Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "jard�" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àloe, n m
- ca àloe maculat, n m alt. sin.
- ca atzavara, n f alt. sin.
- ca atzavara vera, n f alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de canó, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca bàlsam de les cremades, n m alt. sin.
- ca bàlsam de tall, n m alt. sin.
- ca cactus, n m alt. sin.
- ca pita, n f alt. sin.
- ca pites de foc, n f pl alt. sin.
- ca pop, n m alt. sin.
- ca pop tacat, n m alt. sin.
- ca sèver, n m alt. sin.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca aloe, n m var. ling.
- ca asever, n m var. ling.
- ca atsabara, n f var. ling.
- ca bàlsam de canyó, n m var. ling.
- ca cever, n m var. ling.
- ca edsabara, n f var. ling.
- ca etsabara vera, n f var. ling.
- nc Aloe saponaria (Aiton) Haw.
- nc Aloe maculata auct. var. ling.
- nc Aloe umbellata DC. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àloe, n m
- ca àloe maculat, n m alt. sin.
- ca atzavara, n f alt. sin.
- ca atzavara vera, n f alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de canó, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca bàlsam de les cremades, n m alt. sin.
- ca bàlsam de tall, n m alt. sin.
- ca cactus, n m alt. sin.
- ca pita, n f alt. sin.
- ca pites de foc, n f pl alt. sin.
- ca pop, n m alt. sin.
- ca pop tacat, n m alt. sin.
- ca sèver, n m alt. sin.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca aloe, n m var. ling.
- ca asever, n m var. ling.
- ca atsabara, n f var. ling.
- ca bàlsam de canyó, n m var. ling.
- ca cever, n m var. ling.
- ca edsabara, n f var. ling.
- ca etsabara vera, n f var. ling.
- nc Aloe saponaria (Aiton) Haw.
- nc Aloe maculata auct. var. ling.
- nc Aloe umbellata DC. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àloe, n m
- ca atzavara, n f alt. sin.
- ca atzavara vera, n f alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca cactus, n m alt. sin.
- ca figuerassa, n f alt. sin.
- ca figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
- ca herba sostal, n f alt. sin.
- ca penques, n f pl alt. sin.
- ca pita, n f alt. sin.
- ca pites, n f pl alt. sin.
- ca pop, n m alt. sin.
- ca sèver, n m alt. sin.
- ca sèver de cavall, n m alt. sin.
- ca sèver socotrí, n m alt. sin.
- ca acerve, n m var. ling.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca aloe, n m var. ling.
- ca aloe vera, n m var. ling.
- ca àloe vera, n m var. ling.
- ca asever, n m var. ling.
- ca asséver, n m var. ling.
- ca atsabara, n f var. ling.
- ca etsabara vera, n f var. ling.
- ca güevera, n f var. ling.
- ca sèver sucotrí, n m var. ling.
- nc Aloe vera (L.) Burm. f.
- nc Aloe barbadensis Mill. var. ling.
- nc Aloe vulgaris Lam. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àloe, n m
- ca atzavara, n f alt. sin.
- ca atzavara vera, n f alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca cactus, n m alt. sin.
- ca figuerassa, n f alt. sin.
- ca figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
- ca herba sostal, n f alt. sin.
- ca penques, n f pl alt. sin.
- ca pita, n f alt. sin.
- ca pites, n f pl alt. sin.
- ca pop, n m alt. sin.
- ca sèver, n m alt. sin.
- ca sèver de cavall, n m alt. sin.
- ca sèver socotrí, n m alt. sin.
- ca acerve, n m var. ling.
- ca adsabara, n f var. ling.
- ca aloe, n m var. ling.
- ca aloe vera, n m var. ling.
- ca àloe vera, n m var. ling.
- ca asever, n m var. ling.
- ca asséver, n m var. ling.
- ca atsabara, n f var. ling.
- ca etsabara vera, n f var. ling.
- ca güevera, n f var. ling.
- ca sèver sucotrí, n m var. ling.
