Cercaterm

Nota

• Àmbit: Catalunya
• En el dret civil català s'hi refereix l'article 231-30 del Codi civil de Catalunya (CCCat) i, per remissió, l'article 234-14 del CCCat, en el context dels drets viduals familiars. D'acord amb aquests preceptes, al cònjuge supervivent no separat judicialment o de fet, o al convivent supervivent no separat de fet, li correspon la propietat de la roba, el mobiliari i els instruments que constituïen el parament de l'habitatge familiar, que no es computen en el seu haver hereditari. Entre aquests objectes no s'inclouen, entre d'altres, les joies, els objectes artístics o històrics ni altres béns del premort que tinguin un valor extraordinari en relació amb el nivell de vida del matrimoni, o de la unió en parella estable, i amb el patrimoni relicte.
  Aquests efectes viduals són considerats beneficis viduals que no es computen dins la massa hereditària del causant i, per tant, els successors d'aquest no poden exercir cap dret sobre aquests béns. Respecte d'aquest punt, Carles J. Maluquer de Motes i Bernat recorda que el cònjuge supervivent pot exigir els drets hereditaris que li puguin correspondre per voluntat del testador o de la testadora, o per disposició legal, i no s'imputa a la seva participació hereditària el valor d'aquests béns pretractats. Aquest dret es reconeix amb independència del règim econòmic establert entre els cònjuges.
  En relació amb la tutela, l'article 222-23 del CCCat es refereix a les joies quan preveu el dipòsit de valors i objectes preciosos: «El tutor o, si escau, l'administrador patrimonial ha de dipositar o tenir en un lloc segur els valors, les joies, les obres d'art i els altres objectes preciosos del tutelat, i ho ha de comunicar al jutjat».
  En l'àmbit del dret de successions hi ha una referència a les joies en l'article 421-21.2 del CCCat, en el cas de les memòries testamentàries: «En les memòries testamentàries, només es poden ordenar disposicions que no excedeixin el 10 % del cabal relicte i que es refereixin a diners, objectes personals, joies, roba i parament de casa o a obligacions d'importància moderada a càrrec dels hereus o els legataris». També s'hi refereix l'article 427-21.3, quan precisa el contingut del llegat d'una habitació: «El llegat d'un habitatge comprèn la roba, el mobiliari, incloent-hi el de procedència familiar, i els estris que constitueixen el seu parament en el moment de la mort del causant, però no comprèn títols valors, joies, objectes artístics o històrics ni altres béns que tinguin un valor extraordinari amb relació al patrimoni relicte». L'exclusió que porta a terme el precepte és coherent amb la que realitza l'article 231-30.2 en el cas de drets viduals familiars.
• V. t.: parament de l'habitatge n m