Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "jatsia" dins totes les àrees temàtiques

falzia falzia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  falzia, n f
  • ca  capil·lera, n f sin. compl.
  • ca  falguerola, n f sin. compl.
  • ca  falzia de pou, n f sin. compl.
  • ca  falzilla, n f sin. compl.
  • ca  adiant, n m alt. sin.
  • ca  arracada de la reina, n f alt. sin.
  • ca  arracades de la reina, n f pl alt. sin.
  • ca  buscallibres, n m/f alt. sin.
  • ca  cabells de Venus, n m pl alt. sin.
  • ca  falguereta capil·lera, n f alt. sin.
  • ca  falguerina, n f alt. sin.
  • ca  falzia comuna, n f alt. sin.
  • ca  falzia de pous, n f alt. sin.
  • ca  falzia vera, n f alt. sin.
  • ca  folguerola, n f alt. sin.
  • ca  guardallibres, n m/f alt. sin.
  • ca  herba breuca, n f alt. sin.
  • ca  herba capil·lera, n f alt. sin.
  • ca  herba de font, n f alt. sin.
  • ca  herba de pou, n f alt. sin.
  • ca  herba del pou, n f alt. sin.
  • ca  herba falguera, n f alt. sin.
  • ca  herba falzia, n f alt. sin.
  • ca  capilera, n f var. ling.
  • ca  capillera, n f var. ling.
  • ca  falcija, n f var. ling.
  • ca  faldia, n f var. ling.
  • ca  falsia, n f var. ling.
  • ca  falsia de pous, n f var. ling.
  • ca  falsilla, n f var. ling.
  • ca  falsitia, n f var. ling.
  • ca  falsitja, n f var. ling.
  • ca  fàlzia, n f var. ling.
  • ca  falzija, n f var. ling.
  • ca  farzia, n f var. ling.
  • ca  fatzilla, n f var. ling.
  • ca  fauzia, n f var. ling.
  • ca  foguerola, n f var. ling.
  • ca  franzilla, n f var. ling.
  • ca  frasilla, n f var. ling.
  • ca  frengilla, n f var. ling.
  • ca  frenzilla, n f var. ling.
  • ca  guarda llibres, n m/f var. ling.
  • ca  helecho de pou, n m var. ling.
  • ca  herba malmasia, n f var. ling.
  • ca  malmasia, n f var. ling.
  • ca  trenzilla, n f var. ling.
  • nc  Adiantum capillus-veneris L.

<Botànica > polipodiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  falzia, n f
  • ca  capil·lera, n f sin. compl.
  • ca  falguerola, n f sin. compl.
  • ca  falzia de pou, n f sin. compl.
  • ca  falzilla, n f sin. compl.
  • ca  adiant, n m alt. sin.
  • ca  arracada de la reina, n f alt. sin.
  • ca  arracades de la reina, n f pl alt. sin.
  • ca  buscallibres, n m/f alt. sin.
  • ca  cabells de Venus, n m pl alt. sin.
  • ca  falguereta capil·lera, n f alt. sin.
  • ca  falguerina, n f alt. sin.
  • ca  falzia comuna, n f alt. sin.
  • ca  falzia de pous, n f alt. sin.
  • ca  falzia vera, n f alt. sin.
  • ca  folguerola, n f alt. sin.
  • ca  guardallibres, n m/f alt. sin.
  • ca  herba breuca, n f alt. sin.
  • ca  herba capil·lera, n f alt. sin.
  • ca  herba de font, n f alt. sin.
  • ca  herba de pou, n f alt. sin.
  • ca  herba del pou, n f alt. sin.
  • ca  herba falguera, n f alt. sin.
  • ca  herba falzia, n f alt. sin.
  • ca  capilera, n f var. ling.
  • ca  capillera, n f var. ling.
  • ca  falcija, n f var. ling.
  • ca  faldia, n f var. ling.
  • ca  falsia, n f var. ling.
  • ca  falsia de pous, n f var. ling.
  • ca  falsilla, n f var. ling.
  • ca  falsitia, n f var. ling.
  • ca  falsitja, n f var. ling.
  • ca  fàlzia, n f var. ling.
  • ca  falzija, n f var. ling.
  • ca  farzia, n f var. ling.
  • ca  fatzilla, n f var. ling.
  • ca  fauzia, n f var. ling.
  • ca  foguerola, n f var. ling.
  • ca  franzilla, n f var. ling.
  • ca  frasilla, n f var. ling.
  • ca  frengilla, n f var. ling.
  • ca  frenzilla, n f var. ling.
  • ca  guarda llibres, n m/f var. ling.
  • ca  helecho de pou, n m var. ling.
  • ca  herba malmasia, n f var. ling.
  • ca  malmasia, n f var. ling.
  • ca  trenzilla, n f var. ling.
  • nc  Adiantum capillus-veneris L.

