Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "leg�tim" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca agressió il·legítima, n f
- es agresión ilegítima, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agressió il·legítima, n f
- es agresión ilegítima
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Es tracta d'un requisit fonamental de l'eximent, ja que si falta no és possible la legítima defensa ni com a eximent ple ni com a incomplet.
El Tribunal Suprem (TS) havia entès l'agressió il·legítima com un atac material contra les persones. Aquest concepte restringit d'agressió és difícilment compatible amb algunes modalitats de defensa clarament admeses pel Codi penal (CP), que admet la defensa de la persona i dels seus drets. Per exemple, una agressió a l'honor no requereix cap acte de força.
Actualment es troben sentències que prescindeixen d'aquesta exigència. La Sentència del Tribunal Suprem del 19.11.2000, ponent: Gregorio García Ancos, defineix l'agressió il·legítima com «la creació d'un risc imminent per a béns jurídics defensables». El CP defineix l'agressió quan es tracta de defensa dels béns o de la llar. En aquests casos «es reputarà agressió il·legítima l'atac a aquests [béns] que constitueixi delicte o falta i els posi en perill greu de deterioració o pèrdua imminents. En cas de defensa de la llar o de les seves dependències, s'ha de reputar com a agressió il·legítima l'entrada indeguda en aquesta o aquestes» (art. 20.4). La referència expressa a les faltes apareix en el CP del 1995. El CP anterior només es referia als delictes i s'hi discutia si s'utilitzava l'expressió delicte en sentit ampli, comprensiu de delictes i faltes, o només es referia als delictes en sentit estricte. El CP del 1995 ha resolt la qüestió esmentant de manera expressa les faltes.
Pel que fa a la llar, no tot delicte de violació de la llar dona lloc a una legítima defensa. Segons l'article 20.4, només hi ha agressió il·legítima quan es produeix l'entrada indeguda a la llar, en canvi, es pot considerar un delicte de violació de la llar tant l'entrada indeguda com el fet de romandre-hi contra la voluntat de la persona o persones que hi viuen, cas que no dona lloc a la legítima defensa. L'agressió ha de constituir un comportament humà, i es discuteix si per tal que hi hagi agressió el subjecte ha d'actuar dolosament. Un sector de la doctrina i la jurisprudència limiten la presència d'agressió als casos de concurrència de dol i exclouen la possibilitat d'admetre legítima defensa davant les agressions imprudents. Però un ampli sector doctrinal considera que no hi ha raons per a excloure de la legítima defensa les agressions imprudents. També hi ha opinions diferents sobre si cal l'antijuridicitat penal o si n'hi ha prou amb una agressió que només doni lloc a responsabilitat civil. La referència expressa a la necessitat que l'agressió als béns constitueix una infracció penal dona lloc que s'interpreti, a sensu contrario, que no cal en els altres casos. L'agressió ha de ser il·legítima. Normalment, il·legítima s'interpreta com a antijurídica, però no cal que sigui culpable. És il·legítima, per exemple, l'agressió d'un inimputable, però no la de qui actua emparat per una causa de justificació. No és possible la legítima defensa contra la legítima defensa.
L'agressió ha de ser actual. La jurisprudència parla de agressió actual o agressió imminent. Hi ha d'haver una situació de perill real per al bé jurídic, que no pot haver desaparegut, o bé perquè hagi cessat l'agressió o bé perquè s'hagi consumat. La possibilitat de defensa subsisteix mentre es mantingui l'agressió, però no més enllà. Quan la defensa es porta més enllà de l'actualitat de l'agressió es parla de excés extensiu i, atès que manca un requisit fonamental de l'eximent, impedeix l'apreciació de la legítima defensa plena i incompleta.
