Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "limitar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Règim verbal de litigar 0 CRITERI Règim verbal de litigar

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI Règim verbal de litigar
  • es  litigar, v tr
  • es  litigar [por], v prep
  • it  litigare, v tr
  • it  litigare [per], v prep
  • pt  litigar, v tr/prep
  • la  litigare, v intr

<Dret > Dret penal i penitenciari>

Definició
Es consideren igualment adequats per a litigar dos règims verbals: d'una banda, el règim transitiu, amb un complement directe, que recull el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans; de l'altra, un règim preposicional, amb un complement introduït per una preposició.

Els motius de l'afegiment d'aquest segon règim preposicional al règim transitiu recollit en els diccionaris de referència són els següents:
(1) L'ús preposicional té una àmplia documentació en contextos equivalents a l'ús transitiu.
(2) És un verb semànticament i formalment paral·lel a pledejar, que ja està recollit com a verb amb complement directe (per exemple, pledejar una herència) o bé amb complement preposicional (per exemple, pledejar per una herència) en el diccionari normatiu de l'IEC i en el Vocabulari de dret penal i penitenciari del TERMCAT, i com a verb amb complement directe i sense en el GDLC i en el DCVB. (Pel que fa a la semàntica, tots aquests diccionaris defineixen litigar per sinonímia amb pledejar; pel que fa a la forma, pledejar és un mot patrimonial format sobre plet, i litigar, un cultisme format sobre lis litis, 'plet'.)
(2) El DCVB ja recull litigar com un verb no transitiu, amb un exemple de complement preposicional ("Guart-se no'l mogua | hauer treball qui de tals fets litigua").
(3) Es documenta el doble règim transitiu i preposicional en les altres llengües romàniques amb verbs derivats del llatí litigare, encara que els diccionaris de referència respectius ho reflecteixin de manera desigual.
Ex.: (castellà) litigar una herencia, litigar por una herencia; (italià) litigare un terreno, litigare per un risarcimento di danni; (portuguès) litigar uma nova apelação, litigar pela indenização.

En els usos preposicionals acceptats, litigar regeix habitualment les preposicions per i contra.

El verb litigar , o el sinònim pledejar, fa referència a l'acció de disputar en un judici sobre alguna cosa.
0 CRITERI Règim verbal de litigar 0 CRITERI Règim verbal de litigar

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI Règim verbal de litigar
  • es  litigar, v tr
  • es  litigar [por], v prep
  • it  litigare, v tr
  • it  litigare [per], v prep
  • pt  litigar, v tr/prep
  • la  litigare, v intr

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició
Es consideren igualment adequats per a litigar dos règims verbals: d'una banda, el règim transitiu, amb un complement directe, que recull el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans; de l'altra, un règim preposicional, amb un complement introduït per una preposició.

Els motius de l'afegiment d'aquest segon règim preposicional al règim transitiu recollit en els diccionaris de referència són els següents:
(1) L'ús preposicional té una àmplia documentació en contextos equivalents a l'ús transitiu.
(2) És un verb semànticament i formalment paral·lel a pledejar, que ja està recollit com a verb amb complement directe (per exemple, pledejar una herència) o bé amb complement preposicional (per exemple, pledejar per una herència) en el diccionari normatiu de l'IEC i en el Vocabulari de dret penal i penitenciari del TERMCAT, i com a verb amb complement directe i sense en el GDLC i en el DCVB. (Pel que fa a la semàntica, tots aquests diccionaris defineixen litigar per sinonímia amb pledejar; pel que fa a la forma, pledejar és un mot patrimonial format sobre plet, i litigar, un cultisme format sobre lis litis, 'plet'.)
(2) El DCVB ja recull litigar com un verb no transitiu, amb un exemple de complement preposicional ("Guart-se no'l mogua | hauer treball qui de tals fets litigua").
(3) Es documenta el doble règim transitiu i preposicional en les altres llengües romàniques amb verbs derivats del llatí litigare, encara que els diccionaris de referència respectius ho reflecteixin de manera desigual.
Ex.: (castellà) litigar una herencia, litigar por una herencia; (italià) litigare un terreno, litigare per un risarcimento di danni; (portuguès) litigar uma nova apelação, litigar pela indenização.

En els usos preposicionals acceptats, litigar regeix habitualment les preposicions per i contra.

El verb litigar , o el sinònim pledejar, fa referència a l'acció de disputar en un judici sobre alguna cosa.
òrix blanc òrix blanc

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  òrix blanc, n m
  • es  oryx blanco
  • es  oryx de cuernos de cimitarra
  • es  oryx del Sahara
  • fr  oryx algazelle
  • en  scimitar oryx
  • nc  Oryx algazel
  • nc  Oryx dammah
  • nc  Oryx tao

<Zoologia > Mamífers>

òrix blanc òrix blanc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  òrix blanc, n m
  • ca  òrix simitarra, n m sin. compl.
  • es  oryx blanco, n m
  • fr  oryx de Libye, n m
  • en  scimitar-horned oryx, n
  • de  Säbelantilope, n f
  • nc  Oryx dammah

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

òrix blanc òrix blanc

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  òrix blanc, n m
  • ca  òrix simitarra, n m sin. compl.
  • es  oryx blanco, n m
  • fr  oryx de Libye, n m
  • en  scimitar-horned oryx, n
  • de  Säbelantilope, n f
  • nc  Oryx dammah

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

accessorietat limitada accessorietat limitada

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  accessorietat limitada, n f

<Dret penal>

Definició
V.: principi d'accessorietat de la participació n m

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  afrontar, v tr
  • es  lindar
  • fr  limiter
  • it  delimitare

<Dret civil>

Definició
Ésser contigu un territori, una heretat, un camp o una construcció a un altre.

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • ca   n f sigla
  • es   n f
  • es   n f sigla
  • fr   n f
  • fr   n f sigla
  • en   n
  • en   sigla

<Física > Termodinàmica>

Definició

Nota

aminoàcid limitant aminoàcid limitant

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  aminoàcid limitant, n m
  • es  aminoácido limitante
  • fr  acide aminé limitant
  • en  limiting amino acid

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició
Aminoàcid essencial que es troba en una ració alimentària en poca proporció amb relació a les necessitats de l'animal, i que, per tant, li fa disminuir la productivitat.
aminoàcid limitant aminoàcid limitant

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  aminoàcid limitant, n m
  • es  aminoácido limitante
  • fr  acide aminé limitant
  • en  limiting amino acid

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició
Aminoàcid essencial que es troba en una ració alimentària en poca proporció amb relació a les necessitats de l'animal, i que, per tant, li fa disminuir la productivitat.