Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "islàndia" dins totes les àrees temàtiques

carragahen carragahen

<Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  carragahen, n m
  • ca  carraguenina, n f sin. compl.
  • ca  gelatina de molsa d'Islàndia, n f sin. compl.
  • ca  molsa d'Irlanda, n f sin. compl.
  • ca  molsa de perla, n f sin. compl.

<Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Mucílag complex procedent de les algues vermelles Chondrus crispus i Gigartina mamillosa. Químicament, difereix poc de l'agar. Molt emprat en la indústria de l'alimentació i en farmàcia, com a emol·lient, laxant i pectoral.

Nota

  • La denominació carragahen prové de l'irlandès.
creixen d'Islàndia creixen d'Islàndia

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  creixen d'Islàndia, n m
  • nc  Rorippa islandica (Gunnerus) Borbás

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

creixen d'Islàndia creixen d'Islàndia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  creixen d'Islàndia, n m
  • nc  Rorippa islandica (Gunnerus) Borbás

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

encefalitis miàlgica benigna encefalitis miàlgica benigna

<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>

  • ca  encefalitis miàlgica benigna, n f
  • ca  encefalitis neuromiastènica d'Islàndia, n f sin. compl.
  • ca  malaltia d'Islàndia, n f sin. compl.
  • es  encefalitis miálgica benigna, n f
  • es  enfermedad de Islandia, n f
  • en  benign myalgic encephalitis
  • en  Iceland disease

<Fisioteràpia > Patologia>

Definició
Encefalitis de probable etiologia vírica que clínicament s'assembla a la febre Q, la psitacosi, l'ornitosi i a infeccions per virus Coxsackie i ECHO i per leptospires.
encefalitis miàlgica benigna encefalitis miàlgica benigna

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  encefalitis miàlgica benigna, n f
  • ca  encefalitis neuromiastènica d'Islàndia, n f sin. compl.
  • ca  encefalomielitis miàlgica benigna, n f sin. compl.
  • ca  malaltia d'Islàndia, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Neurologia>

Definició
De probable etiologia vírica. Clínicament, s'assembla a la febre Q, la psitacosi, l'ornitosi i a infeccions per virus de Coxsackie i ECHO i per leptospires.
espat d'Islàndia espat d'Islàndia

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  espat d'Islàndia, n m
  • es  espato de Islandia
  • fr  spath d'Islande
  • it  spato d'Islanda
  • en  Iceland spar
  • de  isländischer Doppelspat

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Carbonats>

Definició
Varietat transparent de calcita.

Nota

  • S'utilitza per a construir el prisma de Nicol, que permet obtenir llum polaritzada, i de vegades es talla com a gemma de col·lecció. El nom prové del lloc on se'n van trobar cristalls de gran qualitat.
liquen negre liquen negre

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  liquen negre, n m
  • ca  liquen d'Islàndia, n m sin. compl.
  • es  líquen de Islandia, n m
  • fr  lichen noir, n m
  • en  Iceland moss, n
  • nc  Cetraria islandica

<Enginyeria forestal>

liquen negre liquen negre

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  liquen negre, n m
  • ca  cetrària, n f sin. compl.
  • ca  liquen d'Islàndia, n m sin. compl.
  • ca  molsa d'Islàndia, n f sin. compl.

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Liquen terrícola (Cetraria islandica) de la família de les parmeliàcies, que conté un polisacàrid comestible. És emprat com a aliment i com a remei per a tos i refredats. També és anomenat liquen o molsa.
morell d'Islàndia morell d'Islàndia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  morell d'Islàndia, n m
  • es  porrón islándico
  • fr  garrot d'Islande
  • en  Barrow's goldeneye
  • de  Spatelente
  • nc  Bucephala islandica

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

morell d'Islàndia morell d'Islàndia

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  morell d'Islàndia, n m
  • es  porrón islándico
  • fr  garrot d'Islande
  • en  Barrow's goldeneye
  • de  Spatelente
  • nc  Bucephala islandica

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>