables pel que fa al gènere en singular, però no en plural.
Ex.: vivaç adj GEOGRAFIA FÍSICA Dit de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. [Un vegetal vivaç; una planta vivaç; uns vegetals vivaços; unes plantes vivaces)
(b) Adjectius invariables amb dues formes: Són invariables pel que fa al gènere en singular i en plural.
Ex.: multicolor adj VETERINÀRIA I RAMADERIA Dit del pelatge dels quadrúpedes que combina més de tres colors. [Un conill multicolor; una gata multicolor; uns conills multicolors; unes gates multicolors.]
(c) Adjectius invariables amb una forma: Són invariables pel que fa al gènere i pel que fa al nombre.
Ex: antimonopoli adj ECONOMIA I EMPRESA Dit de la mesura i, en especial, de les lleis que tracten d'evitar l'aparició de monopolis. [Un instrument antimonopoli; una llei antimonopoli; uns instruments antimonopoli; unes lleis antimonopoli.]
- Com a element informatiu, proposem recollir la informació sobre la invariabilitat d'un adjectiu en una nota.
Ex.: vivaç adj GEOGRAFIA FÍSICA Dit de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. Nota: El plural de vivaç és vivaços, en masculí, i vivaces, en femení.

B. Adjectius defectius
- Són els adjectius que no tenen les quatre formes previstes en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural; femení singular, femení plural) sinó que en tenen menys, amb la peculiaritat que no poden complementar noms d'un determinat gènere o flexionats en un determinat nombre.
- Com que hi ha restriccions gramaticals per a atribuir un adjectiu a segons quin nom, aquesta informació hauria de figurar en el codi de categoria lèxica. Ara bé, no hem pogut documentar cap cas de defectivitat en terminologia, ni de gènere ni de nombre:
. Defectivitat de gènere: Els adjectius que, per raons semàntiques, no es poden aplicar a un referent d'un determinat sexe, no es poden considerar defectius, ja que sempre és imaginable una frase amb un antecedent expressat per un nom del gènere contrari.
Ex.: prenyada adj RAMADERIA Dit de la femella que porta a l'úter un embrió o un fetus.
--> prenyat -ada adj RAMADERIA Que porta a l'úter un embrió o un fetus. [cf. animal prenyat, exemplar prenyat]
. Defectivitat de nombre: Els adjectius que només tenen flexió en plural existeixen en llengua general (diferents o diversos amb el sentit 'uns quants'), però no és evident que n'hi hagi casos en terminologia.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
  • 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
0 CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex 0 CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex
  • ca  A. Grafia de prefix: ultraatòmic -a (EXEMPLE), adj
  • ca  B. Grafia de forma prefixada invariable: megaesòfag (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Grafia de forma prefixada sense vocal d'enllaç: termalgèsia (EXEMPLE), n f
  • ca  D1. Grafia de forma prefixada amb vocal d'enllaç (adjunció a formant llatí amb consonant): acidificació (EXEMPLE), n f
  • ca  D2. Grafia de forma prefixada amb vocal d'enllaç (adjunció a formant amb consonant): cardiovascular (EXEMPLE), adj
  • ca  D3. Grafia de forma prefixada amb vocal d'enllaç (adjunció a mot lliure): termoanalgèsia (EXEMPLE), n f
  • ca  E1. Segon formant començat amb s+CONS (coincident amb paraula): cardioespasme (EXEMPLE), n m
  • ca  E2. Segon formant començat amb s+CONS (no coincident amb paraula): angiosperm -a (EXEMPLE), adj
  • ca  F. Segon formant començat amb r+VOC o s+VOC: asèpal -a (EXEMPLE), adj

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definició
Els formants cultes són un dels recursos existents en català per a la creació de paraules. (Considerem formants cultes les formes procedents del llatí o del grec que no funcionen com a paraules independents en català però que sí que serveixen per a crear paraules catalanes.) A l'hora d'utilitzar aquests formants, convé tenir en compte diverses qüestions, referides a la norma general, la grafia dels formants en contacte (exposada en aquesta fitxa) i l'accentuació de la paraula resultant.

A. PREFIXOS

En general els prefixos no es modifiquen quan s'adjunten a un altre formant. (Considerem prefixos els formants procedents de prefixos llatins i grecs, com ara anti-, pre-, post- i ultra-; sovint tenen un valor preposicional.)
Ex.: posttònic, antiaeri, ultraatòmic
Excepció 1: Alguns prefixos són objecte d'assimilació consonàntica. (Ex.: in- [indefinit, il·lògic, impertinent, irracional]; sin- [sincrònic, sil·logisme, simplasma])
Excepció 2: Els prefixos a- i co- afegits a un formant amb r inicial comporten la duplicació d'aquesta r. (Ex.: arrítmia, correferència) [Vegeu el punt F.]

