Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "jatsia" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  joell, n m
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  asenet, n m sin. compl.
  • ca  aseta, n f sin. compl.
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  magenca, n f sin. compl.
  • ca  moixó, n m sin. compl.
  • ca  moixó [petit], n m sin. compl.
  • ca  moixonet, n m sin. compl.
  • ca  moixonet [petit], n m sin. compl.
  • ca  patoia, n f sin. compl.
  • ca  peix de mar, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang [jove], n m sin. compl.
  • ca  sardineta, n f sin. compl.
  • ca  sardinyola, n f sin. compl.
  • ca  serclet, n m sin. compl.
  • ca  serclet [petit], n m sin. compl.
  • ca  xanguet, n m sin. compl.
  • ca  xanguet [menut], n m sin. compl.
  • ca  xuclet, n m sin. compl.
  • ca  asa, n m var. ling.
  • ca  cabessuda, n f var. ling.
  • ca  checlet, n m var. ling.
  • ca  chirrete, n m var. ling.
  • ca  geclet [petit], n m var. ling.
  • ca  jeclet, n m var. ling.
  • ca  jovell, n m var. ling.
  • ca  juclet, n m var. ling.
  • ca  juell, n m var. ling.
  • ca  kabot, n m var. ling.
  • ca  mangenca, n f var. ling.
  • ca  morralla, n m var. ling.
  • ca  muixó, n m var. ling.
  • ca  muxó, n m var. ling.
  • ca  sarclet, n m var. ling.
  • ca  seclet, n m var. ling.
  • ca  sesclet, n m var. ling.
  • ca  xanquet, n m var. ling.
  • ca  xasclet, n m var. ling.
  • ca  xeclet, n m var. ling.
  • ca  xesclet, n m var. ling.
  • nc  Atherina boyeri
  • nc  Atherina (Hepsetia) boyeri var. ling.
  • nc  Atherina mochon var. ling.
  • es  abichon
  • es  abichón
  • es  chirrete
  • es  morralla
  • es  peje rey
  • es  pejerrey
  • fr  joel
  • fr  joël
  • en  big-scale sand smelt
  • en  Mediterranean sandsmelt

<Peixos > Aterínids>

khamsin khamsin

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  khamsin, n m
  • es  jamasin, n m
  • es  jamsin, n m
  • es  khamsin, n m
  • fr  chamsin, n m
  • fr  khamsin, n m
  • en  chamsin, n
  • en  khamsin, n

<Física > Meteorologia>

Definició
Vent sec i carregat de pols que bufa del desert a la primavera, a Egipte i el mar Roig.
khamsin khamsin

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  khamsin, n m
  • es  jamasin, n m
  • es  jamsin, n m
  • es  khamsin, n m
  • fr  chamsin, n m
  • fr  khamsin, n m
  • en  chamsin, n
  • en  khamsin, n

<Física > Meteorologia>

Definició
Vent sec i carregat de pols que bufa del desert a la primavera, a Egipte i el mar Roig.
laosià laosià

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  laosià
  • en  Lao

<Localització > Fraseologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  laosià, n m
  • ca  lao, n m sin. compl.
  • es  lao, n m
  • es  laosiano, n m
  • fr  lao, n m
  • fr  laotien, n m
  • en  Lao, n
  • en  Laotian, n

<Llengües>

Definició
Llengua de la família tai-kadai parlada a Laos i Tailàndia, que compta amb uns 30 milions de parlants nadius.
llengua de signes letona llengua de signes letona

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llengua de signes letona
  • cod  latviešu zīmju valoda
  • ar  لغة الإشارات الليتوانية
  • cy  Iaith arwyddion Latfia
  • de  Lettische Gebärdensprache
  • en  Latvian Sign Language
  • es  lengua de signos letona
  • eu  letoniar keinu hizkuntza
  • fr  langue des signes lettonne
  • gn  ñe'ẽ rechaukaha Letóna
  • nl  Letse Gebarentaal
  • pt  língua gestual letã
  • ru  Латышский язык жестов
  • zh  拉脱维亚手语

<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Letònia>

Definició
La llengua de signes letona és la pròpia de la comunitat sorda de Letònia. El primer diccionari de llengua de signes letona va ser publicat el 1962. En els darrers anys s'han desenvolupat diversos diccionaris i materials per a l'aprenentatge de la llengua, adreçats especialment als infants, que s'han distribuït a les escoles.

Actualment, la llengua de signes letona inclou al voltant de 3.000 signes.

