Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "legislaci�" dins totes les àrees temàtiques
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI whisky de malta, whisky de gra, whisky de mescla, whisky de malta únic, whisky de malta de mescla, whisky de gra únic o whisky de gra de mescla?
- es (1 whisky de malta) whisky de malta, n m
- es (1.1 whisky de malta únic) whisky de malta simple, n m
- es (1.1 whisky de malta únic) whisky de malta single, n m
- es (1.1 whisky de malta únic) whisky puro de malta, n m
- es (1.2 whisky de malta de mescla) mezcla de maltas, n m
- es (1.2 whisky de malta de mescla) whisky de malta mezclado, n m
- es (1.2 whisky de malta de mescla) whisky de malta puro, n m
- es (2 whisky de gra) whisky de cereales, n m
- es (2 whisky de gra) whisky de grano, n m
- es (2.1 whisky de gra únic) whisky de grano puro, n m
- es (2.1 whisky de gra únic) whisky de grano single, n m
- es (2.2 whisky de gra de mescla) whisky de grano mezclado, n m
- es (3 whisky de mescla) whisky mezclado, n m
- fr (1 whisky de malta) whisky de malt, n m
- fr (1.1 whisky de malta únic) whisky de single malt, n m
- fr (1.2 whisky de malta de mescla) whisky de pur malt, n m
- fr (2 whisky de gra) whisky de grains, n m
- fr (2.1 whisky de gra únic) whisky de grain simple, n m
- fr (2.2 whisky de gra de mescla) whisky blended grain, n m
- fr (3 whisky de mescla) whiskey coupé, n m
- fr (3 whisky de mescla) whiskey mélangé, n m
- fr (3 whisky de mescla) whisky d'assemblage, n m
- en (1 whisky de malta) malt whisky / malt whiskey, n
- en (1.1 whisky de malta únic) single malt whisky, n
- en (1.2 whisky de malta de mescla) blended malt whisky, n
- en (1.2 whisky de malta de mescla) pure malt whisky (prohibit en la legislació escocesa), n
- en (1.2 whisky de malta de mescla) vatted malt whisky (prohibit en la legislació escocesa), n
- en (2 whisky de gra) grain whisky / grain whiskey, n
- en (2.1 whisky de gra únic) single grain whisky, n
- en (2.2 whisky de gra de mescla) blended grain whisky, n
- en (3 whisky de mescla) blended whisky / blended whiskey, n
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
Definició
- El whisky de malta (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un tipus de whisky elaborat únicament amb ordi maltat (és el cas del whisky de malta escocès) o bé elaborat majoritàriament amb ordi maltat (és el cas del whisky de malta americà, que ha de tenir un mínim d'un 51% d'ordi maltat).
. L'equivalent castellà és whisky de malta; el francès, whisky de malt, i els anglesos, malt whisky (en anglès britànic) i malt whiskey (en anglès dels Estats Units i Irlanda).
- El whisky de malta únic i el whisky de malta de mescla són subtipus de whiskys de malta:
. El whisky de malta únic (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un subtipus de whisky de malta escocès elaborat en una sola destil·leria, sigui a partir d'una mateixa bota o de diverses.
Els equivalents castellans són whisky de malta simple, whisky de malta single iwhisky puro de malta; els francesos, whisky de single malt i whisky de malt simple, i l'anglès, single malt whisky.
. El whisky de malta de mescla (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un subtipus de whisky de malta escocès elaborat amb una mescla de dos o més whiskys de malta únics procedents de diverses destil·leries.
Els equivalents castellans són mezcla de maltas, whisky de malta mezclado i whisky de malta puro; el francès, whisky de pur malt, i els anglesos, blended malt whisky, pure malt whisky (terme prohibit en la legislació escocesa) i vatted malt whisky (terme igualment prohibit en la legislació escocesa).
- El whisky de gra (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus de whisky elaborat únicament amb cereals que no siguin ordi maltat (pot ser el cas del whisky de gra americà, ja que ha de tenir un mínim d'un 51% de cereals que no siguin ordi) o bé elaborat majoritàriament amb aquests altres cereals (és el cas del whisky de gra escocès, que sempre conté una part d'ordi maltat, i pot ser el cas del whisky de gra americà).
. La denominació whisky de gra s'utilitza especialment per al whisky escocès.
. Segons quin sigui el cereal utilitzat, es parla de whisky de gra de blat, whisky de gra de blat de moro, whisky de gra de sègol, etc.
. Els equivalents castellans són whisky de cereales i whisky de grano; el francès, whisky de grains, i els anglesos, grain whisky (en anglès britànic) i grain whiskey (en anglès dels Estats Units i Irlanda).
