Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "lila" dins totes les àrees temàtiques

gaig blau de clatell verd gaig blau de clatell verd

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  gaig blau de clatell verd, n m
  • es  carraca lila
  • fr  rollier à longs brins
  • en  lilac-breasted roller
  • de  Gabelracke
  • nc  Coracias caudatus

<31.02 Ocells > Coraciformes > Coràcids>

gaig blau de clatell verd gaig blau de clatell verd

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  gaig blau de clatell verd, n m
  • es  carraca lila
  • fr  rollier à longs brins
  • en  lilac-breasted roller
  • de  Gabelracke
  • nc  Coracias caudatus

<31.02 Ocells > Coraciformes > Coràcids>

herba de Sant Jordi herba de Sant Jordi

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Jordi, n f
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  centrant, n m alt. sin.
  • ca  fava borda, n f alt. sin.
  • ca  favar bord, n m alt. sin.
  • ca  favera, n f alt. sin.
  • ca  favera borda, n f alt. sin.
  • ca  flor de la Verge Maria, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Jordi, n f alt. sin.
  • ca  herba de bou, n f alt. sin.
  • ca  herba de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lilà, n m alt. sin.
  • ca  lilà bord, n m alt. sin.
  • ca  lilà de terra, n m alt. sin.
  • ca  rosa d'Espanya, n f alt. sin.
  • ca  valeriana, n f alt. sin.
  • ca  valeriana de jardí, n f alt. sin.
  • ca  valeriana roja, n f alt. sin.
  • ca  valeriana vermella, n f alt. sin.
  • ca  andianeta, n f var. ling.
  • ca  nomeolvides, n m var. ling.
  • nc  Centranthus ruber (L.) DC. subsp. ruber
  • nc  Valeriana rubra L. sin. compl.

<Botànica > valerianàcies>

herba de Sant Jordi herba de Sant Jordi

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Jordi, n f
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  centrant, n m alt. sin.
  • ca  fava borda, n f alt. sin.
  • ca  favar bord, n m alt. sin.
  • ca  favera, n f alt. sin.
  • ca  favera borda, n f alt. sin.
  • ca  flor de la Verge Maria, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Jordi, n f alt. sin.
  • ca  herba de bou, n f alt. sin.
  • ca  herba de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lilà, n m alt. sin.
  • ca  lilà bord, n m alt. sin.
  • ca  lilà de terra, n m alt. sin.
  • ca  rosa d'Espanya, n f alt. sin.
  • ca  valeriana, n f alt. sin.
  • ca  valeriana de jardí, n f alt. sin.
  • ca  valeriana roja, n f alt. sin.
  • ca  valeriana vermella, n f alt. sin.
  • ca  andianeta, n f var. ling.
  • ca  nomeolvides, n m var. ling.
  • nc  Centranthus ruber (L.) DC. subsp. ruber
  • nc  Valeriana rubra L. sin. compl.

<Botànica > valerianàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lilà, n m
  • ca  lilà de Pèrsia, n m alt. sin.
  • ca  lilà petit, n m alt. sin.
  • ca  silà petit, n m var. ling.
  • nc  Syringa persica L.

<Botànica > oleàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lilà, n m
  • ca  lilà de Pèrsia, n m alt. sin.
  • ca  lilà petit, n m alt. sin.
  • ca  silà petit, n m var. ling.
  • nc  Syringa persica L.

<Botànica > oleàcies>

mèlia mèlia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mèlia, n f
  • ca  metzines, n f pl sin. compl.
  • ca  rosarier, n m sin. compl.
  • ca  arbre de sabonetes, n m alt. sin.
  • ca  arbre sant, n m alt. sin.
  • ca  azedarac, n m alt. sin.
  • ca  cínamom, n m alt. sin.
  • ca  gessamí d'Amèrica, n m alt. sin.
  • ca  lilà de les Índies, n m alt. sin.
  • ca  llessamí d'Amèrica, n m alt. sin.
  • ca  metziner, n m alt. sin.
  • ca  parenostre, n m alt. sin.
  • ca  xuclamoro, n m alt. sin.
  • ca  amèlia, n f var. ling.
  • ca  cinamom, n m var. ling.
  • ca  cinamomus, n m var. ling.
  • ca  cinamon, n m var. ling.
  • ca  pare nostre, n m var. ling.
  • ca  parenostro, n m var. ling.
  • ca  xucla moro, n m var. ling.
  • nc  Melia azedarach L.

<Botànica > meliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mèlia, n f
  • ca  metzines, n f pl sin. compl.
  • ca  rosarier, n m sin. compl.
  • ca  arbre de sabonetes, n m alt. sin.
  • ca  arbre sant, n m alt. sin.
  • ca  azedarac, n m alt. sin.
  • ca  cínamom, n m alt. sin.
  • ca  gessamí d'Amèrica, n m alt. sin.
  • ca  lilà de les Índies, n m alt. sin.
  • ca  llessamí d'Amèrica, n m alt. sin.
  • ca  metziner, n m alt. sin.
  • ca  parenostre, n m alt. sin.
  • ca  xuclamoro, n m alt. sin.
  • ca  amèlia, n f var. ling.
  • ca  cinamom, n m var. ling.
  • ca  cinamomus, n m var. ling.
  • ca  cinamon, n m var. ling.
  • ca  pare nostre, n m var. ling.
  • ca  parenostro, n m var. ling.
  • ca  xucla moro, n m var. ling.
  • nc  Melia azedarach L.

<Botànica > meliàcies>

míldiu del lilà míldiu del lilà

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  míldiu del lilà, n m

<Malalties de les plantes>

Definició
Malaltia del lilà (Syringa vulgaris L.) produïda per Phytophthora syringae (Kleb.) Kleb.
potamogèton potamogèton

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  potamogèton, n m
  • ca  espiga d'aigua, n f sin. compl.
  • es  espiga de agua, n f
  • es  lila de agua, n f
  • es  pasto de agua, n m
  • fr  épi d'eau, n f
  • fr  potamogéton, n m
  • fr  potamot, n m
  • en  pondweed, n
  • nc  Potamogeton sp.

<Botànica>

Definició
Gènere d'herbes perennes, aquàtiques, submergides o flotants, de la família de les potamogetonàcies, de fulles simples, sovint en forma de cintes, amb lígules estipulars, de flors regulars, tetràmeres, hermafrodites, anemòfiles, reunides en espigues terminals, i de fruits en drupa.