Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "jove" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agullat, n m
- ca agulladell, n m sin. compl.
- ca agulladol, n m sin. compl.
- ca agullat jove, n m sin. compl.
- ca agullat ver, n m sin. compl.
- ca caçó, n m sin. compl.
- ca ferró, n m sin. compl.
- ca peix de tall, n m sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca quelve, n m sin. compl.
- ca quissona, n f sin. compl.
- ca quissona de barra, n f sin. compl.
- ca quissona de fora, n f sin. compl.
- ca quissona vera, n f sin. compl.
- ca agullats, n m pl var. ling.
- ca ahullat, n m var. ling.
- ca aüllat, n m var. ling.
- ca casfo, n m var. ling.
- ca cassó, n m var. ling.
- ca guissona, n f var. ling.
- ca gullat, n m var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- ca taburó, n m var. ling.
- ca tiburó, n m var. ling.
- ca ullat, n m var. ling.
- nc Squalus acanthias
- nc Acanthias vulgaris var. ling.
- nc Galeus acanthias var. ling.
- es crabudo, n m
- es mielga, n f
- es pinta roxa
- es pintarroja, n m
- fr aiguillat commun
- en picked dog-fish
- en picked dogfish
- en spiny dogfish
- en spurdog
<Taurons > Esquàlids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agulladol (AGUILO): València
- agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agullat (FAUNAICT): Tarragona
- ahullát (TMDM): Llevant
- aüllat (EMMDENIA): Dénia
- cassó (LVPB): Eivissa
- cassó (RPCE3): Balears
- guissona (RPCE3): Mallorca
- parró (carta Cullell): Blanes
- quissona (FAUNAICT): Menorca
- ullat (DCVB): Vinaròs
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agullat, n m
- ca agulladell, n m sin. compl.
- ca agulladol, n m sin. compl.
- ca agullat jove, n m sin. compl.
- ca agullat ver, n m sin. compl.
- ca caçó, n m sin. compl.
- ca ferró, n m sin. compl.
- ca peix de tall, n m sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca quelve, n m sin. compl.
- ca quissona, n f sin. compl.
- ca quissona de barra, n f sin. compl.
- ca quissona de fora, n f sin. compl.
- ca quissona vera, n f sin. compl.
- ca agullats, n m pl var. ling.
- ca ahullat, n m var. ling.
- ca aüllat, n m var. ling.
- ca casfo, n m var. ling.
- ca cassó, n m var. ling.
- ca guissona, n f var. ling.
- ca gullat, n m var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- ca taburó, n m var. ling.
- ca tiburó, n m var. ling.
- ca ullat, n m var. ling.
- nc Squalus acanthias
- nc Acanthias vulgaris var. ling.
- nc Galeus acanthias var. ling.
- es crabudo, n m
- es mielga, n f
- es pinta roxa
- es pintarroja, n m
- fr aiguillat commun
- en picked dog-fish
- en picked dogfish
- en spiny dogfish
- en spurdog
<Taurons > Esquàlids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agulladol (AGUILO): València
- agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agullat (FAUNAICT): Tarragona
- ahullát (TMDM): Llevant
- aüllat (EMMDENIA): Dénia
- cassó (LVPB): Eivissa
- cassó (RPCE3): Balears
- guissona (RPCE3): Mallorca
- parró (carta Cullell): Blanes
- quissona (FAUNAICT): Menorca
- ullat (DCVB): Vinaròs
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anguila, n f
- ca anguila cabot, n f sin. compl.
- ca anguila cabotera, n f sin. compl.
- ca anguila catarrogina, n f sin. compl.
- ca anguila comuna, n f sin. compl.
- ca anguila de mar, n f sin. compl.
- ca anguila de riu, n f sin. compl.
- ca anguila de séquia, n f sin. compl.
- ca anguila fartona, n f sin. compl.
- ca anguila maresa, n f sin. compl.