Un cas discutit ha estat la possibilitat d'admetre la legítima defensa en casos de baralles mútuament acceptades per les dues parts. Normalment, la jurisprudència excloïa la possibilitat de legítima defensa en aquests casos, fent al·lusió a la falta de voluntat defensiva dels qui participaven en la baralla. La jurisprudència més moderna admet en determinats casos de baralles la possibilitat de legítima defensa. És difícil donar una solució general per a tots els casos. És possible que les dues parts actuïn amb ànim d'agredir i llavors es fa difícil dir que una de les parts actua en legítima defensa. Però també es poden donar casos en què la situació sigui diferent i aleshores no hi ha raons per excloure la possibilitat d'apreciar l'eximent.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca agressió legítima, n f
- es agresión legítima, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca autodefensa, n f
- es autodefensa
- fr auto-défense
- fr légitime défense
- en self-defence [GB]
- en self-defense [US]
<Dret internacional > Dret internacional públic>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca complement de llegítima, n m
- es complemento de legítima
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca computació legitimària, n f
- es cálculo de la legítima
- es computación legitimaria
<Dret civil>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca en legítima defensa, adv
- es en legítima defensa
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Van considerar que actuava en legítima defensa i no el van condemnar.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca exercici legítim d'un dret, ofici o càrrec, n m
- es ejercicio legítimo de un derecho, oficio o cargo, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca exercici legítim d'un dret, ofici o càrrec, n m
- es ejercicio legítimo de un derecho, oficio o cargo, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca exercici legítim de dret, ofici o càrrec, n m
- es ejercicio legítimo de derecho, oficio o cargo
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'exercici d'alguns drets o professions pot donar lloc a conductes penals típiques. D'acord amb uns requisits determinats, aquestes accions típiques realitzades en l'exercici legítim d'un dret, un ofici o un càrrec estan emparades per la causa de justificació de l'article 20.7 del Codi penal (CP).
L'eximent de l'exercici legítim d'un dret, un ofici o un càrrec parteix de la col·lisió que es produeix quan una conducta comporta la contravenció d'una norma penal i a la vegada és autoritzada per una norma extrapenal. El fonament que justifica la conducta es troba en la idea vella que no es pot atribuir una conducta antijurídica a qui obra de conformitat amb el dret, una idea que posa de manifest la unitat de l'ordenament jurídic (qui iure suo utitur, nemini iniuriam facit). Aquest fonament és comú a l'eximent de compliment d'un deure, que també es troba recollit en el mateix article 20.7 del CP.
L'eximent d'exercici legítim d'un dret, un ofici o un càrrec és aplicable a nombroses activitats i professions, però només se n'estudien alguns casos representatius i problemàtics, que es poden dividir en dos grans grups, segons si els drets procedeixen o d'un ofici o d'un càrrec o no.
Si els drets no procedeixen d'un ofici o càrrec, la doctrina n'estudia tres casos: les vies de fet, el dret de correcció i els esports.
1. Les vies de fet comporten l'exercici d'un dret al marge dels procediments que l'ordenament jurídic estableix per a exercir-lo. Hi ha unanimitat en la doctrina quant al fet que l'eximent no empara aquestes conductes, atès que l'existència d'un dret no autoritza a exercir-lo en qualsevol circumstància, i d'aquesta manera esdevé un exercici il·legítim del dret. Cal precisar, però, que per a incórrer en una responsabilitat penal cal que l'exercici il·legítim del dret comporti la realització d'un tipus delictiu; en són un exemple les amenaces, les coaccions i, especialment, el delicte de realització arbitrària del propi dret (art. 455 CP), que castiga, en el títol sobre els delictes contra l'Administració de justícia, els qui, per a exercir un dret propi, actuen al marge de les vies legals i utilitzen violència, intimidació o força en les coses.