B. FORMES PREFIXADES INVARIABLES

Una sèrie limitada de formes prefixades són invariables. (Considerem formes prefixades els formants procedents de paraules lliures del llatí o el grec que en català s'anteposen a un altre formant per a construir un compost).
Ex.: bi- (bivalve), braqui- (braquiür), hemi- (hemiplegia), mega- (megaesòfag), multi- (multiaxial), pan- (panmielitis), paqui- (paquiderm), pluri- (pluridimensional), poli- (poliartritis), taqui- (taquicàrdia), taxi- (taxidèrmia), tele- (teleassistència), tri- (triacetat)

C. FORMES PREFIXADES SENSE VOCAL D'ENLLAÇ

Quan el segon formant és d'origen culte i comença amb vocal, és habitual que el primer formant no prengui cap vocal d'enllaç.
Ex.: proteràndria, termalgèsia, osteïtis, enuràlgia
Excepció: Els formants breus que podrien resultar incomprensibles mantenen la vocal. (Ex.: iso- [isoèdric -a], bio-, eco-, neo-)

D. FORMES PREFIXADES AMB VOCAL D'ENLLAÇ

D1. Adjuntades a formes sufixades llatines començades amb consonant
Les formes prefixades que s'adjunten a una forma sufixada que ja era forma sufixada en llatí i que comença amb consonant prenen la vocal d'enllaç i. (Considerem formes sufixades els formants procedents de paraules lliures que es posposen a un altre formant per a construir un compost.)
Ex.: herbicida, centrífug, velocípede, caducifoli, piscicultor, aqüífer, acidificació
Excepció: Amb -metria i -metre hi ha casos de formes prefixades amb final en -i i casos amb final en -o. (Ex.: planimetria, sacarímetre; craniometria, pluviòmetre.)

D2. Adjuntades a formants començats amb consonant diferent de r i s
Les formes prefixades que s'adjunten a un formant que no era forma sufixada en llatí i que comença amb consonant diferent de r o s prenen la vocal d'enllaç o.
Ex.: cardiovascular, heterosexual, escenografia, condriosoma, galactocele, pseudoscopi, psicofàrmac, neuròleg | neuròloga, biogeoquímic

D3. Adjuntades a paraules del català
Les formes prefixades que s'adjunten a un formant que és una paraula del català solen prendre la vocal d'enllaç o en tots els contextos.
Ex.: psicoanàlisi, microona, macroeconomia, psicoestètic, termoanalgèsia, neuroanatomia

E. SEGON FORMANT COMENÇAT AMB S + [CONSONANT]

E1. És un formant coincident amb una paraula del català
Quan el segon formant d'un compost (manllevat o creat en català) coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana, s'escriu una e (anomenada e protètica) com a lletra inicial d'aquest segon formant.
Ex.: cardioespasme (per coincidència amb espasme), bioespeleologia (per coincidència amb espeleologia); antiestàtic, biestable, contraespionatge, poliesportiu, subespècie, autoescola
Excepció 1: Si l'accent tònic del compost recau en el primer formant, no s'escriu la e protètica (Ex.: megàspora [malgrat espora])
Excepció 2: Si el caràcter complex no és evident, no s'escriu la e protètica. (Ex.: substrat [malgrat estrat])

E2. És un formant no coincident amb cap paraula del català
Quan el segon formant d'un compost no coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana, no s'escriu la e protètica davant del segon formant.
Ex.: angiosperm, microscopi

F. SEGON FORMANT COMENÇAT AMB R O S + [VOCAL]

Quan s'adjunta un prefix o una forma prefixada a un segon formant començat amb r o s+[vocal], generalment no hi ha ni duplicació de r o s ni cap altre canvi gràfic.
. En la pronúncia, es considera que la r és múltiple (=rr) i la s és sorda (=ss).
Ex.: asèpal, antireumàtic, multiracial, ecosistema
Excepció 1: Amb els prefixos a- i co- es duplica la r del segon formant. (Ex.: arrítimia, correferent)]
Excepció 2: Els formants grecs ràfia, ràgia, raqui(o), reo, rexi, rin(o), rinco, riz(o) i rod(o) dupliquen la r quan se'ls adjunta un primer formant acabat en vocal. (Ex.: gastrorràfia, menorràgia, cefalorraquidi, piorrea, otorrinolaringologia, ornitorrinc, micorriza, cinorròdon)
Excepció 3: En paraules antigues de llengua general, hi ha duplicació de r o s. (Ex.: birrem, trirrem, pressuposar.)

