Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "isl��ndia" dins totes les àrees temàtiques

carragahen carragahen

<Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  carragahen, n m
  • ca  carraguenina, n f sin. compl.
  • ca  gelatina de molsa d'Islàndia, n f sin. compl.
  • ca  molsa d'Irlanda, n f sin. compl.
  • ca  molsa de perla, n f sin. compl.

<Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Mucílag complex procedent de les algues vermelles Chondrus crispus i Gigartina mamillosa. Químicament, difereix poc de l'agar. Molt emprat en la indústria de l'alimentació i en farmàcia, com a emol·lient, laxant i pectoral.

Nota

  • La denominació carragahen prové de l'irlandès.
creixen d'Islàndia creixen d'Islàndia

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  creixen d'Islàndia, n m
  • nc  Rorippa islandica (Gunnerus) Borbás

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

creixen d'Islàndia creixen d'Islàndia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  creixen d'Islàndia, n m
  • nc  Rorippa islandica (Gunnerus) Borbás

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

encefalitis miàlgica benigna encefalitis miàlgica benigna

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  encefalitis miàlgica benigna, n f
  • ca  encefalitis neuromiastènica d'Islàndia, n f sin. compl.
  • ca  malaltia d'Islàndia, n f sin. compl.
  • es  encefalitis miálgica benigna, n f
  • es  enfermedad de Islandia, n f
  • en  benign myalgic encephalitis
  • en  Iceland disease

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició
Encefalitis de probable etiologia vírica que clínicament s'assembla a la febre Q, la psitacosi, l'ornitosi i a infeccions per virus Coxsackie i ECHO i per leptospires.
encefalitis miàlgica benigna encefalitis miàlgica benigna

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  encefalitis miàlgica benigna, n f
  • ca  encefalitis neuromiastènica d'Islàndia, n f sin. compl.
  • ca  encefalomielitis miàlgica benigna, n f sin. compl.
  • ca  malaltia d'Islàndia, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Neurologia>

Definició
De probable etiologia vírica. Clínicament, s'assembla a la febre Q, la psitacosi, l'ornitosi i a infeccions per virus de Coxsackie i ECHO i per leptospires.
espat d'Islàndia espat d'Islàndia

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  espat d'Islàndia, n m
  • es  espato de Islandia
  • fr  spath d'Islande
  • it  spato d'Islanda
  • en  Iceland spar
  • de  isländischer Doppelspat

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Carbonats>

Definició
Varietat transparent de calcita.

Nota

  • S'utilitza per a construir el prisma de Nicol, que permet obtenir llum polaritzada, i de vegades es talla com a gemma de col·lecció. El nom prové del lloc on se'n van trobar cristalls de gran qualitat.
liquen negre liquen negre

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  liquen negre, n m
  • ca  liquen d'Islàndia, n m sin. compl.
  • es  líquen de Islandia, n m
  • fr  lichen noir, n m
  • en  Iceland moss, n
  • nc  Cetraria islandica

<Enginyeria forestal>

liquen negre liquen negre

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  liquen negre, n m
  • ca  cetrària, n f sin. compl.
  • ca  liquen d'Islàndia, n m sin. compl.
  • ca  molsa d'Islàndia, n f sin. compl.

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Liquen terrícola (Cetraria islandica) de la família de les parmeliàcies, que conté un polisacàrid comestible. És emprat com a aliment i com a remei per a tos i refredats. També és anomenat liquen o molsa.
llengua de signes islandesa llengua de signes islandesa

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llengua de signes islandesa
  • cod  íslenskt Táknmál
  • ar  لغة الإشارات الأيسلندية
  • cy  Iaith arwyddion Gwlad yr Iâ
  • de  Isländische Gebärdensprache
  • en  Icelandic Sign Language
  • es  lengua de signos islandesa
  • eu  islandiar keinu hizkuntza
  • fr  langue des signes islandaise
  • gn  ñe'ẽ rechaukaha Islandésa
  • nl  IJslandse Gebarentaal
  • pt  língua gestual islandesa
  • ru  Исландский язык жестов
  • zh  冰岛手语

<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Islàndia>

Definició
La llengua de signes islandesa és la llengua de la comunitat sorda d'Islàndia. Està basada en la llengua de signes danesa, ja que, fins al 1910, els infants sords islandesos eren enviats a les escoles de Dinamarca. Al llarg del segle XX s'ha desenvolupat separadament i, avui dia, es pot considerar una llengua diferent.

La gran majoria dels parlants de la llengua estan concentrats a Reykjavík, Akureyri i Fljótsdalshérað. Molts d'ells formen part de l'Associació Islandesa de les Persones Sordes, establerta el 1960. L'entitat ha publicat un diccionari de la llengua de signes islandesa i altres materials sobre la cultura dels sords del país.

La llengua de signes islandesa és reconeguda per l'Estat com la llengua de les persones sordes d'Islàndia i, des de 1999, és la primera llengua d'educació per als infants sords, que aprenen l'islandès parlat com a segona llengua. L'any 2003 la llengua de signes islandesa va ser utilitzada per primera vegada al Parlament d'Islàndia (intervenció de la diputada Sigurlín Margrét Sigurðardóttir).
morell d'Islàndia morell d'Islàndia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  morell d'Islàndia, n m
  • es  porrón islándico
  • fr  garrot d'Islande
  • en  Barrow's goldeneye
  • de  Spatelente
  • nc  Bucephala islandica

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>