- El whisky de gra únic i el whisky de gra de mescla són subtipus de whiskys de gra:
. El whisky de gra únic (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un subtipus de whisky de gra escocès elaborat en una sola destil·leria, sigui a partir de la mateixa bota o de diverses.
Els equivalents castellans són whisky de grano puro i whisky de grano single; el francès, whisky de grain simple, i l'anglès, single grain whisky.
. El whisky de gra de mescla (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un subtipus de whisky de gra escocès elaborat amb una mescla de dos o més whiskys de gra únics que procedeixen de diverses destil·leries.
L'equivalent castellà és whisky de grano mezclado; el francès, whisky blended grain, i l'anglès, blended grain whisky.
-El whisky de mescla (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un tipus de whisky elaborat amb una mescla de diferents whiskys, ja siguin whiskys de malta o whiskys de gra.
. El whisky de mescla escocès s'elabora amb una barreja d'un o més whiskys de malta únics i d'un o més whiskys de gra únics.
. L'equivalent castellà és whisky mezclado; els francesos, whiskey coupé, whiskey mélangé i whisky d'assemblage, i els anglesos, blended whisky (en anglès britànic) i blended whiskey (en anglès dels Estats Units i Irlanda).
Nota
- 1. Un dels ingredients principals del whisky, i de la cervesa, és la malta (també anomenada malt), que és ordi germinat artificialment i assecat; de l'acció de sotmetre un cereal, generalment ordi, a la germinació i l'assecatge se'n diu maltar (es malten l'ordi i, de vegades, també el blat, el blat de moro, etc.), i de l'acció, maltatge.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de whisky de malta, whisky de gra, whisky de mescla, whisky de malta únic, whisky de malta de mescla, whisky de gra únic i whisky de gra de mescla al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La terminologia dels whiskys: tot un món, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/233/).
<Dret constitucional>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca òrgan legislatiu, n m
- es órgano legislativo
- fr organe législatif
- en legislative body
<Dret constitucional>
Definició
<Dret públic>, <Institució>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, n f
- es Academia de Jurisprudencia y Legislación de Cataluña
<Dret públic>, <Institució>
Definició
Nota
-
L'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya té per objectius l'estudi i el debat doctrinal; la col·laboració en els treballs científics d'altres institucions; l'anàlisi de les disposicions legals per a orientar-ne l'aplicació i formular propostes de reforma; l'elaboració d'informes i dictàmens; l'organització de congressos i de conferències, i la publicació de treballs. La integren trenta-sis acadèmics numeraris, els acadèmics d'honor i els acadèmics corresponents. Els primers reben el tractament de il·lustríssim senyor i usen com a distintiu la medalla acadèmica. L'Acadèmia és regida i representada per la Junta de Govern, que és composta pel president, el vicepresident, el censor, el tresorer, el secretari i el vicesecretari.
Fou fundada el 6 de juny de 1840 en el marc de recuperació de la consciència nacional, de ressorgiment cultural i científic i de la febre legislativa fruit de les revolucions burgeses. Tanmateix, té els antecedents en l'Academia de Jurisprudencia Theórico-práctica, establerta el 1777 per Carles III, a petició dels advocats barcelonins Francesc Estalella, Miquel Solà, Vicenç Domènec i Joan Salvat, els quals, un cop desaparegut l'antic col·legi d'advocats de tradició medieval amb el Decret de Nova Planta, emprengueren aquesta acció col·lectiva per aprofundir en el coneixement del dret. Tanmateix, aquesta primera Acadèmia perdurà només fins a la Guerra del Francès. El 1833 es fundà el Col·legi d'Advocats de Barcelona i una comissió impulsà la instauració de l'Acadèmia, sorgida com a resposta a la voluntat que els juristes de la ciutat tinguessin un espai des del qual influir en l'empresa legislativa liberal aleshores tot just estrenada. I el maig del 1840 s'elegí la primera Junta de Govern, presidida per Ramon Roig i Rey, canonge de la Catedral i rector de la Universitat de Barcelona.
Davant el cos viu i actiu del Col·legi, que recollia les aspiracions professionals dels advocats, la vida de l'Acadèmia seguí una evolució desigual. Després d'uns primers anys d'una certa estagnació, anà consolidant-se i entrà en plena vigoria vers el 1860, en el moment de revifalla social i cultural de la ciutat. Sota la influència de l'escola jurídica de Savigny, l'Acadèmia inicià aleshores també la seva lluita més transcendent sobre la codificació, a més de tractar molts altres temes en l'àrea del dret civil, processal i administratiu.