La llengua de signes letona va ser reconeguda legalment el 1999, en la Llei sobre la llengua estatal, com la llengua de la comunitat sorda de Letònia.
llobarro llobarro

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llobarro, n m
  • ca  baila, n f sin. compl.
  • ca  baileta, n f sin. compl.
  • ca  baileta [jove], n f sin. compl.
  • ca  llobarret, n m sin. compl.
  • ca  llobarro d'aiguabarreig, n m sin. compl.
  • ca  llobarro de fang, n m sin. compl.
  • ca  llobarro formiguer, n m sin. compl.
  • ca  llobet, n m sin. compl.
  • ca  llobina, n f sin. compl.
  • ca  llop, n m sin. compl.
  • ca  llop de mar, n m sin. compl.
  • ca  llopell [petit], n m sin. compl.
  • ca  llops, n m pl sin. compl.
  • ca  patoia [jove], n f sin. compl.
  • ca  pintadet, n m sin. compl.
  • ca  pintat [jove], n m sin. compl.
  • ca  reganyó, n m sin. compl.
  • ca  llabarro, n m var. ling.
  • ca  llibarro, n m var. ling.
  • ca  llubarro, n m var. ling.
  • ca  llubarru, n m var. ling.
  • ca  llubaru, n m var. ling.
  • ca  llubina, n f var. ling.
  • ca  lobarro, n m var. ling.
  • ca  lobato, n m var. ling.
  • ca  lobina, n f var. ling.
  • ca  lubarro, n m var. ling.
  • ca  lubina, n f var. ling.
  • ca  lupus, n m var. ling.
  • ca  róbal, n m var. ling.
  • ca  robaliça, n f var. ling.
  • ca  robaliza, n f var. ling.
  • ca  robalo, n m var. ling.
  • ca  róbalo, n m var. ling.
  • ca  sollo, n m var. ling.
  • nc  Dicentrarchus labrax
  • nc  Dicentrarchs labrax var. ling.
  • nc  Labrax lupus var. ling.
  • nc  Labrus lupus var. ling.
  • nc  Morone labrax var. ling.
  • nc  Perca labrax var. ling.
  • es  lobarro
  • es  lobina
  • es  lobo
  • es  lobo de mar
  • es  lubina
  • es  róbalo
  • es  sollo
  • fr  bar
  • fr  bar européen
  • fr  loup
  • it  spigola
  • en  bass
  • en  European seabass
  • en  seabass
  • de  Meerbarsch

<Peixos > Morònids>

llobarro llobarro

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llobarro, n m
  • ca  baila, n f sin. compl.
  • ca  baileta, n f sin. compl.
  • ca  baileta [jove], n f sin. compl.
  • ca  llobarret, n m sin. compl.
  • ca  llobarro d'aiguabarreig, n m sin. compl.
  • ca  llobarro de fang, n m sin. compl.
  • ca  llobarro formiguer, n m sin. compl.
  • ca  llobet, n m sin. compl.
  • ca  llobina, n f sin. compl.
  • ca  llop, n m sin. compl.
  • ca  llop de mar, n m sin. compl.
  • ca  llopell [petit], n m sin. compl.
  • ca  llops, n m pl sin. compl.
  • ca  patoia [jove], n f sin. compl.
  • ca  pintadet, n m sin. compl.
  • ca  pintat [jove], n m sin. compl.
  • ca  reganyó, n m sin. compl.
  • ca  llabarro, n m var. ling.
  • ca  llibarro, n m var. ling.
  • ca  llubarro, n m var. ling.
  • ca  llubarru, n m var. ling.
  • ca  llubaru, n m var. ling.
  • ca  llubina, n f var. ling.
  • ca  lobarro, n m var. ling.
  • ca  lobato, n m var. ling.
  • ca  lobina, n f var. ling.
  • ca  lubarro, n m var. ling.
  • ca  lubina, n f var. ling.
  • ca  lupus, n m var. ling.
  • ca  róbal, n m var. ling.
  • ca  robaliça, n f var. ling.
  • ca  robaliza, n f var. ling.
  • ca  robalo, n m var. ling.
  • ca  róbalo, n m var. ling.
  • ca  sollo, n m var. ling.
  • nc  Dicentrarchus labrax
  • nc  Dicentrarchs labrax var. ling.
  • nc  Labrax lupus var. ling.
  • nc  Labrus lupus var. ling.
  • nc  Morone labrax var. ling.
  • nc  Perca labrax var. ling.
  • es  lobarro
  • es  lobina
  • es  lobo
  • es  lobo de mar
  • es  lubina
  • es  róbalo
  • es  sollo
  • fr  bar
  • fr  bar européen
  • fr  loup
  • it  spigola
  • en  bass
  • en  European seabass
  • en  seabass
  • de  Meerbarsch

<Peixos > Morònids>

malaltia de Köhler I malaltia de Köhler I

<Malalties i síndromes>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia patològica>, <Pediatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  malaltia de Köhler I, n f
  • ca  escafoïditis tarsiana, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Köhler-Mouchet, n f sin. compl.
  • ca  osteocondrosi de l'escafoide tarsià, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia patològica>, <Pediatria>

Definició
Osteocondrosi de l'escafoide tarsià, d'evolució benigna, que es presenta en infants de 3 a 10 anys, gairebé sempre unilateral.
malaltia de Müller-Weiss malaltia de Müller-Weiss

<Malalties i síndromes>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia patològica>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  malaltia de Müller-Weiss, n f
  • ca  escafoïditis tarsiana de l'adult, n f sin. compl.
  • ca  osteocondrosi de l'escafoide tarsià, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia patològica>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Malàcia de l'escafoide tarsià, anàloga a la que es presentà en la malaltia de Kienböck del semilunar, bilateral, que es presenta en l'adult. No és una seqüela de la malaltia de Köhler I.