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.] (S'han aplicat sobre aquest criteri les modificacions ortogràfiques establertes per l'IEC l'octubre del 2016.)
adjectiu invariable adjectiu invariable

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adjectiu invariable, n m
  • ca  adjectiu d'una terminació, n m sin. compl.
  • es  adjetivo de una terminación
  • es  adjetivo invariable
  • fr  adjectif invariable
  • en  invariable adjective

<Lingüística>

Definició
Adjectiu que no disposa de les quatre formes diferents que són habituals en el paradigma dels adjectius (masculí singular, masculí plural, femení singular i femení plural), tot i que poden complementar tant noms masculins com noms femenins, i tant noms en singular com noms en plural.

Nota

  • La invariabilitat pot afectar el gènere o el nombre, o bé totes dues categories gramaticals alhora. Són adjectius invariables amb tres formes aquells que no presenten variació formal relacionada amb el gènere en singular, però sí en plural (per exemple, audaç: un home / una dona audaç, homes audaços, dones audaces); són invariables amb dues formes aquells que presenten variació formal relacionada amb el nombre, però no amb el gènere (per exemple, alegre: un xic / una xica alegre, uns xics / unes xiques alegres); són invariables amb una forma aquells que no presenten variació formal relacionada amb el gènere ni amb el nombre (per exemple, beix: un abric / una jaqueta / uns abrics / unes jaquetes beix). [V. invariable]
cadena invariable cadena invariable

<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cadena invariable, n f

<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>

Definició
Cadascuna de les quatre cadenes, gamma, delta, èpsilon i zeta, associades al receptor antigènic de cèl·lules T (TCR), anomenades també CD3 γ, CD3 δ, CD3 ε i CD3 ζ. Les tres cadenes primeres són formades per una regió extracel·lular, amb un pont disulfur que forma un domini característic de la superfamília de les immunoglobulines, una regió transmembrana i una regió citoplasmàtica que conté unes seqüències característiques anomenades ITAM (immunoreceptor tyrosine-based activation motifs) o motius d'activació de l'immunoreceptor via tirosina. La cadena CD3 ζ presenta diferències estructurals en el seu domini extracel·lular i el seu domini intracel·lular en relació amb les altres proteïnes CD3.
cadena invariant cadena invariant

<.FITXA MODIFICADA>, <Immunologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cadena invariant, n f
  • es  cadena invariante, n f
  • fr  chaîne invariable, n f
  • en  invariant chain, n
  • sbl  Ii

<.FITXA MODIFICADA>, <Immunologia>

Definició
Proteïna glicosilada que s'associa a les molècules d'histocompatibilitat de classe II durant la seva biosíntesi per a evitar que s'enllacin amb pèptids del reticle endoplasmàtic i que intervé en el transport d'aquestes molècules cap als endosomes especialitzats.
cadena invariant cadena invariant

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  cadena invariant, n f
  • es  cadena invariante
  • fr  chaîne invariable
  • en  invariant chain
  • sbl  Ii

<Immunologia > Interacció antigen - sistema immunitari > Anticossos>

Definició
Proteïna glicosilada que s'associa a les molècules d'histocompatibilitat de classe II durant la seva biosíntesi per a evitar que s'enllacin amb pèptids del reticle endoplasmàtic i que intervé en el transport d'aquestes molècules cap als endosomes especialitzats.
cadena invariant cadena invariant

<Ciències de la vida > Immunologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

  • ca  cadena invariant, n f
  • es  cadena invariante
  • fr  chaîne invariable
  • en  invariant chain
  • sbl  Ii

<Immunologia > Interacció antigen - sistema immunitari > Anticossos>

Definició
Proteïna glicosilada que s'associa a les molècules d'histocompatibilitat de classe II durant la seva biosíntesi per a evitar que s'enllacin amb pèptids del reticle endoplasmàtic i que intervé en el transport d'aquestes molècules cap als endosomes especialitzats.
comportament invariable comportament invariable

<Neurologia>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  comportament invariable, n m

<Neurologia>, <Salut mental>

Definició
Activitat de la qual una estructura innata determina el caràcter; equival a acte reflex.
mot invariable mot invariable

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  mot invariable, n m
  • es  palabra invariable
  • fr  mot invariable
  • en  invariable word

<Lingüística>

Definició
Mot que no admet cap morfema flexiu.

Nota

  • Les preposicions, la majoria dels adverbis, les conjuncions i les interjeccions són invariables.
mot invariable mot invariable

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mot invariable, n m
  • es  palabra invariable
  • fr  mot invariable
  • en  invariable word

<Lingüística>

Definició
Mot que no admet variacions flexionals.