Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llòbrec" dins totes les àrees temàtiques

formiga dels llibres formiga dels llibres

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  formiga dels llibres, n f

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Himenòpter betílic, Scleroderma domestica.
frontissa de llibret frontissa de llibret

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  frontissa de llibret, n f
  • es  bisagra de librillo, n f
  • fr  charnière, n f
  • fr  charnière simple, n f
  • en  butt hinge, n
  • eu  banda tolesgarri, n
  • eu  liburu banda, n

<Fusteria > Materials > Ferro>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  galzeran, n m
  • ca  boix marí, n m sin. compl.
  • ca  brusc, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de Betlem, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  galleran, n m sin. compl.
  • ca  herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
  • ca  mataaranyes, n f sin. compl.
  • ca  boix mascle, n m alt. sin.
  • ca  brusc punxenc, n m alt. sin.
  • ca  bruscol, n m alt. sin.
  • ca  búfol, n m alt. sin.
  • ca  cirer de Betlem, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de guinda, n m alt. sin.
  • ca  cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes guindes, n f pl alt. sin.
  • ca  coeta, n f alt. sin.
  • ca  cuetes de tro, n f pl alt. sin.
  • ca  gallerans, n m pl alt. sin.
  • ca  galzeran petit, n m alt. sin.
  • ca  galzerans, n m pl alt. sin.
  • ca  gamó tronador, n m alt. sin.
  • ca  guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de l'erisipela, n f alt. sin.
  • ca  herba erisipelera, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  mata marina, n f alt. sin.
  • ca  picaaranyes, n f alt. sin.
  • ca  picapuces, n m/f alt. sin.
  • ca  rusc, n m alt. sin.
  • ca  brusca, n f var. ling.
  • ca  brusco, n m var. ling.
  • ca  ciderer de betlem, n m var. ling.
  • ca  cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  cideretes guindes, n f pl var. ling.
  • ca  cirerer de guinga, n m var. ling.
  • ca  cireretes gringues, n f pl var. ling.
  • ca  cireretes guingues, n f pl var. ling.
  • ca  datzerà, n m var. ling.
  • ca  galceran, n m var. ling.
  • ca  gallagans, n m pl var. ling.
  • ca  gallaran, n m var. ling.
  • ca  gallaranc, n m var. ling.
  • ca  gallarancs, n m pl var. ling.
  • ca  galleranc, n m var. ling.
  • ca  galserà, n m var. ling.
  • ca  galseran, n m var. ling.
  • ca  galtzeran, n m var. ling.
  • ca  galzerà, n m var. ling.
  • ca  gamó tronaor, n m var. ling.
  • ca  garseran, n m var. ling.
  • ca  gaseran, n m var. ling.
  • ca  gassarà, n m var. ling.
  • ca  gasserà, n m var. ling.
  • ca  gatzeran, n m var. ling.
  • ca  guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  herba de la erisipela, n f var. ling.
  • ca  herba disipelera, n f var. ling.
  • ca  herba erisispelera, n f var. ling.
  • ca  mataranyes, n f var. ling.
  • ca  trebo, n m var. ling.
  • nc  Ruscus aculeatus L.

