Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "julivert" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca caixó, n m
- es cajón
- en box culvert
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
Definició
Generalment es construeix amb formigó armat.
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca clavegueró, n m
- es tajea
- fr aqueduc de drainage
- en drainage culvert
- en supply culvert
- de Entwässerungsdurchlaβ
<Construcció>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca marc, n m
- es marco
- en culvert
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
Definició
Tant les parets laterals com els forjats superior i inferior solen estar construïts en formigó armat.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca olivarda, n f
- ca herba de mosca, n f sin. compl.
- ca matavinya, n m sin. compl.
- ca apagafocs, n m alt. sin.
- ca apegamosques, n m/f alt. sin.
- ca àrnica, n f alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja melosa, n f alt. sin.
- ca botja olivarda, n f alt. sin.
- ca bufarrell, n m alt. sin.
- ca herba alada, n f alt. sin.
- ca herba de l'avellanenc, n f alt. sin.
- ca herba de puces, n f alt. sin.
- ca herba dels mosquits, n f alt. sin.
- ca herba mosquera, n f alt. sin.
- ca herba mosquitera, n f alt. sin.
- ca mata mosquera, n f alt. sin.
- ca mataceps, n m alt. sin.
- ca matapuces, n m alt. sin.
- ca matavinyes, n m alt. sin.
- ca olivardes, n f pl alt. sin.
- ca planta d'olivera, n f alt. sin.
- ca viscosa, n f alt. sin.
- ca alivardo, n m var. ling.
- ca arnica, n f var. ling.
- ca botxes, n f pl var. ling.
- ca ginovarda, n f var. ling.
- ca guinovarda, n f var. ling.
- ca herba de matar mosquitos, n f var. ling.
- ca jolivarda, n f var. ling.
- ca joliverda, n f var. ling.
- ca joliverde, n f var. ling.
- ca julivarda, n f var. ling.
- ca juliverda, n f var. ling.
- ca livardo, n m var. ling.
- ca olivarada, n f var. ling.
- ca olivardo, n m var. ling.
- ca oliverda, n f var. ling.
- ca volivarda, n f var. ling.
- nc Inula viscosa (L.) Aiton
- nc Dittrichia viscosa (L.) Greuter sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca olivarda, n f
- ca herba de mosca, n f sin. compl.
- ca matavinya, n m sin. compl.
- ca apagafocs, n m alt. sin.
- ca apegamosques, n m/f alt. sin.
- ca àrnica, n f alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca botja melosa, n f alt. sin.
- ca botja olivarda, n f alt. sin.
- ca bufarrell, n m alt. sin.
- ca herba alada, n f alt. sin.
- ca herba de l'avellanenc, n f alt. sin.
- ca herba de puces, n f alt. sin.
- ca herba dels mosquits, n f alt. sin.
- ca herba mosquera, n f alt. sin.
- ca herba mosquitera, n f alt. sin.
- ca mata mosquera, n f alt. sin.
- ca mataceps, n m alt. sin.
- ca matapuces, n m alt. sin.
- ca matavinyes, n m alt. sin.
- ca olivardes, n f pl alt. sin.
- ca planta d'olivera, n f alt. sin.
- ca viscosa, n f alt. sin.
- ca alivardo, n m var. ling.
- ca arnica, n f var. ling.
- ca botxes, n f pl var. ling.
- ca ginovarda, n f var. ling.
- ca guinovarda, n f var. ling.
- ca herba de matar mosquitos, n f var. ling.
- ca jolivarda, n f var. ling.
- ca joliverda, n f var. ling.
- ca joliverde, n f var. ling.
- ca julivarda, n f var. ling.
- ca juliverda, n f var. ling.
- ca livardo, n m var. ling.
- ca olivarada, n f var. ling.
- ca olivardo, n m var. ling.
- ca oliverda, n f var. ling.
- ca volivarda, n f var. ling.
- nc Inula viscosa (L.) Aiton
- nc Dittrichia viscosa (L.) Greuter sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca olivera, n f
- ca garró (botó floral), n m sin. compl.
- ca molló (flor), n m sin. compl.
- ca mostra (botó floral), n f sin. compl.
- ca oliu, n m sin. compl.
- ca oliva (fruit), n f sin. compl.
- ca oliver, n m sin. compl.
- ca càmola (flor), n f alt. sin.
- ca cervequí, n m alt. sin.
- ca olivera d'empelt, n f alt. sin.
- ca olivera de cultiu, n f alt. sin.
- ca olivera de llei, n f alt. sin.
- ca olivera vera, n f alt. sin.
- ca ullastre, n m alt. sin.
- ca auliver, n m var. ling.
- ca aulivera, n f var. ling.
- nc Olea europaea L. var. europaea
<Botànica > oleàcies>
Nota
- DIEC2-E recull els noms següents per a races d'olivera: arbequina, argudell (argudella), ba got, bequeruda (bequerut), corivella (corivell), ginjolenca (ginjolenc), morruda, negreta, olesana, roget, sevillenca, terralta, verdal, verderola i verdiella (verdiell). MASCLANS recull els noms de «varietats de conreu (cultivars): argudella, arbequina, verde-rola, terralta, farga, etc.» MUL1991 recull els noms següents per a diverses races: aragonesa, baix fulla, borriolenca, cuquello, farga, fi guereto, gorçals de beca, llumetes (llometes), llusiero (canetera), mançanilla (mançanillera), morones (moron), morruda (dels regers), olivera reger, olivera albocasines (bocassines, pròpies d'Albocàsser), picuals, i sevillenca (sevillenc
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca olivera, n f
- ca garró (botó floral), n m sin. compl.
