Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "jaure" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals 0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals

<Criteris>, <Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica verb (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals
  • ca  Verb autènticament pronominal: arrogar-se (EXEMPLE), v tr pron
  • ca  Verb autènticament pronominal: llevar-se (EXEMPLE), v intr pron
  • ca  Verb no pronominal amb pronom d'objecte: pentinar (cf. pentinar-se, pentinar-lo) (EXEMPLE), v tr
  • ca  Verb no pronominal amb pronom de destinatari: baixar (cf. baixar-se, baixar-li) (EXEMPLE), v intr
  • ca  Verb no pronominal amb pronom de destinatari: carregar (cf. carregar-se, carregar-li) (EXEMPLE), v intr
  • ca  Verb pronominal incorrecte: *caure's (EXEMPLE), v intr pron
  • ca  Verb pronominal incorrecte: *passar-se (EXEMPLE), v intr pron

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
Un verb pronominal ha de presentar sempre un pronom referit al subjecte; si no és que canvia de significat, no pot alternar contextos amb un pronom referit al subjecte i contextos amb un objecte referit a una altra persona.
Ex.: Demà em llevaré tard (llevar-se és un verb intransitiu pronominal); El president s'arroga la facultat de dissoldre el Parlament (arrogar-se és un verb transitiu pronominal).

Per tant, no tots els verbs que porten un pronom referit al subjecte són verbs pronominals. Així, són correctes però NO són verbs pronominals els casos següents:
- Verbs que alternen un pronom referit al subjecte i un complement d'objecte referit a una altra persona.
Ex.: Pentina't bé - Pentina la Laia (pentinar és un verb transitiu no pronominal, ja que el subjecte fa la mateixa acció, en un cas sobre ell mateix i en un altre sobre una segona persona).
- Verbs que porten un pronom opcional que indica el destinatari de l'acció, sovint amb la finalitat de mostrar l'interès que té el subjecte en l'acció.
Ex.: M'he baixat les fotos de la sortida - He baixat les fotos de la sortida - Baixa-li les fotos de la sortida a l'avi (baixar és un verb transitiu no pronominal, ja que el pronom del primer exemple, que és opcional, indica per a qui es fa l'acció, igual que en el tercer exemple).

Igualment, hi ha casos en què el pronom NO és correcte segons la normativa catalana, generalment deguts a la influència d'una altra llengua.
Ex.: *S'ha caigut de la cadira - *Passa't per casa quan vulguis (caure i passar són verbs intransitius no pronominals; aquí el pronom s'ha d'evitar perquè segons la normativa són verbs no pronominals i, a més, el pronom no hi fa cap funció sintàctica ni hi aporta cap matís de significat).

Nota

  • 1. Per a ampliar la informació sobre el cas concret de baixar - baixar-se, podeu consultar la nota del criteri CRITERI Baixar o descarrgar?
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abadejo, n m
  • ca  bacallà, n m sin. compl.
  • ca  serreta, n f sin. compl.
  • ca  bacallá, n m var. ling.
  • nc  Pollachius pollachius
  • es  abadejo, n m
  • fr  lieu jaune, n m
  • en  pollack, n

<Peixos > Gàdids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  abadejo, n m
  • es  abadejo
  • fr  lieu jaune
  • en  pollack
  • de  Pollack
  • nc  Pollachius pollachius

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels gadiformes, molt semblant al bacallà, però més petit.
abatre's abatre's

<11 Esports nàutics > Vela>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  abatre's, v intr pron
  • ca  caure, v intr
  • es  abatir
  • es  caer
  • fr  abattre
  • en  bear away, to

<Esport > 11 Esports nàutics > Vela>

Definició
Desviar-se, una embarcació, cap a sotavent del seu rumb per efecte del vent.
acte iure gestionis [iure gestionis: la] acte iure gestionis [iure gestionis: la]

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  acte iure gestionis [iure gestionis: la], n m
  • es  acto iure gestionis
  • es  actum iure gestionis sin. compl.
  • fr  acte jure gestionis
  • en  actum jure gestionis

<Actors internacionals > Estats > Elements i competències>

Definició
Acte en què un estat actua com un particular.

Nota

  • 1. Els actes iure gestionis són actes propis de les activitats de gestió o administració, i no se'ls aplica la immunitat de jurisdicció.
  • 2. La locució llatina iure gestionis significa, literalment, `per dret de gestió o d'administració´.
acte iure imperii acte iure imperii

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  acte iure imperii, n m
  • es  acto iure imperii
  • es  actum iure imperii sin. compl.
  • fr  acte jure imperii
  • en  actum jure imperii

<Actors internacionals > Estats > Elements i competències>

Definició
Acte propi d'un estat en exercici de la seva sobirania.

Nota

  • 1. Els actes iure imperii són actes de poder públic i se'ls aplica la immunitat de jurisdicció.
  • 2. La locució llatina iure imperii significa, literalment, `per dret de sobirania´.
anar a la ronsa anar a la ronsa

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  anar a la ronsa, v intr
  • ca  arronsar, v tr sin. compl.
  • ca  caure, v tr sin. compl.
  • ca  derivar, v tr sin. compl.
  • ca  ronsar, v tr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Una embarcació que no està ancorada ni amarrada, anar a la mercè dels vents o dels corrents.
aranya groga aranya groga

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  aranya groga, n f
  • es  araña amarilla
  • fr  acarien des charmilles
  • fr  araignée jaune

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Malura de la vinya causada per l'àcar Eotetranychus carpini.
arpella negra arpella negra

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  arpella negra, n f
  • es  aguilucho negro
  • fr  busard maure
  • en  black harrier
  • de  Mohrenweihe
  • nc  Circus maurus

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

arqueig arqueig

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arqueig, n m
  • ca  tonatge, n m sin. compl.
  • es  arqueaje
  • es  arqueamiento
  • es  arqueo
  • es  tonelaje
  • fr  jauge
  • fr  jaugeage
  • fr  tonnage
  • it  stazzatura
  • en  tonnage

<Transports > Transport marítim>

Definició
Capacitat de càrrega d'un vaixell expressada en volum, en relació amb el volum d'aigua que desplaça.