Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "lila" dins totes les àrees temàtiques

goma llisa goma llisa

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis de taula>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  goma llisa, n f
  • es  goma backside
  • es  goma lisa
  • fr  plaque backside
  • fr  revêtement backside
  • en  backside rubber

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis de taula>

Definició
Recobriment de la pala format per una capa de goma cel·lular, de gruix variable, que forma una mena d'esponja damunt la qual s'adhereix una goma de pics amb les puntes invertides.
grada grada

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  grada, n f
  • es  fila
  • fr  niveau
  • en  tier

<Lingüística>

Definició
En fonologia autosegmental, nivell de representació fonològica de la seqüència de segments.

Nota

  • Hi ha diferents grades segons el tipus d'element que representen (segmentals, de to, etc.). En cada grada els elements apareixen ordenats seqüencialment i enllaçats amb els elements d'altres grades per mitjà de línies d'associació.
kunza kunza

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  kunza
  • ca  atacama sin. compl.
  • ca  atacameño sin. compl.
  • ca  cunza sin. compl.
  • ca  kunsa sin. compl.
  • ca  lipa sin. compl.
  • ca  ulipe sin. compl.
  • cod  likan antai
  • ar  الكونزية
  • cy  Kunza
  • cy  Atacama sin. compl.
  • cy  Atacameño sin. compl.
  • cy  Cunza sin. compl.
  • cy  Kunsa sin. compl.
  • cy  Lipa sin. compl.
  • cy  Ulipe sin. compl.
  • de  Kunza
  • de  Atacama sin. compl.
  • de  Atacameño sin. compl.
  • de  Cunza sin. compl.
  • de  Kunsa sin. compl.
  • de  Lipa sin. compl.
  • de  Ulipe sin. compl.
  • en  Kunza
  • en  Atacama sin. compl.
  • en  Atacameño sin. compl.
  • en  Cunza sin. compl.
  • en  Kunsa sin. compl.
  • en  Likanantaí sin. compl.
  • en  Lincan Antai sin. compl.
  • en  Lipe sin. compl.
  • en  Ulipe sin. compl.
  • es  kunza
  • eu  kunzera
  • eu  atacama sin. compl.
  • eu  atacameño sin. compl.
  • eu  cunza sin. compl.
  • eu  kunsa sin. compl.
  • eu  lipa sin. compl.
  • eu  ulipe sin. compl.
  • fr  kunza
  • fr  atacama sin. compl.
  • fr  atacameño sin. compl.
  • fr  cunza sin. compl.
  • fr  kunsa sin. compl.
  • fr  lipa sin. compl.
  • fr  ulipe sin. compl.
  • gn  kúnsa
  • gn  atakáma sin. compl.
  • gn  atakaméño sin. compl.
  • gn  cunza sin. compl.
  • gn  kúnsa sin. compl.
  • gn  lipa sin. compl.
  • gn  ulipe sin. compl.
  • it  kunza
  • it  atacama sin. compl.
  • it  atacameño sin. compl.
  • it  cunza sin. compl.
  • it  kunsa sin. compl.
  • it  lipa sin. compl.
  • it  ulipe sin. compl.
  • ja  クンザ語
  • ja  リパ語 sin. compl.
  • ja  ウリペ語 sin. compl.
  • ja  クンサ語 sin. compl.
  • ja  アタカマ語 sin. compl.
  • ja  アタカメニョ語 sin. compl.
  • nl  Kunza
  • nl  Atacama sin. compl.
  • nl  Atacameño sin. compl.
  • nl  Cunza sin. compl.
  • nl  Kunsa sin. compl.
  • nl  Lipa sin. compl.
  • nl  Ulipe sin. compl.
  • pt  kunza
  • pt  atacama sin. compl.
  • pt  atacameño sin. compl.
  • pt  cunza sin. compl.
  • pt  kunsa sin. compl.
  • pt  lipa sin. compl.
  • pt  ulipe sin. compl.
  • ru  Кунса
  • ru  Липа sin. compl.
  • ru  Кунца sin. compl.
  • ru  Улипе sin. compl.
  • ru  Атакама sin. compl.
  • ru  Атакаменьо sin. compl.
  • zh  昆萨语
  • zh  昆沙 sin. compl.
  • zh  衮扎 sin. compl.
  • zh  阿塔卡马 sin. compl.
  • zh  阿塔卡梅、利帕、乌利佩 sin. compl.
  • num  Sistema aràbic

<Aïllada>, <Amèrica > Xile>

Definició
El quítxua i l'aimara ja exercien una forta influència a la zona del nord de Xile i l'Argentina prèviament a l'arribada dels espanyols. Aquests, però, van promoure l'ús del quítxua com a llengua general entre els altres grups amerindis, fins al punt que va arribar a amenaçar o substituir algunes llengües, com el kunza o el kakán. En una segona etapa l'objectiu va ser l'expansió de l'espanyol.

La llengua kunza, però, no es va extingir fins a mitjan segle XX. Els anys 50 ja només quedaven alguns semiparlants que en recordaven alguna cosa. El grup ètnic, que parla actualment espanyol, fa servir el kunza encara en algunes cerimònies i cants rituals, tot i que ja no es comprèn el significat dels mots que s'utilitzen.

No hi ha gaire documentació sobre aquesta llengua extingida, tot just petits vocabularis i un corpus de textos amb traduccions aproximades, atès que les persones que encara poden recitar-los tenen tan sols una idea general sobre el seu significat.

S'ha proposat una relació entre el kunza i el kanoê, i també s'ha inclòs dins la família txibtxa; de manera general, però, es continua considerant el kunza com una llengua aïllada.
lipà lipà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lipà
  • ca  lipan sin. compl.
  • de  Lipan
  • en  Lipano
  • en  Lipan sin. compl.
  • es  lipano
  • es  lipán sin. compl.
  • eu  lipano
  • eu  lipán sin. compl.
  • fr  lipan
  • gl  lipano
  • gl  lipán sin. compl.
  • it  lipano
  • it  lipan sin. compl.
  • nl  Lipan
  • pt  lipano
  • pt  lipán sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Les llengües del grup apatxe són força similars entre elles. El jicarilla, el kiowa-apatxe i el lipà de vegades s'han considerat varietats dialectals d'una única llengua, l'apatxe oriental. Tanmateix, són prou diferents per no permetre la intercomprensió dels parlants.

Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o fins i tot abans.

L'edat que tenien les 3 parlants de lipà l'any 1981 fa pensar que la llengua ja està extingida.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  lira, n f
  • es  lira

<Construcció>

lira lira

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  lira, n f
  • es  lira
  • fr  lyre
  • en  lyre

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  lira, n f
  • es  lira

<Literatura>

Definició
Estrofa, originària de la poesia italiana, formada per cinc versos, el segon i el cinquè dels quals són decasíl·labs i els altres, hexasíl·labs, i rimen el primer amb el tercer, i el segon, el quart i el cinquè entre ells.
lira lira

<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  lira, n f

<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>

Definició
Tartana molt petita, de quatre seients, la secció transversal de la qual té una figura semblant a una lira musical.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  lira, n f
  • es  lira
  • fr  lyre
  • en  lyre

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  lira, n f
  • es  lira, n f

<Educació musical>