Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "leg��tim" dins totes les àrees temàtiques

exercici legítim d'un dret, ofici o càrrec exercici legítim d'un dret, ofici o càrrec

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  exercici legítim d'un dret, ofici o càrrec, n m
  • es  ejercicio legítimo de un derecho, oficio o cargo, n m

<Dret penal>

exercici legítim d'un dret, ofici o càrrec exercici legítim d'un dret, ofici o càrrec

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  exercici legítim d'un dret, ofici o càrrec, n m
  • es  ejercicio legítimo de un derecho, oficio o cargo, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

exercici legítim de dret, ofici o càrrec exercici legítim de dret, ofici o càrrec

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  exercici legítim de dret, ofici o càrrec, n m
  • es  ejercicio legítimo de derecho, oficio o cargo

<Dret penal>

Definició
Plena capacitat d'obrar associada a un dret, a un ofici o a un càrrec que no constitueix una conducta penal.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • L'exercici d'alguns drets o professions pot donar lloc a conductes penals típiques. D'acord amb uns requisits determinats, aquestes accions típiques realitzades en l'exercici legítim d'un dret, un ofici o un càrrec estan emparades per la causa de justificació de l'article 20.7 del Codi penal (CP).
    L'eximent de l'exercici legítim d'un dret, un ofici o un càrrec parteix de la col·lisió que es produeix quan una conducta comporta la contravenció d'una norma penal i a la vegada és autoritzada per una norma extrapenal. El fonament que justifica la conducta es troba en la idea vella que no es pot atribuir una conducta antijurídica a qui obra de conformitat amb el dret, una idea que posa de manifest la unitat de l'ordenament jurídic (qui iure suo utitur, nemini iniuriam facit). Aquest fonament és comú a l'eximent de compliment d'un deure, que també es troba recollit en el mateix article 20.7 del CP.
    L'eximent d'exercici legítim d'un dret, un ofici o un càrrec és aplicable a nombroses activitats i professions, però només se n'estudien alguns casos representatius i problemàtics, que es poden dividir en dos grans grups, segons si els drets procedeixen o d'un ofici o d'un càrrec o no.
    Si els drets no procedeixen d'un ofici o càrrec, la doctrina n'estudia tres casos: les vies de fet, el dret de correcció i els esports.
    1. Les vies de fet comporten l'exercici d'un dret al marge dels procediments que l'ordenament jurídic estableix per a exercir-lo. Hi ha unanimitat en la doctrina quant al fet que l'eximent no empara aquestes conductes, atès que l'existència d'un dret no autoritza a exercir-lo en qualsevol circumstància, i d'aquesta manera esdevé un exercici il·legítim del dret. Cal precisar, però, que per a incórrer en una responsabilitat penal cal que l'exercici il·legítim del dret comporti la realització d'un tipus delictiu; en són un exemple les amenaces, les coaccions i, especialment, el delicte de realització arbitrària del propi dret (art. 455 CP), que castiga, en el títol sobre els delictes contra l'Administració de justícia, els qui, per a exercir un dret propi, actuen al marge de les vies legals i utilitzen violència, intimidació o força en les coses.
    2. El dret de correcció permet als pares, d'acord amb el Codi civil espanyol (art. 154.2 i 268), corregir moderadament els fills i els pupils que es trobin sota llur potestat; aquesta facultat també es pot estendre a altres persones per delegació dels titulars de la potestat, com ara personal docent i curadors. Tradicionalment, s'ha afirmat que les eventuals conductes penals típiques (lesions, coaccions, maltractaments i detencions il·legals) que es produeixen durant l'exercici d'aquest dret de correcció estan justificades per l'eximent de l'article 20.7 del CP. Tanmateix, no totes les lesions de béns jurídics protegits penalment que es produeixen als menors es consideren dins l'àmbit de la justificació. Els requisits de l'exercici del dret de correcció són la necessitat i la proporcionalitat, d'acord amb la finalitat educativa i el bé dels menors. L'exigència derivada dels principis de proporcionalitat i de necessitat, propis de totes les situacions de justificació, fa que no es pugui considerar justificat pràcticament cap acte de violència (física o psíquica) exercit sobre un menor.
    3. Pel que fa als esports, les activitats esportives comporten sovint la producció de lesions amb rellevància juridicopenal (maltractaments i lesions). Es discuteix si l'exclusió de la responsabilitat està motivada per l'exercici del dret a l'esport (art. 43.3 Constitució espanyola) o per altres vies, com ara l'exclusió de la tipicitat en virtut de l'adequació social o el principi d'insignificança. La solució més coherent amb el fonament de la distinció entre tipicitat i antijuridicitat consisteix a diferenciar entre els casos en què s'observa el reglament de l'activitat esportiva corresponent (la conducta està emparada per l'eximent de l'article 20.7 del CP, per exemple, en esports com la boxa) i els casos en què, tot i produir-se infraccions del reglament, el mateix reglament les recull i les sanciona, perquè són inherents a l'exercici de l'activitat esportiva i es consideren normals, socialment adequades o insignificants (la conducta és atípica perquè té lloc dins un espai de risc permès, com ara una empenta antireglamentària en un partit de futbol).
    Pel que fa als drets que procedeixen d'un ofici o un càrrec l'exercici legítim dels quals pot comportar la realització de tipus penals, s'estudien els casos d'advocats, periodistes i metges. L'exercici de les professions d'advocat i de periodista pot tenir com a conseqüència atemptats contra l'honor (injúries i calúmnies), delictes contra l'Administració de justícia relacionats amb el secret professional i, en el cas dels periodistes, delictes contra la intimitat. Normalment, no hi ha dol i per tant la conducta és atípica, i si s'esdevé entra en joc l'eximent de l'article 20.7 del CP, sempre que prevalgui la defensa dels interessos del client (en el cas dels advocats) o la defensa de la llibertat d'expressió o la llibertat d'informació (en el cas dels periodistes) per damunt del dret a l'honor, el funcionament de l'Administració de justícia o el dret a la intimitat, segons els casos.
    La justificació de les lesions corporals derivades de l'exercici de la medicina comporta més dificultats que els casos anteriors. En efecte, el tractament mèdic o quirúrgic planteja la qüestió de si els metges realitzen el tipus del delicte de lesions (p. ex., quan cal amputar un membre). Una primera aproximació a la solució indica que si la intervenció o el tractament té èxit ni tan sols no es dona el requisit de tot delicte de lesions: el dany a la salut (art. 147 CP); fins i tot es pot afirmar que hi ha una millora en el bé jurídic. Si es deriven resultats positius o curatius de l'activitat mèdica, no hi ha responsabilitat, llevat que els pacients no hagin atorgat el consentiment, cas en què cal aplicar el delicte de coaccions que fixa l'article 172 del CP. Si, en canvi, la intervenció o el tractament mèdic fracassa i d'aquesta manera es compleix el tipus objectiu del delicte de lesions, és necessari examinar l'existència del tipus subjectiu. Normalment no hi ha dol, atesa la finalitat curativa dels metges, però cal comprovar la presència d'imprudència i, concretament, si s'ha infringit el deure de cura (lex artis); en cas afirmatiu, el personal mèdic incorre en responsabilitat penal i la seva actuació no està emparada per l'eximent d'exercici de professió, que ja no és legítim, i tampoc no hi ha exclusió de l'antijuridicitat del fet derivada del consentiment dels pacients.
fill legítim | filla legítima fill legítim | filla legítima