- ca anguila marina, n f sin. compl.
- ca anguila martina, n f sin. compl.
- ca anguila mitjana, n f sin. compl.
- ca anguila pasturenca, n f sin. compl.
- ca anguila polla garau, n f sin. compl.
- ca anguila roja, n f sin. compl.
- ca anguila vera, n f sin. compl.
- ca anguileta, n f sin. compl.
- ca angula, n f sin. compl.
- ca angula [jove], n f sin. compl.
- ca angula [postlarval], n f sin. compl.
- ca angules, n f pl sin. compl.
- ca cabot de bufera, n m sin. compl.
- ca polla garau, n f sin. compl.
- ca anfuiles, n f var. ling.
- ca anguila catarrotgina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotjina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotxina, n f var. ling.
- ca anguila de sèquia, n f var. ling.
- ca anguila pollagral, n f var. ling.
- ca anguila pollegral, n f var. ling.
- ca anguila punyegral, n f var. ling.
- ca anguila roija, n f var. ling.
- ca anguila rotja, n f var. ling.
- ca anguila-cabot, n f var. ling.
- ca pollagal, n f var. ling.
- ca pollagaral, n f var. ling.
- ca pollagarau, n f var. ling.
- ca pollegueral, n f var. ling.
- ca puñigral, n f var. ling.
- nc Anguilla anguilla
- nc Anguila acutirostris var. ling.
- nc Anguila mediorostris var. ling.
- nc Anguila microptera var. ling.
- nc Anguila vulgaris var. ling.
- nc Anguilla acutirostris var. ling.
- nc Anguilla acutirrostris var. ling.
- nc Anguilla brevirostris var. ling.
- nc Anguilla brevirrostris var. ling.
- nc Anguilla capitone var. ling.
- nc Anguilla chrysipa var. ling.
- nc Anguilla labirostris var. ling.
- nc Anguilla latirostris var. ling.
- nc Anguilla latirrostris var. ling.
- nc Anguilla mediorrostris var. ling.
- nc Anguilla microptera var. ling.
- nc Anguilla vulgaris var. ling.
- nc Muraena Anguilla var. ling.
- es anguila, n f
- es anguila europea, n f
- es anguililla, n f
- es anguilita, n f
- es angula, n f
- fr anguille
- fr anguille d'Europe
- pt anguielo
- pt pougaù
- pt pounchuroto
- pt resso
- pt thaùdelo
- en common eel
- en eel
- en European eel
<Peixos > Anguíl·lids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- anguila (EMMDENIA): Dénia
- anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- anguila cabot (DCVB): Mallorca
- anguila cabot (RANDA11): Mallorca
- anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca
- anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"
- anguila cabotera (RPCE3): Menorca
- anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"
- anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa
- anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila de sèquia (DCVB): Eivissa
- anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila maresa (DCVB): València
- anguila maresa (EMMDENIA): Dénia
- anguila martina (DCVB): València
- anguila pasturenca (DCVB): València
- anguila punyegral (DCVB): Menorca
- anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca
- anguila roija (FAUNAICT): Menorca
- anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca
- anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"
- anguila rotja (RPCE3): Balears
- anguila vera (BALEARES2): Menorca
- anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila vera (FAUNAICT): Menorca
- anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"
- anguila vera (RPCE3): Balears
- anguila-cabot (RPCE3): Mallorca
- angula (EMMDENIA): Dénia
- angula [jove] (3037): Sant Carles
- angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- cabot de bufera (RPCE3): Mallorca
- pollagaral (DELC2): Mallorca
- pollagaral (RPCE3): Balears
- pollagarau (RPCE3): Balears
- puñigral (RPCE3): Menorca
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anguila, n f
- ca anguila cabot, n f sin. compl.
- ca anguila cabotera, n f sin. compl.
- ca anguila catarrogina, n f sin. compl.
- ca anguila comuna, n f sin. compl.