2. El dret de correcció permet als pares, d'acord amb el Codi civil espanyol (art. 154.2 i 268), corregir moderadament els fills i els pupils que es trobin sota llur potestat; aquesta facultat també es pot estendre a altres persones per delegació dels titulars de la potestat, com ara personal docent i curadors. Tradicionalment, s'ha afirmat que les eventuals conductes penals típiques (lesions, coaccions, maltractaments i detencions il·legals) que es produeixen durant l'exercici d'aquest dret de correcció estan justificades per l'eximent de l'article 20.7 del CP. Tanmateix, no totes les lesions de béns jurídics protegits penalment que es produeixen als menors es consideren dins l'àmbit de la justificació. Els requisits de l'exercici del dret de correcció són la necessitat i la proporcionalitat, d'acord amb la finalitat educativa i el bé dels menors. L'exigència derivada dels principis de proporcionalitat i de necessitat, propis de totes les situacions de justificació, fa que no es pugui considerar justificat pràcticament cap acte de violència (física o psíquica) exercit sobre un menor.
3. Pel que fa als esports, les activitats esportives comporten sovint la producció de lesions amb rellevància juridicopenal (maltractaments i lesions). Es discuteix si l'exclusió de la responsabilitat està motivada per l'exercici del dret a l'esport (art. 43.3 Constitució espanyola) o per altres vies, com ara l'exclusió de la tipicitat en virtut de l'adequació social o el principi d'insignificança. La solució més coherent amb el fonament de la distinció entre tipicitat i antijuridicitat consisteix a diferenciar entre els casos en què s'observa el reglament de l'activitat esportiva corresponent (la conducta està emparada per l'eximent de l'article 20.7 del CP, per exemple, en esports com la boxa) i els casos en què, tot i produir-se infraccions del reglament, el mateix reglament les recull i les sanciona, perquè són inherents a l'exercici de l'activitat esportiva i es consideren normals, socialment adequades o insignificants (la conducta és atípica perquè té lloc dins un espai de risc permès, com ara una empenta antireglamentària en un partit de futbol).
Pel que fa als drets que procedeixen d'un ofici o un càrrec l'exercici legítim dels quals pot comportar la realització de tipus penals, s'estudien els casos d'advocats, periodistes i metges. L'exercici de les professions d'advocat i de periodista pot tenir com a conseqüència atemptats contra l'honor (injúries i calúmnies), delictes contra l'Administració de justícia relacionats amb el secret professional i, en el cas dels periodistes, delictes contra la intimitat. Normalment, no hi ha dol i per tant la conducta és atípica, i si s'esdevé entra en joc l'eximent de l'article 20.7 del CP, sempre que prevalgui la defensa dels interessos del client (en el cas dels advocats) o la defensa de la llibertat d'expressió o la llibertat d'informació (en el cas dels periodistes) per damunt del dret a l'honor, el funcionament de l'Administració de justícia o el dret a la intimitat, segons els casos.
La justificació de les lesions corporals derivades de l'exercici de la medicina comporta més dificultats que els casos anteriors. En efecte, el tractament mèdic o quirúrgic planteja la qüestió de si els metges realitzen el tipus del delicte de lesions (p. ex., quan cal amputar un membre). Una primera aproximació a la solució indica que si la intervenció o el tractament té èxit ni tan sols no es dona el requisit de tot delicte de lesions: el dany a la salut (art. 147 CP); fins i tot es pot afirmar que hi ha una millora en el bé jurídic. Si es deriven resultats positius o curatius de l'activitat mèdica, no hi ha responsabilitat, llevat que els pacients no hagin atorgat el consentiment, cas en què cal aplicar el delicte de coaccions que fixa l'article 172 del CP. Si, en canvi, la intervenció o el tractament mèdic fracassa i d'aquesta manera es compleix el tipus objectiu del delicte de lesions, és necessari examinar l'existència del tipus subjectiu. Normalment no hi ha dol, atesa la finalitat curativa dels metges, però cal comprovar la presència d'imprudència i, concretament, si s'ha infringit el deure de cura (lex artis); en cas afirmatiu, el personal mèdic incorre en responsabilitat penal i la seva actuació no està emparada per l'eximent d'exercici de professió, que ja no és legítim, i tampoc no hi ha exclusió de l'antijuridicitat del fet derivada del consentiment dels pacients.