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fill legítim | filla legítima, n m, f
  • es  hijo legítimo | hija legítima

<Dret>

Definició
Fill o filla nats d'una unió legítima.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
hereu intestat | hereva intestada hereu intestat | hereva intestada

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  hereu intestat | hereva intestada, n m, f
  • ca  hereu legítim | hereva legítima, n m, f sin. compl.
  • es  heredero intestado | heredera intestada
  • es  heredero legítimo | heredera legítima

<Dret civil > Dret de successions>

Definició
Hereu que, a manca d'hereu designat en testament, és cridat a l'herència per disposició legal.
hereu legítim | hereva legítima hereu legítim | hereva legítima

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  hereu legítim | hereva legítima, n m, f
  • ca  hereu abintestat | hereva abintestada, n m, f sin. compl.
  • es  heredero legítimo | heredera legítima
  • es  hredero ab intestato | heredera ab intestato

<Dret>

Definició
Persona que, a manca de testament, rep l'herència per disposició legal.
hereu legítim | hereva legítima hereu legítim | hereva legítima

<Dret > Dret notarial > Notaria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

  • ca  hereu legítim | hereva legítima, n m, f
  • ca  hereu abintestat | hereva abintestada, n m, f sin. compl.
  • es  abintestato
  • es  heredero ab intestato
  • es  heredero legítimo
  • fr  héritier ab intestat
  • fr  héritier légal
  • fr  héritier légitime
  • en  abintestate heir
  • en  heir at law

<Notaria > Tipologia documental > Herències>

Definició
Persona que, a manca d'hereu voluntari, és cridada a l'herència per disposició legal.
hereu legítim | hereva legítima, hereua legítima hereu legítim | hereva legítima, hereua legítima

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  hereu legítim | hereva legítima, hereua legítima, n m, f
  • ca  hereu abintestat | hereva/eua abintestat, n m, f sin. compl.
  • es  heredero legítimo | heredera legítima, n m, f
  • es  heredero abintestato | heredera abintestato, n m, f sin. compl.

<Dret civil>

il·legítim | il·legítima il·legítim | il·legítima

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  il·legítim | il·legítima, adj
  • es  ilegítimo | ilegítima

<Dret>

Definició
No legítim.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: En cas que es detecti un ús il·legítim del servei, es donarà de baixa l'infractor.
il·legítim -a il·legítim -a

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  il·legítim -a, adj
  • es  ilegítimo -ma, adj

<Dret civil>