- ca anguila de mar, n f sin. compl.
- ca anguila de riu, n f sin. compl.
- ca anguila de séquia, n f sin. compl.
- ca anguila fartona, n f sin. compl.
- ca anguila maresa, n f sin. compl.
- ca anguila marina, n f sin. compl.
- ca anguila martina, n f sin. compl.
- ca anguila mitjana, n f sin. compl.
- ca anguila pasturenca, n f sin. compl.
- ca anguila polla garau, n f sin. compl.
- ca anguila roja, n f sin. compl.
- ca anguila vera, n f sin. compl.
- ca anguileta, n f sin. compl.
- ca angula, n f sin. compl.
- ca angula [jove], n f sin. compl.
- ca angula [postlarval], n f sin. compl.
- ca angules, n f pl sin. compl.
- ca cabot de bufera, n m sin. compl.
- ca polla garau, n f sin. compl.
- ca anfuiles, n f var. ling.
- ca anguila catarrotgina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotjina, n f var. ling.
- ca anguila catarrotxina, n f var. ling.
- ca anguila de sèquia, n f var. ling.
- ca anguila pollagral, n f var. ling.
- ca anguila pollegral, n f var. ling.
- ca anguila punyegral, n f var. ling.
- ca anguila roija, n f var. ling.
- ca anguila rotja, n f var. ling.
- ca anguila-cabot, n f var. ling.
- ca pollagal, n f var. ling.
- ca pollagaral, n f var. ling.
- ca pollagarau, n f var. ling.
- ca pollegueral, n f var. ling.
- ca puñigral, n f var. ling.
- nc Anguilla anguilla
- nc Anguila acutirostris var. ling.
- nc Anguila mediorostris var. ling.
- nc Anguila microptera var. ling.
- nc Anguila vulgaris var. ling.
- nc Anguilla acutirostris var. ling.
- nc Anguilla acutirrostris var. ling.
- nc Anguilla brevirostris var. ling.
- nc Anguilla brevirrostris var. ling.
- nc Anguilla capitone var. ling.
- nc Anguilla chrysipa var. ling.
- nc Anguilla labirostris var. ling.
- nc Anguilla latirostris var. ling.
- nc Anguilla latirrostris var. ling.
- nc Anguilla mediorrostris var. ling.
- nc Anguilla microptera var. ling.
- nc Anguilla vulgaris var. ling.
- nc Muraena Anguilla var. ling.
- es anguila, n f
- es anguila europea, n f
- es anguililla, n f
- es anguilita, n f
- es angula, n f
- fr anguille
- fr anguille d'Europe
- pt anguielo
- pt pougaù
- pt pounchuroto
- pt resso
- pt thaùdelo
- en common eel
- en eel
- en European eel
<Peixos > Anguíl·lids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- anguila (EMMDENIA): Dénia
- anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- anguila cabot (DCVB): Mallorca
- anguila cabot (RANDA11): Mallorca
- anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca
- anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"
- anguila cabotera (RPCE3): Menorca
- anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"
- anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa
- anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona
- anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila de sèquia (DCVB): Eivissa
- anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"
- anguila maresa (DCVB): València
- anguila maresa (EMMDENIA): Dénia
- anguila martina (DCVB): València
- anguila pasturenca (DCVB): València
- anguila punyegral (DCVB): Menorca
- anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca
- anguila roija (FAUNAICT): Menorca
- anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca
- anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"
- anguila rotja (RPCE3): Balears
- anguila vera (BALEARES2): Menorca
- anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca
- anguila vera (FAUNAICT): Menorca
- anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"
- anguila vera (RPCE3): Balears
- anguila-cabot (RPCE3): Mallorca
- angula (EMMDENIA): Dénia
- angula [jove] (3037): Sant Carles
- angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre
- cabot de bufera (RPCE3): Mallorca
- pollagaral (DELC2): Mallorca
- pollagaral (RPCE3): Balears
- pollagarau (RPCE3): Balears
- puñigral (RPCE3): Menorca
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca besuc de la taca, n m
- ca besuc, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
- ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
- ca besuc de la piga, n m sin. compl.
