Cercaterm

Nota

• En recullen la definició els articles 35 i següents de la Llei 31/1995, del 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL). El delegat o delegada de prevenció de riscos laborals representa una figura innovadora en l'ordenament jurídic, ja que va sorgir arran dels mandats de la Directiva 89/391/CE del Consell, del 27 de novembre, relativa a l'aplicació de mesures per a promoure la millora de la seguretat i la salut dels treballadors a la feina. Per aquest motiu, no se'n pot considerar l'antecedent el denominat vigilant de seguretat, que regulava l'article 9 de l'Ordenança general de seguretat i higiene en el treball del 9 de març de 1971, ja que, a diferència dels delegats de prevenció de riscos laborals, era designat per la part empresarial. Més afins podrien resultar, tot i les diferències òbvies, els delegats miners de seguretat (articles 37 i següents del Reial decret [RD] 3255/1983, del 21 de desembre).
  Els delegats de prevenció han de ser escollits en les empreses o en els centres de treball que disposin de sis o més treballadors d'entre els delegats de personal o els membres del comitè d'empresa. En el marc de la funció pública, llur àmbit d'actuació és el corresponent als òrgans de representació del personal al servei de les administracions públiques, regulat per la Llei 9/1987, del 12 de maig, d'òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servei de les administracions públiques. A més, els mateixos representants del personal han de nomenar els delegats de prevenció respectant el dret fonamental de llibertat sindical.
  El criteri d'elecció més adequat d'acord amb la jurisprudència és el repartiment proporcional al nombre de representants obtinguts per cada sindicat (o candidatura electoral) en el si de l'òrgan col·lectiu de representació unitària dels treballadors. Els convenis col·lectius poden disposar el contrari, però en tot cas han d'establir la qualificació tècnica especial que han de posseir els representants dels treballadors que siguin designats com a delegats de prevenció en matèria de seguretat i salut en el treball.
  El nombre de delegats és en funció del cens de treballadors de l'empresa o del centre de treball, que obligadament ha de ser actualitzat en designar els delegats de prevenció, sobretot si no hi ha coincidència temporal entre l'elecció d'aquests i la dels òrgans de representació dels treballadors de què sorgeixen.
  Si en el centre de treball no es poden celebrar eleccions per a representants de personal per la falta d'antiguitat dels treballadors per a ser electors o elegibles, aquests poden escollir en assemblea i per majoria un treballador o treballadora com a delegat o delegada de prevenció de riscos provisional fins al compliment dels requisits legals per a poder celebrar les eleccions oportunes.
  El sistema de designació fixat legalment pot ser modificat pels convenis col·lectius sempre que respectin el caràcter democràtic de la designació, que correspon als representants del personal o als treballadors (art. 35.4 LPRL).
  Són diverses les funcions de representació i participació que pertanyen als delegats de prevenció de riscos laborals. Destaca, en primer lloc, la de ser consultats per la part empresarial i la d'emetre informes no vinculants sobre aspectes diversos de l'organització del treball i de la protecció de la seguretat dels treballadors. També han de tenir accés a la documentació i la informació relatives a condicions de treball que poden generar riscos per a la seguretat laboral, incloent-hi la referent als danys que s'hagin produït en la salut dels treballadors. Aquesta funció d'informació s'estén, a més, cap a les actuacions dutes a terme per la inspecció de treball i de la Seguretat Social.
  D'altra banda, els delegats de prevenció de riscos laborals poden proposar als empresaris que adoptin mesures de prevenció per a millorar els nivells de protecció de seguretat i salut a l'empresa o al centre de treball. El comitè de seguretat i salut en el treball en les empreses o els centres de treball on s'hagi creat i del qual formen part els delegats de prevenció pot ser el lloc idoni per a fer les consultes esmentades, complir els drets d'informació i donar les propostes adients per a fomentar la seguretat laboral.
  La competència de vigilància i control de la normativa i de l'estat de les condicions de treball faculta, a més, els delegats de prevenció de riscos laborals a acompanyar els tècnics en les avaluacions de caràcter preventiu de l'ambient de treball i els inspectors de treball en les visites que facin. També poden anar allà on s'hagi produït un accident de treball per a poder-ne conèixer i investigar els motius, així com a qualsevol zona de l'empresa o del centre de treball sense cap mena d'obstacle.
  Sens dubte, però, les conseqüències jurídiques més visibles que poden resultar d'aquestes actuacions es concreten en la facultat dels delegats de prevenció de proposar a l'òrgan de representació dels treballadors d'adoptar l'acord de paralització d'activitats de l'empresa en cas de risc greu i imminent.
  En el cas de no poder reunir amb la urgència requerida la representació del personal, els delegats de prevenció poden prendre la decisió per si mateixos de manera majoritària. Les garanties aplicables als representants dels treballadors, en virtut de l'Estatut dels treballadors, són les que afecten els delegats de prevenció, tant si són alhora delegats de personal o membres del comitè d'empresa com si n'han estat escollits al marge, en virtut d'un conveni col·lectiu. En tot cas, no es pot imputar al crèdit horari —i, per tant, ha de ser considerat com a temps de treball efectiu—, el temps dedicat tant a l'assistència a les reunions del comitè de seguretat i salut en el treball com a qualssevol altres convocades per la part empresarial, el dedicat a acompanyar els tècnics d'avaluació i els inspectors de treball en les visites, el dedicat a comprovar els fets que han originat un dany en la salut dels treballadors, i finalment el dedicat a assistir a cursos de formació facilitats pels empresaris.
  Tot aquest conjunt de competències, facultats i garanties s'ha d'entendre sens perjudici del respecte de les disposicions dels convenis col·lectius vigents en la data d'entrada en vigor de la LPRL que siguin més favorables per als treballadors, així com de la conservació dels òrgans de representació en matèria de seguretat i salut en el treball creats per la negociació col·lectiva, sempre que respectin el contingut mínim establert per als delegats de prevenció.
  La normativa comentada s'ha de complementar amb l'estudi dels convenis col·lectius o acords sobre matèries concretes pactats entre les organitzacions empresarials i els sindicats que substitueixen les competències reconegudes als delegats de prevenció per òrgans específics de representació dels treballadors o empleats públics.
  A més, s'han de tenir en compte les particularitats que la Instrucció del 26 de febrer de 1996 regula per a l'àmbit específic de l'Administració civil de l'Estat i dels organismes autònoms corresponents.
  Les sentències més significatives sobre aquest tema han estat, per ordre cronològic, les sentències de la Sala Social del Tribunal Suprem del 3.12.1997 (Repertorio de jurisprudencia Aranzadi 1997\892), del 16.11.2016 (Centre de Documentació Judicial [CENDOJ], Recurs 3757/2014, Resolució 956/2016), del 3.2.2017 (CENDOJ, Recurs 39/2016, Resolució 102/2017), i del 22.11.2017 (CENDOJ, Recurs 230/2016, Resolució 102/2017).