Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "in�pia" dins totes les àrees temàtiques

anopia

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca anopia, n f

Definició

Estrabisme en el qual l'ull es desvia cap amunt.

Nota

La denominació anopia està formada a partir de ana- i del grec óps 'ull, vista'.

anopia

ca anopia, n f

Definició

Manca de visió.

Nota

La denominació anopia està formada a partir de an- i del grec óps 'ull, vista'.

anopia de quadrant

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca anopia de quadrant
en quadrant anopia

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>

capsa de punxes

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capsa de punxes, n f
ca estramoni, n m alt. sin.
ca estrimoni, n m var. ling.
nc Datura inoxia Mill.

<Botànica > solanàcies>

capsa de punxes

<Ciències de la vida>

ca capsa de punxes, n f
ca estramoni, n m alt. sin.
ca estrimoni, n m var. ling.
nc Datura inoxia Mill.

<Botànica > solanàcies>

carelià

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca carelià
ca ingrià sin. compl.
ca livià sin. compl.
ca ludià sin. compl.
cod karjala
ar الكرجلية
cy Careleg
de Karelisch
de Ischorisch sin. compl.
de Livisch sin. compl.
de Lüdisch sin. compl.
en Karelian
en Ingrian sin. compl.
en Livvi sin. compl.
en Ludic sin. compl.
es careliano
eu kareliera
fr carélien
fr ingrien sin. compl.
fr livwi sin. compl.
fr lude sin. compl.
gl careliano
gl ingriano sin. compl.
gl liviano sin. compl.
gl ludiano sin. compl.
gn kareliáno
gn íngrio sin. compl.
gn liviáno sin. compl.
gn ludiáno sin. compl.
it careliano
it ingrico sin. compl.
it livoniano sin. compl.
it ludico sin. compl.
ja カレリア語
ja リビア語、ルディア語、イングリア語 sin. compl.
nl Karelisch
nl Ingrisch sin. compl.
nl Lijfs sin. compl.
nl Lydisch sin. compl.
oc carelian
oc ingrian sin. compl.
oc livian sin. compl.
oc ludian sin. compl.
pt carélio
pt ingriano sin. compl.
pt liviano sin. compl.
pt ludiano sin. compl.
ru Карельский язык
ru Ижорский sin. compl.
ru Людиковский sin. compl.
ru Ливвиковский sin. compl.
sw Karelian
sw Ingrian sin. compl.
sw Livvi sin. compl.
sw Ludic sin. compl.
tmh Takarelyat
tmh taingriyat sin. compl.
tmh Talivyat sin. compl.
tmh taludyta sin. compl.
zh 卡雷利亚诺语

<Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès>, <Àsia > Rússia>

Definició

Llengua parlada sobretot a la República de Carèlia i als territoris de Tver i Leningrad. Componen el carelià quatre dialectes ben caracteritzats: el carelià pròpiament dit, el livià, el ludià i l'ingrià. Sovint, malgrat les afinitats que hi ha entre ells i l'origen històric comú dels qui els parlen, es considera que cadascun d'aquests dialectes constitueix una llengua separada. En un altre extrem, hi ha autors que no veuen en els parlars carelians res més que un conjunt de varietats orientals fineses.

Tot i la proximitat lingüística evident i les relacions constants entre finesos i carelians, la diferent trajectòria històrica i la inclusió en àrees culturals distintes d'aquests dos pobles (uns lligats a Suècia i els altres a Rússia) fan del finès i del carelià dues llengües separades.

espera mentre s'inicia l'auxiliar (tu)

<TIC > Informàtica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca espera mentre s'inicia l'auxiliar (tu)
ca espereu mentre s'inicia l'auxiliar (vós)
en please wait while the wizard initializes

<Localització > Fraseologia>

imbuia

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca imbuia, n f
es imbuia, n f
es embuia, n f sin. compl.
es imbuya, n f sin. compl.
fr imbuia, n f
en imbuia, n
eu Inbuia, n
eu Inbuia, n
nc Ocotea porosa

<Fusteria > Materials > Fusta > Fusta massissa>

inanició

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Endocrinologia i nutrició>

ca inanició, n f
ca inèdia, n f sin. compl.
ca nestis, n f sin. compl.
es inanición
fr inanition
en inanition

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Endocrinologia i nutrició>

Definició

Decaïment físic extrem provocat per la privació o insuficiència d'aliments, inèdia.

inhabilita la pantalla de presentació quan s'inicia el programa

<TIC > Informàtica>

ca inhabilita la pantalla de presentació quan s'inicia el programa
en disables the splash screen at program start

<Localització > Fraseologia>