- ca boga, n f sin. compl.
- ca boga-ravell, n m sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca calet de la piga, n m sin. compl.
- ca mora, n f sin. compl.
- ca ullat, n m sin. compl.
- ca ullot, n m sin. compl.
- ca besub, n m var. ling.
- ca besugo, n m var. ling.
- ca besugo de la piga, n m var. ling.
- ca besugo gros, n m var. ling.
- ca boga ravela, n f var. ling.
- ca boga ravell, n f var. ling.
- ca boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
- ca bóga-ravell, n m var. ling.
- ca bogaravell, n m var. ling.
- ca gorás, n m var. ling.
- ca goràs, n m var. ling.
- ca gorras, n m var. ling.
- ca pachano, n m var. ling.
- ca patxano, n m var. ling.
- ca pitgell, n m var. ling.
- ca pitjell, n m var. ling.
- ca pitxell, n m var. ling.
- ca pixano, n m var. ling.
- ca quelet, n m var. ling.
- ca quelèt, n m var. ling.
- ca uat, n m var. ling.
- ca uot, n m var. ling.
- ca uòt, n m var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- ca voga revell, n m var. ling.
- ca voga-ravell, n f var. ling.
- ca voga-revey, n m var. ling.
- ca vogaravell, n m var. ling.
- nc Pagellus bogaraveo
- nc Pagellus breviceps var. ling.
- nc Pagellus centrodontus var. ling.
- nc Sparus cantabricus var. ling.
- es besugo
- es boga ravella
- es goraz
- es pachan
- fr dorade
- fr dorade rose
- en blackspot seabream
- en gunner
- en red seabream
<Peixos > Espàrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca besuc de la taca, n m
- ca besuc, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
- ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
- ca besuc de la piga, n m sin. compl.
- ca boga, n f sin. compl.
- ca boga-ravell, n m sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca calet de la piga, n m sin. compl.
- ca mora, n f sin. compl.
- ca ullat, n m sin. compl.
- ca ullot, n m sin. compl.
- ca besub, n m var. ling.
- ca besugo, n m var. ling.
- ca besugo de la piga, n m var. ling.
- ca besugo gros, n m var. ling.
- ca boga ravela, n f var. ling.
- ca boga ravell, n f var. ling.
- ca boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
- ca bóga-ravell, n m var. ling.
- ca bogaravell, n m var. ling.
- ca gorás, n m var. ling.
- ca goràs, n m var. ling.
- ca gorras, n m var. ling.
- ca pachano, n m var. ling.
- ca patxano, n m var. ling.
- ca pitgell, n m var. ling.
- ca pitjell, n m var. ling.
- ca pitxell, n m var. ling.
- ca pixano, n m var. ling.
- ca quelet, n m var. ling.
- ca quelèt, n m var. ling.
- ca uat, n m var. ling.
- ca uot, n m var. ling.
- ca uòt, n m var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- ca voga revell, n m var. ling.
- ca voga-ravell, n f var. ling.
- ca voga-revey, n m var. ling.
- ca vogaravell, n m var. ling.
- nc Pagellus bogaraveo
- nc Pagellus breviceps var. ling.
- nc Pagellus centrodontus var. ling.
- nc Sparus cantabricus var. ling.
- es besugo
- es boga ravella
- es goraz
- es pachan
- fr dorade
- fr dorade rose
- en blackspot seabream
- en gunner
- en red seabream
<Peixos > Espàrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bis, n m
- ca bísol, n m sin. compl.
- ca cavalla, n f sin. compl.
- ca cavalla vera, n f sin. compl.
- ca cogujol, n m sin. compl.