- nc Aloe vera (L.) Burm. f.
- nc Aloe barbadensis Mill. var. ling.
- nc Aloe vulgaris Lam. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca adelfa, n f
- ca alegria, n f alt. sin.
- ca alegries, n f pl alt. sin.
- ca baladret, n m alt. sin.
- ca baladrina, n f alt. sin.
- ca cacauereta, n f alt. sin.
- ca dominica, n f alt. sin.
- ca garroferet, n m alt. sin.
- ca garrofereta borda, n f alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pastoreta, n f alt. sin.
- ca pervinca de Madagascar, n f alt. sin.
- ca pruenga de jardí, n f alt. sin.
- ca vicària, n f alt. sin.
- ca proenga de jardí, n f var. ling.
- nc Catharanthus roseus (L.) G. Don
- nc Vinca rosea L. sin. compl.
<Botànica > apocinàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca adelfa, n f
- ca alegria, n f alt. sin.
- ca alegries, n f pl alt. sin.
- ca baladret, n m alt. sin.
- ca baladrina, n f alt. sin.
- ca cacauereta, n f alt. sin.
- ca dominica, n f alt. sin.
- ca garroferet, n m alt. sin.
- ca garrofereta borda, n f alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pastoreta, n f alt. sin.
- ca pervinca de Madagascar, n f alt. sin.
- ca pruenga de jardí, n f alt. sin.
- ca vicària, n f alt. sin.
- ca proenga de jardí, n f var. ling.
- nc Catharanthus roseus (L.) G. Don
- nc Vinca rosea L. sin. compl.
<Botànica > apocinàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella, n f
- ca agret rosat, n m alt. sin.
- ca herba de jardí, n f alt. sin.
- ca magreta de tot l'any, n f alt. sin.
- ca magreta francesa, n f alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca violins, n m pl alt. sin.
- nc Oxalis articulata Savigny in Lam.
- nc Oxalis floribunda Lehm. var. ling.
- nc Oxalis violacea L. p.p. in Cadevall var. ling.
<Botànica > oxalidàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella, n f
- ca agret rosat, n m alt. sin.
- ca herba de jardí, n f alt. sin.
- ca magreta de tot l'any, n f alt. sin.
- ca magreta francesa, n f alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca violins, n m pl alt. sin.
- nc Oxalis articulata Savigny in Lam.
- nc Oxalis floribunda Lehm. var. ling.
- nc Oxalis violacea L. p.p. in Cadevall var. ling.
<Botànica > oxalidàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella, n f
- ca herba de jardí, n f alt. sin.
- ca pa amb vi, n m alt. sin.
- ca pa de cucut corimbós, n m alt. sin.
- ca pa i tu vi, n m alt. sin.
- ca pa i vi, n m alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol bord, n m alt. sin.
- ca trèvol de jardí, n m alt. sin.
- ca vergonyoses, n f pl alt. sin.
- ca violins, n m pl alt. sin.
- nc Oxalis debilis Humb., Bonpl. et Kunth
- nc Oxalis corymbosa DC. var. ling.
- nc Oxalis martiana Zucc. var. ling.
- nc Oxalis violacea L. p.p. in Cadevall var. ling.
<Botànica > oxalidàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agrella, n f
- ca herba de jardí, n f alt. sin.
- ca pa amb vi, n m alt. sin.
- ca pa de cucut corimbós, n m alt. sin.
- ca pa i tu vi, n m alt. sin.
- ca pa i vi, n m alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol bord, n m alt. sin.
- ca trèvol de jardí, n m alt. sin.
- ca vergonyoses, n f pl alt. sin.
- ca violins, n m pl alt. sin.
- nc Oxalis debilis Humb., Bonpl. et Kunth
- nc Oxalis corymbosa DC. var. ling.
- nc Oxalis martiana Zucc. var. ling.
- nc Oxalis violacea L. p.p. in Cadevall var. ling.
<Botànica > oxalidàcies>