- ca molló (flor), n m sin. compl.
- ca mostra (botó floral), n f sin. compl.
- ca oliu, n m sin. compl.
- ca oliva (fruit), n f sin. compl.
- ca oliver, n m sin. compl.
- ca càmola (flor), n f alt. sin.
- ca cervequí, n m alt. sin.
- ca olivera d'empelt, n f alt. sin.
- ca olivera de cultiu, n f alt. sin.
- ca olivera de llei, n f alt. sin.
- ca olivera vera, n f alt. sin.
- ca ullastre, n m alt. sin.
- ca auliver, n m var. ling.
- ca aulivera, n f var. ling.
- nc Olea europaea L. var. europaea
<Botànica > oleàcies>
Nota
- DIEC2-E recull els noms següents per a races d'olivera: arbequina, argudell (argudella), ba got, bequeruda (bequerut), corivella (corivell), ginjolenca (ginjolenc), morruda, negreta, olesana, roget, sevillenca, terralta, verdal, verderola i verdiella (verdiell). MASCLANS recull els noms de «varietats de conreu (cultivars): argudella, arbequina, verde-rola, terralta, farga, etc.» MUL1991 recull els noms següents per a diverses races: aragonesa, baix fulla, borriolenca, cuquello, farga, fi guereto, gorçals de beca, llumetes (llometes), llusiero (canetera), mançanilla (mançanillera), morones (moron), morruda (dels regers), olivera reger, olivera albocasines (bocassines, pròpies d'Albocàsser), picuals, i sevillenca (sevillenc
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca quimera, n f
- ca ase, n m sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca caro, n m sin. compl.
- ca emperador, n m sin. compl.
- ca gatamoixa, n f sin. compl.
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca guineu, n f sin. compl.
- ca ulls verds, n m sin. compl.
- ca ullverd, n m sin. compl.
- ca caró, n m var. ling.
- ca gata moixa, n f var. ling.
- ca gata-moixa, n f var. ling.
- ca ull vert, n m var. ling.
- ca ullvert, n m var. ling.
- nc Chimaera monstrosa
- nc Chimaera mediterranea var. ling.
- es quimera, n f
- es rey de los arenques, n m
- fr chimère commune
- en rabbit fish
<Quimeres > Quimèrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca quimera, n f
- ca ase, n m sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca caro, n m sin. compl.
- ca emperador, n m sin. compl.
- ca gatamoixa, n f sin. compl.
- ca guilla, n f sin. compl.
- ca guineu, n f sin. compl.
- ca ulls verds, n m sin. compl.
- ca ullverd, n m sin. compl.
- ca caró, n m var. ling.
- ca gata moixa, n f var. ling.
- ca gata-moixa, n f var. ling.
- ca ull vert, n m var. ling.
- ca ullvert, n m var. ling.
- nc Chimaera monstrosa
- nc Chimaera mediterranea var. ling.
- es quimera, n f
- es rey de los arenques, n m
- fr chimère commune
- en rabbit fish
<Quimeres > Quimèrids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ullastre, n m
- ca bordís, n m sin. compl.
- ca olivera borda, n f sin. compl.
- ca olivó (fruit), n m sin. compl.
- ca revell, n m sin. compl.
- ca bord d'olivera, n m alt. sin.
- ca bord de l'olivera, n m alt. sin.
- ca bord de les oliveres, n m alt. sin.
- ca engissos (rebrot), n m pl alt. sin.
- ca olivarí, n m alt. sin.
- ca olivastró, n m alt. sin.
- ca oliver bord, n m alt. sin.
- ca oliver bordís, n m alt. sin.
- ca olivera, n f alt. sin.
- ca olivera rebordonida, n f alt. sin.
- ca olivera salvatge, n f alt. sin.
- ca olivera verge, n f alt. sin.
- ca oliveró, n m alt. sin.
- ca olivó, n m alt. sin.
- ca olivó d'ullastre, n m alt. sin.
- ca olivons (fruit), n m pl alt. sin.
- ca revellot, n m alt. sin.
- ca ullastre de roca, n m alt. sin.
- ca ullastró, n m alt. sin.
- ca aulivera borda, n f var. ling.
- ca aulivonera, n f var. ling.
- ca aulivons (fruit), n m pl var. ling.
- ca judio, n m var. ling.
- ca oastre, n m var. ling.
- ca ollastre, n m var. ling.
- ca rabell, n m var. ling.
- ca rabellot, n m var. ling.
- ca ravell, n m var. ling.
- ca uastre, n m var. ling.
- nc Olea europaea L. var. sylvestris (Mill.) Brot.
<Botànica > oleàcies>
Nota
- NPMASCAR indica, per a la denominació revell: "jove o arbustiu degut a les condicions ambientals".