- ca gallimó, n m sin. compl.
- ca gallimó [juvenil], n m sin. compl.
- ca guillem [jove], n m sin. compl.
- ca peix d'abril, n m sin. compl.
- ca verat, n m sin. compl.
- ca verat d'ull gros, n m sin. compl.
- ca verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
- ca barat, n m var. ling.
- ca barát, n m var. ling.
- ca barat d'ull gros, n m var. ling.
- ca bisa, n f var. ling.
- ca biso, n m var. ling.
- ca bisol, n m var. ling.
- ca bisso, n m var. ling.
- ca bissu, n m var. ling.
- ca biza, n f var. ling.
- ca caballa, n f var. ling.
- ca estornino, n m var. ling.
- ca peix de abril, n m var. ling.
- ca varat, n m var. ling.
- ca veret, n m var. ling.
- ca viso, n m var. ling.
- ca visol, n m var. ling.
- ca vísol, n m var. ling.
- nc Scomber colias
- nc Pneumatophorus colias var. ling.
- nc Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
- nc Scomber japonicus var. ling.
- nc Scomber pneumatophorus var. ling.
- es caballa
- es estornino
- fr marquereau espagnol
- en chub mackerel
<Peixos > Escòmbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bis, n m
- ca bísol, n m sin. compl.
- ca cavalla, n f sin. compl.
- ca cavalla vera, n f sin. compl.
- ca cogujol, n m sin. compl.
- ca gallimó, n m sin. compl.
- ca gallimó [juvenil], n m sin. compl.
- ca guillem [jove], n m sin. compl.
- ca peix d'abril, n m sin. compl.
- ca verat, n m sin. compl.
- ca verat d'ull gros, n m sin. compl.
- ca verat d'ulls grossos, n m sin. compl.
- ca barat, n m var. ling.
- ca barát, n m var. ling.
- ca barat d'ull gros, n m var. ling.
- ca bisa, n f var. ling.
- ca biso, n m var. ling.
- ca bisol, n m var. ling.
- ca bisso, n m var. ling.
- ca bissu, n m var. ling.
- ca biza, n f var. ling.
- ca caballa, n f var. ling.
- ca estornino, n m var. ling.
- ca peix de abril, n m var. ling.
- ca varat, n m var. ling.
- ca veret, n m var. ling.
- ca viso, n m var. ling.
- ca visol, n m var. ling.
- ca vísol, n m var. ling.
- nc Scomber colias
- nc Pneumatophorus colias var. ling.
- nc Scomber (Pneumatophorus) japonicus var. ling.
- nc Scomber japonicus var. ling.
- nc Scomber pneumatophorus var. ling.
- es caballa
- es estornino
- fr marquereau espagnol
- en chub mackerel
<Peixos > Escòmbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca burro, n m
- ca burret, n m sin. compl.
- ca burro d'alga, n m sin. compl.
- ca burro de fons, n m sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabot anglès, n m sin. compl.
- ca cabot bord, n m sin. compl.
- ca cabot d'alga, n m sin. compl.
- ca cabot de fang, n m sin. compl.
- ca cabot de roca, n m sin. compl.
- ca cabot mocós, n m sin. compl.
- ca cabot mucós, n m sin. compl.
- ca cabot negre, n m sin. compl.
- ca calacabot, n m sin. compl.
- ca espanyol, n m sin. compl.
- ca gobi, n m sin. compl.
- ca gobi d'alga, n m sin. compl.
- ca gobi negrós, n m sin. compl.
- ca gòbid d'aigua, n m sin. compl.
- ca gòbit, n m sin. compl.
- ca gòbit comú, n m sin. compl.
- ca gòbit d'alga, n m sin. compl.
- ca gòbit de roca, n m sin. compl.
- ca gòbit negre, n m sin. compl.
- ca gòbit negrós, n m sin. compl.
- ca peix de diable, n m sin. compl.