<Botànica > liliàcies>

galzeran galzeran

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  galzeran, n m
  • ca  boix marí, n m sin. compl.
  • ca  brusc, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de Betlem, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  galleran, n m sin. compl.
  • ca  herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
  • ca  mataaranyes, n f sin. compl.
  • ca  boix mascle, n m alt. sin.
  • ca  brusc punxenc, n m alt. sin.
  • ca  bruscol, n m alt. sin.
  • ca  búfol, n m alt. sin.
  • ca  cirer de Betlem, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de guinda, n m alt. sin.
  • ca  cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes guindes, n f pl alt. sin.
  • ca  coeta, n f alt. sin.
  • ca  cuetes de tro, n f pl alt. sin.
  • ca  gallerans, n m pl alt. sin.
  • ca  galzeran petit, n m alt. sin.
  • ca  galzerans, n m pl alt. sin.
  • ca  gamó tronador, n m alt. sin.
  • ca  guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de l'erisipela, n f alt. sin.
  • ca  herba erisipelera, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  mata marina, n f alt. sin.
  • ca  picaaranyes, n f alt. sin.
  • ca  picapuces, n m/f alt. sin.
  • ca  rusc, n m alt. sin.
  • ca  brusca, n f var. ling.
  • ca  brusco, n m var. ling.
  • ca  ciderer de betlem, n m var. ling.
  • ca  cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  cideretes guindes, n f pl var. ling.
  • ca  cirerer de guinga, n m var. ling.
  • ca  cireretes gringues, n f pl var. ling.
  • ca  cireretes guingues, n f pl var. ling.
  • ca  datzerà, n m var. ling.
  • ca  galceran, n m var. ling.
  • ca  gallagans, n m pl var. ling.
  • ca  gallaran, n m var. ling.
  • ca  gallaranc, n m var. ling.
  • ca  gallarancs, n m pl var. ling.
  • ca  galleranc, n m var. ling.
  • ca  galserà, n m var. ling.
  • ca  galseran, n m var. ling.
  • ca  galtzeran, n m var. ling.
  • ca  galzerà, n m var. ling.
  • ca  gamó tronaor, n m var. ling.
  • ca  garseran, n m var. ling.
  • ca  gaseran, n m var. ling.
  • ca  gassarà, n m var. ling.
  • ca  gasserà, n m var. ling.
  • ca  gatzeran, n m var. ling.
  • ca  guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  herba de la erisipela, n f var. ling.
  • ca  herba disipelera, n f var. ling.
  • ca  herba erisispelera, n f var. ling.
  • ca  mataranyes, n f var. ling.
  • ca  trebo, n m var. ling.
  • nc  Ruscus aculeatus L.

<Botànica > liliàcies>

galzeran galzeran

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  galzeran, n m
  • ca  boix marí, n m sin. compl.
  • ca  boix mascle, n m sin. compl.
  • ca  brusc, n m sin. compl.
  • ca  datzerà, n m sin. compl.
  • ca  herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
  • ca  herba erisipela, n f sin. compl.
  • ca  llorer bord, n m sin. compl.
  • es  brusco
  • fr  fragon
  • nc  Ruscus aculeatus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta arbustiva, de la família de les liliàcies, que creix especialment en alzinars, als obacs de la terra baixa i a zones de muntanya fins arribar als 1.000 m d'arreu dels Països Catalans. L'arrel en decocció, ha estat emprada com a diürètic.
galzeran major galzeran major

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  galzeran major, n m
  • ca  llengua de cavall, n f sin. compl.
  • ca  brusc major, n m alt. sin.
  • ca  galleran major, n m alt. sin.
  • ca  galzeran, n m alt. sin.
  • ca  herba de l'erisipela, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  llorer d'Alexandria, n m alt. sin.
  • nc  Ruscus hypophyllum L.

<Botànica > liliàcies>

galzeran major galzeran major

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  galzeran major, n m
  • ca  llengua de cavall, n f sin. compl.
  • ca  brusc major, n m alt. sin.
  • ca  galleran major, n m alt. sin.
  • ca  galzeran, n m alt. sin.
  • ca  herba de l'erisipela, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  llorer d'Alexandria, n m alt. sin.
  • nc  Ruscus hypophyllum L.

<Botànica > liliàcies>

gloriós Sant Llorenç gloriós Sant Llorenç

<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:

MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.

D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gloriós Sant Llorenç, n m

<Festes de Menorca > Estructura > Actes rellevants>

Definició
Acte durant el qual es demana un donatiu als veïns en benefici dels caixers.

Nota

  • És una evolució de l'acapte tradicional a Alaior.
gos llebrer gos llebrer

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  gos llebrer, n m
  • ca  llebrer, n m sin. compl.
  • es  galgo
  • fr  lévrier
  • en  greyhound

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Definició
Gos que serveix especialment per a caçar llebres.
herba de Sant Llorenç herba de Sant Llorenç

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Llorenç, n f
  • ca  cria de rata, n f alt. sin.
  • nc  Astragalus monspessulanus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>