En l'estudi del Projecte de Codi civil espanyol, desplegà un paper destacat com a centre d'anàlisi, de crítica i de debat, des de la dècada dels seixanta fins a la promulgació de la segona edició del Codi civil del 1889, i encara després, en la redacció dels apèndixs. Coincidint amb el final d'una intensa etapa codificadora, el 1893 es dictaren uns nous estatuts, amb l'objectiu de revitalitzar la institució, i dos anys després, el 1895, aparegué la Revista Jurídica de Catalunya, nascuda com a òrgan oficial d'expressió tant del Col·legi d'Advocats com de l'Acadèmia. Amb aquestes transformacions, que coincidien amb l'inici del tercer i darrer mandat de Manuel Duran i Bas, amb el final d'una intensa etapa codificadora i amb el que es conceptua com a època de traspàs del positivisme al modernisme, l'Acadèmia entrà en una nova fase de ressorgiment, que perdurà fins al 1936. Tot i continuar en la línia d'una institució oberta i no de numerus clausus, pretenia esdevenir una corporació més elitista i d'alt nivell, d'acord amb els corrents nous del segle XX que inspiraven aquestes institucions. A partir del 1924, les activitats acadèmiques minvaren a causa de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, que ocasionà greus enfrontaments amb el Col·legi d'Advocats, i durant un període de més de quatre anys (1926-1930) l'Acadèmia quedà en una situació anòmala, no jurídicament abolida, però sí clausurada, és a dir, suspesa.
Els canvis polítics i socials obrats al país amb l'adveniment de la Segona República necessàriament van tenir conseqüències en la vida corporativa de l'entitat que, durant aquest breu període, s'anomenà Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Amb el règim autonòmic, la corporació esdevingué un instrument útil per als nous serveis que l'aplicació de l'autonomia podia reclamar, com també un instrument creador de noves formes de dret demanades tant per l'Administració com per la societat. Aleshores, l'Acadèmia tingué una intervenció notable en temes cabdals, com ara l'estatut universitari de Catalunya o el mateix Estatut d'autonomia de Catalunya del 1932. Són remarcables l'organització i l'edició dels cicles de conferències sobre aquest darrer tema i també sobre les varietats comarcals del dret civil català. Igualment, durant els anys 1934-1935 edità la revista mensual Legislació i Jurisprudència de Catalunya, destinada a publicar les disposicions de la Generalitat, les resolucions del Tribunal de Cassació de Catalunya i la jurisprudència social derivada del Consell de Treball. Tanmateix, l'aportació més transcendent fou l'organització del Primer Congrés Jurídic Català, celebrat el maig del 1936, que tingué per finalitat bàsica fixar l'abast de l'autonomia legislativa del país i orientar sobre la reforma del dret civil català.
Tot just acabada la Guerra Civil espanyola, el 1939, l'Acadèmia fou suprimida i el seu restabliment no es produí fins al 6 d'abril de 1954, gràcies sobretot als esforços de Francesc d'Assís Condomines i Valls, degà del Col·legi d'Advocats, i de Carles Trias i Bertran. La nova corporació restaurada, que recollia el llegat espiritual de l'antiga Acadèmia, mantenia els seus objectius tradicionals d'investigació i d'estudi del dret i de col·laboració en la tasca legislativa de l'Estat. Però naixia com una entitat de numerus clausus, amb trenta acadèmics numeraris, que havien de ser llicenciats o doctors en dret i haver-se destacat en el camp de la investigació, l'estudi o la pràctica jurídica. El càrrec de president recaigué en Antoni Borrell i Soler, un dels juristes aleshores de més prestigi. En els primers vint-i-cinc anys de l'Acadèmia restaurada, i fins als canvis substancials que representà la implantació del nou règim democràtic de l'Estat espanyol, l'Acadèmia desplegà una activitat notable. I ho feu sota la presidència de figures destacades del món jurídic català: des d'Antoni Borrell i Soler (1954-1955), fins al mateix Francesc d'Assís Condomines i Valls (1969-1977), passant per personatges tan significatius com Joan Ventosa i Calvell (1955-1959), Josep M. Trias de Bes i Giró (1959-1965) i Ramon M. Roca i Sastre (1965-1969). Durant aquest període, l'Acadèmia esdevingué una corporació de dret públic (1966), recuperà la denominació de Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1975) i augmentà de trenta a trenta-sis el nombre dels seus acadèmics numeraris (1976). Com a activitats més rellevants, més enllà del tractament de nombrosos temes, cal remarcar: la contribució decisiva en la Compilació del dret civil de Catalunya, aprovada per les Corts el 1960; la col·laboració en les tasques de preparació i de promulgació de la Constitució espanyola del 1978 i l'Estatut d'autonomia de Catalunya de l'any següent, i l'organització del Segon Congrés Jurídic Català, celebrat els mesos d'octubre i novembre del 1971, amb la finalitat d'analitzar l'aplicació de la Compilació del dret civil especial de Catalunya i de difondre'n el contingut.