- ca peix del diable, n m sin. compl.
- ca roseti, n m sin. compl.
- ca roseti [jove], n m sin. compl.
- ca ruc, n m sin. compl.
- ca ruc d'alga, n m sin. compl.
- ca ruc de roca, n m sin. compl.
- ca borriquet, n m var. ling.
- ca burru, n m var. ling.
- ca chaparrudo, n m var. ling.
- ca gobit, n m var. ling.
- ca gobit d'alga, n m var. ling.
- ca gobit de roca, n m var. ling.
- ca gobit negre, n m var. ling.
- ca gombit, n m var. ling.
- ca gòmbit, n m var. ling.
- ca gòmit, n m var. ling.
- ca rosetí, n m var. ling.
- ca rosetí [jove], n m var. ling.
- ca ruch, n m var. ling.
- ca ruch d'alga, n m var. ling.
- ca ruch de roca, n m var. ling.
- ca xaparrudo, n m var. ling.
- nc Gobius niger
- nc Gobius jozo var. ling.
- nc Gobius jozzo var. ling.
- nc Gobius longiradiatus var. ling.
- nc Gobius niger jozo var. ling.
- es cangüeso
- es cangüesto
- es chaparrudo
- es gobio
- es pez del diablo
- es pez-diablo
- fr gobie
- fr gobie noir
- it chiozzo nero
- en black goby
<Peixos > Gòbids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca burro, n m
- ca burret, n m sin. compl.
- ca burro d'alga, n m sin. compl.
- ca burro de fons, n m sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabot anglès, n m sin. compl.
- ca cabot bord, n m sin. compl.
- ca cabot d'alga, n m sin. compl.
- ca cabot de fang, n m sin. compl.
- ca cabot de roca, n m sin. compl.
- ca cabot mocós, n m sin. compl.
- ca cabot mucós, n m sin. compl.
- ca cabot negre, n m sin. compl.
- ca calacabot, n m sin. compl.
- ca espanyol, n m sin. compl.
- ca gobi, n m sin. compl.
- ca gobi d'alga, n m sin. compl.
- ca gobi negrós, n m sin. compl.
- ca gòbid d'aigua, n m sin. compl.
- ca gòbit, n m sin. compl.
- ca gòbit comú, n m sin. compl.
- ca gòbit d'alga, n m sin. compl.
- ca gòbit de roca, n m sin. compl.
- ca gòbit negre, n m sin. compl.
- ca gòbit negrós, n m sin. compl.
- ca peix de diable, n m sin. compl.
- ca peix del diable, n m sin. compl.
- ca roseti, n m sin. compl.
- ca roseti [jove], n m sin. compl.
- ca ruc, n m sin. compl.
- ca ruc d'alga, n m sin. compl.
- ca ruc de roca, n m sin. compl.
- ca borriquet, n m var. ling.
- ca burru, n m var. ling.
- ca chaparrudo, n m var. ling.
- ca gobit, n m var. ling.
- ca gobit d'alga, n m var. ling.
- ca gobit de roca, n m var. ling.
- ca gobit negre, n m var. ling.
- ca gombit, n m var. ling.
- ca gòmbit, n m var. ling.
- ca gòmit, n m var. ling.
- ca rosetí, n m var. ling.
- ca rosetí [jove], n m var. ling.
- ca ruch, n m var. ling.
- ca ruch d'alga, n m var. ling.
- ca ruch de roca, n m var. ling.
- ca xaparrudo, n m var. ling.
- nc Gobius niger
- nc Gobius jozo var. ling.
- nc Gobius jozzo var. ling.
- nc Gobius longiradiatus var. ling.
- nc Gobius niger jozo var. ling.
- es cangüeso
- es cangüesto
- es chaparrudo
- es gobio
- es pez del diablo
- es pez-diablo
- fr gobie
- fr gobie noir
- it chiozzo nero
- en black goby
<Peixos > Gòbids>
