Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ironia" dins totes les àrees temàtiques

blinis amb caviar iranià blinis amb caviar iranià

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  blinis amb caviar iranià
  • es  blinis con caviar iraní
  • fr  blinis au caviar iranien
  • it  blinis con caviale iraniano
  • en  blinis with Iranian caviar
  • de  Blinis mit iranischem Kaviar

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

bora bora

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bora
  • ca  boro sin. compl.
  • ca  miranha sin. compl.
  • ca  mirãnha sin. compl.
  • ca  miraña sin. compl.
  • cod  mïamuna
  • ar  بورية
  • cy  Bora
  • cy  Boro sin. compl.
  • cy  Miranha sin. compl.
  • cy  Mirãnha sin. compl.
  • cy  Miraña sin. compl.
  • de  Bora
  • de  Boro sin. compl.
  • de  Miranha sin. compl.
  • de  Mirãnha sin. compl.
  • de  Miraña sin. compl.
  • en  Bora
  • en  Boro sin. compl.
  • en  Mirana sin. compl.
  • en  Miranha sin. compl.
  • en  Mirãnia sin. compl.
  • en  Miranna sin. compl.
  • en  Miraña sin. compl.
  • es  bora
  • es  boro sin. compl.
  • es  miranha sin. compl.
  • es  mirãnha sin. compl.
  • es  miraña sin. compl.
  • eu  borera
  • eu  boro sin. compl.
  • eu  miranha sin. compl.
  • eu  mirãnha sin. compl.
  • eu  miraña sin. compl.
  • fr  bora
  • fr  boro sin. compl.
  • fr  miranha sin. compl.
  • fr  mirãnha sin. compl.
  • fr  miraña sin. compl.
  • gn  vora
  • gn  boro sin. compl.
  • gn  miranha sin. compl.
  • gn  mirãnha sin. compl.
  • gn  miraña sin. compl.
  • it  bora
  • it  boro sin. compl.
  • it  miranha sin. compl.
  • it  mirãnha sin. compl.
  • it  miraña sin. compl.
  • ja  ボラ語
  • ja  ボロ語 sin. compl.
  • ja  ミラニャ語 sin. compl.
  • nl  Bora
  • nl  Boro sin. compl.
  • nl  Miranha sin. compl.
  • nl  Mirãnha sin. compl.
  • nl  Miraña sin. compl.
  • pt  bora
  • pt  boro sin. compl.
  • pt  miranha sin. compl.
  • pt  mirãnha sin. compl.
  • pt  miraña sin. compl.
  • ru  Бора
  • ru  Боро sin. compl.
  • ru  Миранья sin. compl.
  • zh  博拉语
  • zh  博罗、米拉尼亚、米兰哈、米朗哈 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Huitoto > Bora>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Perú>

Definició
Alguns lingüistes escindeixen la família huitoto en dues famílies independents, la huitoto i la bora. Les comparacions interlingüístiques, però, mostren que el bora i les altres llengües huitoto estan genèticament emparentades, és a dir, que formen una única família.

Els bores que viuen actualment al Perú hi van migrar des de Colòmbia fugint dels explotadors europeus de matèries primeres. S'observa molta barreja ètnica de bores, huitotos i ocaines.

Un altre grup de 350 bores, del subgrup miraña, va moure's riu Caquetá avall fins al Brasil a l'inici del segle XX, però ja han abandonat completament la llengua. No obstant això, saben que a Colòmbia encara es parla la seva llengua ancestral i voldrien que s'ensenyés a les escoles.

Tota la comunitat bora del Perú i Colòmbia parla espanyol, llengua necessària per a les relacions comercials. En alguns pobles els infants ja no aprenen la llengua pròpia.

El bora té diverses manifestacions dialectals que corresponen a les varietats parlades pels diferents clans tradicionals. El bloc dialectal més gran és el miraña, parlat per un grup ètnic que es diu diferent dels bores i que habita majoritàriament a Colòmbia i al Brasil (al Brasil, com dèiem més amunt, els mirañes ja no parlen la llengua pròpia).