En els darrers decennis, l'Acadèmia ha continuat desplegant amb vigoria l'activitat que li és pròpia, d'acord amb els objectius que es recullen en els estatuts vigents del 1988. Els darrers presidents que han dirigit aquesta institució acadèmica han estat també personatges rellevants del món jurídic català: Miquel Casals i Colldecarrera (1977-1984), Josep Joan Pintó i Ruiz (1984-1988), Lluís Figa i Faura (1988-1992), Josep-Delfí Guàrdia i Canela (1992-2000 i des del 2008) i Robert Follia i Camps (2000-2008). Entre les activitats dutes a terme i els temes tractats durant aquest últim període, cal destacar la col·laboració en la tasca legislativa de la Generalitat en matèria de dret civil, sobretot en la reforma de la Llei de successió intestada i la de les llegítimes, la reforma del Reglament hipotecari, el Projecte de llei orgànica del poder judicial, el Codi de família de Catalunya o el Codi de dret patrimonial, sempre en la línia clara i decidida de defensa del dret català. Per aquesta tasca meritòria li fou concedida el 1996 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. El fons documental de l'Acadèmia es troba ubicat a la mateixa seu del Col·legi d'Advocats de Barcelona. L'any 2000 l'Acadèmia edità un llibre que recull la seva història i, des del 2007, publica una revista titulada Annals de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca antecedents legislatius, n m pl
- oc antecedents legislatius, n m pl
- es antecedentes legislativos, n m pl
- fr documentation législative préalable, n f
- en background legislative information, n
<Activitat parlamentària > Funció legislativa>
Definició
Nota
- 1. Els antecedents legislatius són un requisit en la presentació de projectes de llei i de proposicions de llei. Es poden consultar en el web del Parlament.
- 2. En el cas d'un projecte de llei, els antecedents legislatius contenen la memòria preliminar, el text de l'avantprojecte de llei i l'informe sobre la consulta prèvia, entre altres documents.
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca aproximació de les legislacions, n f
- ca harmonització de les legislacions, n f
- es aproximación de legislaciones
- es armonización de legislaciones
- fr harmonisation des législations
- fr rapprochement des législations
- en approximation of laws
- en legislative harmonisation
<Comunitats europees > Dret comunitari>
<Dret constitucional>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca assemblea legislativa, n f
- es asamblea legislativa
- fr assemblée législative
- en legislative assembly
<Dret constitucional>
Definició
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Ciència política: Català-castellà. Castelló de la Plana: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2000. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-930064-5-9
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca assemblea legislativa, n f
- es asamblea legislativa, n f
<Ciència política>
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca assemblea legislativa, n f
- es asamblea legislativa, n f
<Dret constitucional>
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca assemblea legislativa, n f
- es asamblea legislativa
<Dret constitucional>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El model electiu de les assemblees legislatives està justificat pel caràcter representatiu que tenen, ja que els membres que en formen part són els mandataris dels ciutadans i tenen l'obligació d'expressar llur voluntat en seu parlamentària i de realitzar les funcions assignades en nom dels ciutadans. Aquest caràcter representatiu és una de les característiques principals de l'assemblea legislativa.
Les assemblees legislatives poden constituir parlaments o corts, entre d'altres, i tenen assignada la funció legislativa; especialment, la capacitat d'aprovar lleis.
En el sistema espanyol, l'assemblea legislativa, a més d'exercir les funcions atribuïdes al poder legislatiu, aprova els pressupostos, exerceix un control sobre les actuacions del Govern i desenvolupa totes les altres funcions que li assigna la Constitució espanyola.
Segons si està formada per una càmera de representació o per dues té la consideració d'unicameralista o bicameralista. En el model espanyol constitucional i autonòmic, l'assemblea legislativa de l'Estat és bicameral, ja que una càmera representa el poble espanyol i l'altra els poders territorials autonòmics, a diferència de les assemblees legislatives autonòmiques, que són unicamerals. - V. t.: bicameralisme n m
- V. t.: poder legislatiu n m
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca avaluació d'impacte normatiu, n f
- oc avaloracion d'impacte normatiu, n f
- es evaluación de impacto normativo, n f
- fr évaluation de l'impact de la législation, n f
- en regulatory impact assessment, n
<Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>, <Activitat parlamentària > Tècnica legislativa>
Definició
Nota
- L'avaluació d'impacte normatiu pot tenir lloc abans que s'aprovin les normes (ex ante) o mentre són vigents i s'apliquen (ex post), com a control de la legislació.
