Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "liceu" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  abadejo, n m
  • es  abadejo
  • fr  lieu jaune
  • en  pollack
  • de  Pollack
  • nc  Pollachius pollachius

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels gadiformes, molt semblant al bacallà, però més petit.
abadejo abadejo

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abadejo, n m
  • ca  bacallà, n m sin. compl.
  • ca  serreta, n f sin. compl.
  • ca  bacallá, n m var. ling.
  • nc  Pollachius pollachius
  • es  abadejo, n m
  • fr  lieu jaune, n m
  • en  pollack, n

<Peixos > Gàdids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abadejo, n m
  • ca  bacallà, n m sin. compl.
  • ca  serreta, n f sin. compl.
  • ca  bacallá, n m var. ling.
  • nc  Pollachius pollachius
  • es  abadejo, n m
  • fr  lieu jaune, n m
  • en  pollack, n

<Peixos > Gàdids>

abadejo amb allioli abadejo amb allioli

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  abadejo amb allioli
  • es  abadejo con alioli
  • fr  lieu jaune à l'ailloli
  • it  merluzzo giallo con allioli (maionese all'aglio)
  • en  pollack with allioli (garlic mayonnaise)
  • de  Pollack mit Allioli (Knoblauchmayonnaise)

<Plats a la carta. Peix i marisc>

abadejo amb romesco i calçots abadejo amb romesco i calçots

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  abadejo amb romesco i calçots
  • es  abadejo con romesco y calçots (cebollas tiernas asadas con salsa catalana de frutos secos, pimiento rojo, tomate y ajo)
  • fr  lieu jaune en sauce romesco et calçots (oignons tendres grillés à la sauce catalane à base de fruits secs, poivron rouge, tomate et ail)
  • it  merluzzo giallo con romesco e calçots (salsa catalana a base di frutta secca, peperoncino rosso, pomodoro e aglio e cipolle fresche)
  • en  pollack with romesco (Catalan nut, red pepper, tomato, and garlic sauce) and calçots (grilled spring onions)
  • de  Pollack mit Romesco und Calçots (katalanische Sauce aus Nüssen, rottem Paprika, Tomaten und Knoblauch und gegrillte Frühlingszwiebeln)

<Plats a la carta. Peix i marisc>

adverbi de lloc adverbi de lloc

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  adverbi de lloc, n m
  • es  adverbio de lugar
  • fr  adverbe de lieu
  • en  adverb of place

<Lingüística>

Definició
Adverbi que expressa una posició determinada en l'espai.
adverbi de lloc adverbi de lloc

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adverbi de lloc, n m
  • es  adverbio de lugar
  • fr  adverbe de lieu
  • en  place adverb

<Lingüística>

Definició
Adverbi que indica localització en l'espai (ací, aquí, etc.) o que assenyala direcció o orientació (amunt, avall, etc.).

Nota

  • Els adverbis de lloc poden pertànyer a la classe dels demostratius (ací, aquí, allí, allà), dels quantificadors (pertot, enlloc) i dels interrogatius, relatius o exclamatius (on, onsevulga). Hi ha locatius, com dins, damunt, darrere, que tenen propietats pròximes als adverbis i a les preposicions. Poden usar-se tots sols, com ocorre amb els adverbis (Deixa la roba dins), o amb un complement precedit d'una preposició, com ocorre amb els adverbis transitius (Deixa la roba dins de l'armari), però també poden regir directament el complement, com ocorre amb les vertaderes preposicions (Deixa la roba dins l'armari), i el complement pot adoptar la forma d'un possessiu (Tinc el record dins meu). En la gramàtica tradicional, se sol considerar que aquests locatius funcionen com a adverbis o preposicions, segons el context. Des d'una perspectiva diferent, també es considera que són preposicions intransitives, és a dir, preposicions que poden no explicitar el seu complement.
cabestre cabestre

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cabestre, n m
  • es  cabestro, n m
  • es  ronzal, n m
  • fr  licou, n m
  • en  halter, n

<Enginyeria forestal>

cabestrejar cabestrejar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cabestrejar, v tr
  • es  cabestrear
  • fr  mener par le licou
  • en  halter, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Menar un animal de bast per una corda lligada al cap.
cabestrejar cabestrejar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cabestrejar, v tr
  • es  cabestrear
  • fr  mener par le licou
  • en  halter, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Menar un animal de bast per una corda lligada al cap.