Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "jornaler" dins totes les àrees temàtiques

morraler | morralera morraler | morralera

<Esport > Caça>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  morraler | morralera, n m, f
  • es  morralero

<Esport > Caça>

Definició
Persona que en una cacera recull les peces caçades en el morral i porta el menjar i les escopetes.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pebrotera, n f
  • ca  bitxera, n f sin. compl.
  • ca  bitxo, n m sin. compl.
  • ca  bitxo (fruit), n m sin. compl.
  • ca  coralera, n f sin. compl.
  • ca  pebrer, n m sin. compl.
  • ca  pebrera, n f sin. compl.
  • ca  pebrera (fruit), n f sin. compl.
  • ca  pebrerera, n f sin. compl.
  • ca  pebrina (fruit), n f sin. compl.
  • ca  pebrot (fruit), n m sin. compl.
  • ca  pebroter, n m sin. compl.
  • ca  bajoca, n f alt. sin.
  • ca  bajoquera, n f alt. sin.
  • ca  banyeta, n f alt. sin.
  • ca  bitxeta, n f alt. sin.
  • ca  bitxo coent, n m alt. sin.
  • ca  bitxos picants, n m pl alt. sin.
  • ca  coral, n m alt. sin.
  • ca  coral de jardins, n m alt. sin.
  • ca  coraler, n m alt. sin.
  • ca  coralet, n m alt. sin.
  • ca  coraleta, n f alt. sin.
  • ca  pebràs, n m alt. sin.
  • ca  pebre, n m alt. sin.
  • ca  pebre de Caiena, n m alt. sin.
  • ca  pebre de morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pebre vermell, n m alt. sin.
  • ca  pebreres coents, n f pl alt. sin.
  • ca  pebrina, n f alt. sin.
  • ca  pebrot, n m alt. sin.
  • ca  pebrot picant, n m alt. sin.
  • ca  pebrots, n m pl alt. sin.
  • ca  pestetes coents, n f pl alt. sin.
  • ca  pimentera, n f alt. sin.
  • ca  pimentonera, n f alt. sin.
  • ca  pimentons, n m pl alt. sin.
  • ca  bitxero, n m var. ling.
  • ca  pebre de Canyena, n m var. ling.
  • ca  pebreres coentes, n f pl var. ling.
  • ca  pestetes coentes, n f pl var. ling.
  • ca  primentonera, n f var. ling.
  • nc  Capsicum annuum L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
    DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.
pebrotera pebrotera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pebrotera, n f
  • ca  bitxera, n f sin. compl.
  • ca  bitxo, n m sin. compl.
  • ca  bitxo (fruit), n m sin. compl.
  • ca  coralera, n f sin. compl.
  • ca  pebrer, n m sin. compl.
  • ca  pebrera, n f sin. compl.
  • ca  pebrera (fruit), n f sin. compl.
  • ca  pebrerera, n f sin. compl.
  • ca  pebrina (fruit), n f sin. compl.
  • ca  pebrot (fruit), n m sin. compl.
  • ca  pebroter, n m sin. compl.
  • ca  bajoca, n f alt. sin.
  • ca  bajoquera, n f alt. sin.
  • ca  banyeta, n f alt. sin.
  • ca  bitxeta, n f alt. sin.
  • ca  bitxo coent, n m alt. sin.
  • ca  bitxos picants, n m pl alt. sin.
  • ca  coral, n m alt. sin.
  • ca  coral de jardins, n m alt. sin.
  • ca  coraler, n m alt. sin.
  • ca  coralet, n m alt. sin.
  • ca  coraleta, n f alt. sin.
  • ca  pebràs, n m alt. sin.
  • ca  pebre, n m alt. sin.
  • ca  pebre de Caiena, n m alt. sin.
  • ca  pebre de morro de bou, n m alt. sin.
  • ca  pebre vermell, n m alt. sin.
  • ca  pebreres coents, n f pl alt. sin.
  • ca  pebrina, n f alt. sin.
  • ca  pebrot, n m alt. sin.
  • ca  pebrot picant, n m alt. sin.
  • ca  pebrots, n m pl alt. sin.
  • ca  pestetes coents, n f pl alt. sin.
  • ca  pimentera, n f alt. sin.
  • ca  pimentonera, n f alt. sin.
  • ca  pimentons, n m pl alt. sin.
  • ca  bitxero, n m var. ling.
  • ca  pebre de Canyena, n m var. ling.
  • ca  pebreres coentes, n f pl var. ling.
  • ca  pestetes coentes, n f pl var. ling.
  • ca  primentonera, n f var. ling.
  • nc  Capsicum annuum L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

  • Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
    DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.
tarifa diürna tarifa diürna

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>

  • ca  tarifa diürna, n f
  • es  tarifa diurna, n f
  • fr  tarif de jour, n m
  • fr  tarif journalier, n m
  • it  tariffa giorno, n f
  • pt  preço de day use, n m
  • en  day rate, n
  • de  Tagespreis, n m

<Fires i congressos > Transport, allotjament i restauració>

Definició
Tarifa reduïda, normalment a la meitat de la tarifa normal, per a l'ús d'una habitació durant unes hores del dia.
tarifa diürna tarifa diürna

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  tarifa diürna, n f
  • es  tarifa diurna, n f
  • fr  tarif de jour, n m
  • fr  tarif journalier, n m
  • en  day rate, n
  • de  Tagespreis, n m

<Turisme > Allotjament>

Definició
Tarifa reduïda, normalment a la meitat de la tarifa normal, per a l'ús d'una habitació durant unes hores del dia.
tarifa mitjana diària tarifa mitjana diària

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  tarifa mitjana diària, n f
  • ca  ADR, n f sigla
  • es  tarifa diaria promedio, n f
  • es  tarifa media diaria, n f
  • es  ADR, n f sigla
  • fr  tarif journalier moyen, n m
  • fr  tarif moyen par jour, n m
  • fr  tarif quotidien moyen, n m
  • fr  ADR, n m sigla
  • en  average daily rate, n
  • en  ADR, n sigla
  • de  durchschnittliche Zimmerrate, n m pl
  • de  durchschnittlicher Tagessatz, n m
  • de  ADR, n m sigla

<Turisme > Allotjament>

Definició
Preu mitjà de les habitacions ocupades en un establiment en un període determinat, que s'utilitza com a indicador per a l'anàlisi de l'activitat hotelera.

Nota

  • La sigla ADR correspon a la denominació anglesa average daily rate.
tarifa oficial tarifa oficial

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Fires. Congressos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>

  • ca  tarifa oficial, n f
  • es  tarifa oficial, n f
  • fr  prix officiel, n m
  • fr  tarif affiché, n m
  • it  tariffa ufficiale, n f
  • pt  preço de contrato, n m
  • en  rack rate, n
  • de  normaler Zimmerpreis, n m

<Fires i congressos > Transport, allotjament i restauració>

Definició
Tarifa publicada en un catàleg per a un servei determinat.