Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "litigar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Règim verbal de litigar 0 CRITERI Règim verbal de litigar

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI Règim verbal de litigar
  • es  litigar, v tr
  • es  litigar [por], v prep
  • it  litigare, v tr
  • it  litigare [per], v prep
  • pt  litigar, v tr/prep
  • la  litigare, v intr

<Dret > Dret penal i penitenciari>

Definició
Es consideren igualment adequats per a litigar dos règims verbals: d'una banda, el règim transitiu, amb un complement directe, que recull el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans; de l'altra, un règim preposicional, amb un complement introduït per una preposició.

Els motius de l'afegiment d'aquest segon règim preposicional al règim transitiu recollit en els diccionaris de referència són els següents:
(1) L'ús preposicional té una àmplia documentació en contextos equivalents a l'ús transitiu.
(2) És un verb semànticament i formalment paral·lel a pledejar, que ja està recollit com a verb amb complement directe (per exemple, pledejar una herència) o bé amb complement preposicional (per exemple, pledejar per una herència) en el diccionari normatiu de l'IEC i en el Vocabulari de dret penal i penitenciari del TERMCAT, i com a verb amb complement directe i sense en el GDLC i en el DCVB. (Pel que fa a la semàntica, tots aquests diccionaris defineixen litigar per sinonímia amb pledejar; pel que fa a la forma, pledejar és un mot patrimonial format sobre plet, i litigar, un cultisme format sobre lis litis, 'plet'.)
(2) El DCVB ja recull litigar com un verb no transitiu, amb un exemple de complement preposicional ("Guart-se no'l mogua | hauer treball qui de tals fets litigua").
(3) Es documenta el doble règim transitiu i preposicional en les altres llengües romàniques amb verbs derivats del llatí litigare, encara que els diccionaris de referència respectius ho reflecteixin de manera desigual.
Ex.: (castellà) litigar una herencia, litigar por una herencia; (italià) litigare un terreno, litigare per un risarcimento di danni; (portuguès) litigar uma nova apelação, litigar pela indenização.

En els usos preposicionals acceptats, litigar regeix habitualment les preposicions per i contra.

El verb litigar , o el sinònim pledejar, fa referència a l'acció de disputar en un judici sobre alguna cosa.
0 CRITERI Règim verbal de litigar 0 CRITERI Règim verbal de litigar

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI Règim verbal de litigar
  • es  litigar, v tr
  • es  litigar [por], v prep
  • it  litigare, v tr
  • it  litigare [per], v prep
  • pt  litigar, v tr/prep
  • la  litigare, v intr

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició
Es consideren igualment adequats per a litigar dos règims verbals: d'una banda, el règim transitiu, amb un complement directe, que recull el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans; de l'altra, un règim preposicional, amb un complement introduït per una preposició.

Els motius de l'afegiment d'aquest segon règim preposicional al règim transitiu recollit en els diccionaris de referència són els següents:
(1) L'ús preposicional té una àmplia documentació en contextos equivalents a l'ús transitiu.
(2) És un verb semànticament i formalment paral·lel a pledejar, que ja està recollit com a verb amb complement directe (per exemple, pledejar una herència) o bé amb complement preposicional (per exemple, pledejar per una herència) en el diccionari normatiu de l'IEC i en el Vocabulari de dret penal i penitenciari del TERMCAT, i com a verb amb complement directe i sense en el GDLC i en el DCVB. (Pel que fa a la semàntica, tots aquests diccionaris defineixen litigar per sinonímia amb pledejar; pel que fa a la forma, pledejar és un mot patrimonial format sobre plet, i litigar, un cultisme format sobre lis litis, 'plet'.)
(2) El DCVB ja recull litigar com un verb no transitiu, amb un exemple de complement preposicional ("Guart-se no'l mogua | hauer treball qui de tals fets litigua").
(3) Es documenta el doble règim transitiu i preposicional en les altres llengües romàniques amb verbs derivats del llatí litigare, encara que els diccionaris de referència respectius ho reflecteixin de manera desigual.
Ex.: (castellà) litigar una herencia, litigar por una herencia; (italià) litigare un terreno, litigare per un risarcimento di danni; (portuguès) litigar uma nova apelação, litigar pela indenização.

En els usos preposicionals acceptats, litigar regeix habitualment les preposicions per i contra.

El verb litigar , o el sinònim pledejar, fa referència a l'acció de disputar en un judici sobre alguna cosa.
litigar litigar

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  litigar, v tr
  • ca  pledejar, v tr/prep
  • es  litigar, v tr
  • es  pleitear, v tr/prep

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  litigar, v tr
  • ca  pledejar, v tr sin. compl.
  • es  litigar, v tr
  • es  pleitear, v tr sin. compl.

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pledejar, v tr
  • ca  litigar, v tr sin. compl.
  • es  litigar
  • es  pleitear

<Dret processal>

Definició
Contendre o disputar judicialment {sobre una cosa o sobre un assumpte}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Van viatjar fins a Barcelona per a pledejar l'herència.

    Ex.: Els treballadors litigaren els seus drets.