<Botànica > polipodiàcies>

falzia blanca falzia blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  falzia blanca, n f
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falzia borda, n f alt. sin.
  • ca  falzilla blanca, n f alt. sin.
  • ca  manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  ruda de la paret, n f alt. sin.
  • ca  ruda de paret, n f alt. sin.
  • ca  ruda de rata, n f alt. sin.
  • ca  falsia blanca, n f var. ling.
  • ca  falsija borda, n f var. ling.
  • ca  falsitja borda, n f var. ling.
  • nc  Asplenium ruta-muraria L.

<Botànica > polipodiàcies>

falzia blanca falzia blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  falzia blanca, n f
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falzia borda, n f alt. sin.
  • ca  falzilla blanca, n f alt. sin.
  • ca  manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  ruda de la paret, n f alt. sin.
  • ca  ruda de paret, n f alt. sin.
  • ca  ruda de rata, n f alt. sin.
  • ca  falsia blanca, n f var. ling.
  • ca  falsija borda, n f var. ling.
  • ca  falsitja borda, n f var. ling.
  • nc  Asplenium ruta-muraria L.

<Botànica > polipodiàcies>

falzia de cova falzia de cova

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  falzia de cova, n f
  • ca  herba melsera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de boc, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cero, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cérvol, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cérvol sagitada, n f alt. sin.
  • ca  falsia de cova, n f var. ling.
  • nc  Phyllitis sagittata (DC.) Guinea et Heywood
  • nc  Asplenium sagittatum (DC.) Bange sin. compl.
  • nc  Phyllitis hemionitis auct. var. ling.

<Botànica > polipodiàcies>

falzia de cova falzia de cova

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  falzia de cova, n f
  • ca  herba melsera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de boc, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cero, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cérvol, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cérvol sagitada, n f alt. sin.
  • ca  falsia de cova, n f var. ling.
  • nc  Phyllitis sagittata (DC.) Guinea et Heywood
  • nc  Asplenium sagittatum (DC.) Bange sin. compl.
  • nc  Phyllitis hemionitis auct. var. ling.

<Botànica > polipodiàcies>

filtre de bàssia filtre de bàssia

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  filtre de bàssia, n m
  • es  filtro de fregadero

<Bricolatge > Ferreteria>

goma de càssia goma de càssia

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.

  • ca  goma de càssia, n f
  • es  goma cassia
  • fr  gomme cassia
  • en  cassia gum
  • cod  E 427

<Additius alimentaris > Emulsionant>, <Additius alimentaris > Estabilitzador>, <Additius alimentaris > Gelificant>

goma de càssia goma de càssia

<Indústria > Indústria alimentària > Additius alimentaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.

  • ca  goma de càssia, n f
  • es  goma cassia
  • fr  gomme cassia
  • en  cassia gum
  • cod  E 427

<Additius alimentaris > Emulsionant>, <Additius alimentaris > Estabilitzador>, <Additius alimentaris > Gelificant>

gossada gossada

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  gossada, n f
  • ca  cobla, n f sin. compl.
  • es  jauría
  • es  rehala

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Definició
Conjunt de gossos que acostumen a caçar junts.