La llengua bora ha manllevat força vocabulari del resígaro (llengua arauac).
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  briònia, n f
  • ca  carbassina, n f
  • es  brionia
  • fr  bryone dioïque
  • fr  navet du diable
  • en  bryonia
  • nc  Bryonia dioica

<Botànica>

briònia briònia

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  briònia, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta perenne (Bryonia alba o B. dioica) de la família de les cucurbitàcies, l'arrel de la qual conté glicòsids (brionina i brionidina) d'efecte catàrtic irritant; poden arribar a exercir una acció paralítica sobre el sistema nerviós central.
bronja bronja

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bronja, n f
  • es  brosse

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Definició
Borla de fils finíssims que serveix per a empolvorar.
brownià -ana brownià -ana

<Disciplines de suport > Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  brownià -ana, adj

<Disciplines de suport > Física>

Definició
Relatiu o pertanyent a Robert Brown, botànic anglès, 1773-1858.
bruc d'escombres bruc d'escombres

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruc d'escombres, n m
  • ca  bruc femella, n m sin. compl.
  • ca  bruga, n f sin. compl.
  • ca  bronsa, n f alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc bord, n m alt. sin.
  • ca  bruc de fer escombres, n m alt. sin.
  • ca  bruc de llei, n m alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  cimes, n f pl alt. sin.
  • ca  mare de bruc, n f alt. sin.
  • ca  salabruga, n f alt. sin.
  • ca  castanyarjo, n m var. ling.
  • ca  jusbarba, n f var. ling.
  • nc  Erica scoparia L. subsp. scoparia

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Castanyarjo és un nom alguerès provinent del sard castanarju/castanarzu.
bruc d'escombres bruc d'escombres

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruc d'escombres, n m
  • ca  bruc femella, n m sin. compl.
  • ca  bruga, n f sin. compl.
  • ca  bronsa, n f alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc bord, n m alt. sin.
  • ca  bruc de fer escombres, n m alt. sin.
  • ca  bruc de llei, n m alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  cimes, n f pl alt. sin.
  • ca  mare de bruc, n f alt. sin.
  • ca  salabruga, n f alt. sin.
  • ca  castanyarjo, n m var. ling.
  • ca  jusbarba, n f var. ling.
  • nc  Erica scoparia L. subsp. scoparia

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Castanyarjo és un nom alguerès provinent del sard castanarju/castanarzu.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruguerola, n f
  • ca  bronsa, n f sin. compl.
  • ca  bruga, n f sin. compl.
  • ca  sap, n m sin. compl.
  • ca  brossa, n f alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc marí, n m alt. sin.
  • ca  bruc petets, n m alt. sin.
  • ca  brucal, n m alt. sin.
  • ca  brucs, n m pl alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  dinada, n f alt. sin.
  • ca  flor de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrera, n f alt. sin.
  • ca  salabruga, n f alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  xipell, n m alt. sin.
  • ca  xipell brossa, n m alt. sin.
  • ca  brocal, n m var. ling.
  • ca  broncal, n m var. ling.
  • ca  bronza, n f var. ling.
  • ca  bruca, n f var. ling.
  • ca  brugarola, n f var. ling.
  • ca  bruiera, n f var. ling.
  • ca  brussa, n f var. ling.
  • ca  bruza, n f var. ling.
  • ca  carrasella, n f var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  xerpó, n m var. ling.
  • nc  Calluna vulgaris (L.) Hull
  • nc  Erica vulgaris L. sin. compl.

<Botànica > ericàcies>

bruguerola bruguerola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruguerola, n f
  • ca  bronsa, n f sin. compl.
  • ca  bruga, n f sin. compl.
  • ca  sap, n m sin. compl.
  • ca  brossa, n f alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc marí, n m alt. sin.
  • ca  bruc petets, n m alt. sin.
  • ca  brucal, n m alt. sin.
  • ca  brucs, n m pl alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepell, n m alt. sin.
  • ca  dinada, n f alt. sin.
  • ca  flor de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba negra, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrera, n f alt. sin.
  • ca  salabruga, n f alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  xipell, n m alt. sin.
  • ca  xipell brossa, n m alt. sin.
  • ca  brocal, n m var. ling.
  • ca  broncal, n m var. ling.
  • ca  bronza, n f var. ling.
  • ca  bruca, n f var. ling.
  • ca  brugarola, n f var. ling.
  • ca  bruiera, n f var. ling.
  • ca  brussa, n f var. ling.
  • ca  bruza, n f var. ling.
  • ca  carrasella, n f var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  xerpó, n m var. ling.
  • nc  Calluna vulgaris (L.) Hull
  • nc  Erica vulgaris L. sin. compl.

<Botànica > ericàcies>