Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llòbrec" dins totes les àrees temàtiques

herba de Sant Llorenç herba de Sant Llorenç

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Llorenç, n f
  • ca  cria de rata, n f alt. sin.
  • nc  Astragalus monspessulanus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

ISBN ISBN

<Arts gràfiques. Edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

  • ca  ISBN, n m
  • ca  número internacional normalitzat per a llibres, n m
  • ca  codi ISBN, n m sin. compl.
  • es  código ISBN [MX], n m
  • es  ISBN, n m
  • es  número internacional normalizado del libro, n m
  • es  número ISBN, n m
  • fr  code d'ISBN, n m
  • fr  code ISBN, n m
  • fr  ISBN, n m
  • fr  numéro d'ISBN, n m
  • fr  numéro international normalisé du livre, n m
  • fr  numéro ISBN, n m
  • en  international standard book number, n
  • en  ISBN, n
  • en  ISBN code, n
  • en  ISBN number, n
  • it  codice ISBN, n m
  • it  international standard book number, n m
  • it  ISBN, n m
  • it  numero ISBN, n m

<Arts gràfiques. Edició>

Definició
Número que identifica internacionalment una edició d'una obra publicada per un editor específic i que és únic per a aquesta edició.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

  • ca  ISBN, n m
  • ca  número internacional normalitzat per a llibres, n m
  • ca  codi ISBN, n m sin. compl.
  • es  código ISBN [MX], n m
  • es  ISBN, n m
  • es  número internacional normalizado del libro, n m
  • es  número ISBN, n m
  • fr  code d'ISBN, n m
  • fr  code ISBN, n m
  • fr  ISBN, n m
  • fr  numéro d'ISBN, n m
  • fr  numéro international normalisé du livre, n m
  • fr  numéro ISBN, n m
  • en  international standard book number, n
  • en  ISBN, n
  • en  ISBN code, n
  • en  ISBN number, n
  • it  codice ISBN, n m
  • it  international standard book number, n m
  • it  ISBN, n m
  • it  numero ISBN, n m

<Arts gràfiques. Edició>

Definició
Número que identifica internacionalment una edició d'una obra publicada per un editor específic i que és únic per a aquesta edició.
lector de llibres electrònics lector de llibres electrònics

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lector de llibres electrònics, n m
  • es  lector de libros digitales
  • es  libro electrónico
  • fr  livre électronique
  • fr  livrel
  • en  e-reader

<Cultura>

Definició
Maquinari concebut per a la lectura de llibres electrònics, generalment de la mida d'un llibre de butxaca i amb pantalla monocroma i opcions de navegació pels continguts.
llúpol llúpol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llúpol, n m
  • ca  boca de llop, n f sin. compl.
  • ca  esparga, n f sin. compl.
  • ca  espàrgol, n m sin. compl.
  • ca  herba cervesera, n f sin. compl.
  • ca  cervesa, n f alt. sin.
  • ca  cervesera, n f alt. sin.
  • ca  cervesina, n f alt. sin.
  • ca  escanyapoll, n m alt. sin.
  • ca  escanyapolla, n m alt. sin.
  • ca  escanyapolles, n m alt. sin.
  • ca  espareguera, n f alt. sin.
  • ca  espargolera, n f alt. sin.
  • ca  espàrgols, n m pl alt. sin.
  • ca  espàrrec bord, n m alt. sin.
  • ca  esquellerina, n f alt. sin.
  • ca  esquellerinc, n m alt. sin.
  • ca  flor de cervesa, n f alt. sin.
  • ca  guilleuma, n f alt. sin.
  • ca  herba de cervesa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cervesa, n f alt. sin.
  • ca  llobet, n m alt. sin.
  • ca  llúpols, n m pl alt. sin.
  • ca  parra, n f alt. sin.
  • ca  tàrrec de bou, n m alt. sin.
  • ca  tàrrecs de bou, n m pl alt. sin.
  • ca  vidalba, n f alt. sin.
  • ca  vidàrria, n f alt. sin.
  • ca  aspàrguls, n m pl var. ling.
  • ca  cerreza, n f var. ling.
  • ca  cervera, n f var. ling.
  • ca  espàrec bort, n m var. ling.
  • ca  llubet, n m var. ling.
  • ca  lubet, n m var. ling.
  • ca  lubets, n m pl var. ling.
  • ca  pàrgols, n m pl var. ling.
  • ca  vidarría, n f var. ling.
  • ca  vidaula, n f var. ling.
  • ca  vidaules, n f pl var. ling.
  • ca  vidaures, n f pl var. ling.
  • nc  Humulus lupulus L.

<Botànica > cannabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llúpol, n m
  • ca  boca de llop, n f sin. compl.
  • ca  esparga, n f sin. compl.
  • ca  espàrgol, n m sin. compl.
  • ca  herba cervesera, n f sin. compl.
  • ca  cervesa, n f alt. sin.
  • ca  cervesera, n f alt. sin.
  • ca  cervesina, n f alt. sin.
  • ca  escanyapoll, n m alt. sin.
  • ca  escanyapolla, n m alt. sin.
  • ca  escanyapolles, n m alt. sin.
  • ca  espareguera, n f alt. sin.
  • ca  espargolera, n f alt. sin.
  • ca  espàrgols, n m pl alt. sin.
  • ca  espàrrec bord, n m alt. sin.
  • ca  esquellerina, n f alt. sin.
  • ca  esquellerinc, n m alt. sin.
  • ca  flor de cervesa, n f alt. sin.
  • ca  guilleuma, n f alt. sin.
  • ca  herba de cervesa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cervesa, n f alt. sin.
  • ca  llobet, n m alt. sin.
  • ca  llúpols, n m pl alt. sin.
  • ca  parra, n f alt. sin.
  • ca  tàrrec de bou, n m alt. sin.
  • ca  tàrrecs de bou, n m pl alt. sin.
  • ca  vidalba, n f alt. sin.
  • ca  vidàrria, n f alt. sin.
  • ca  aspàrguls, n m pl var. ling.
  • ca  cerreza, n f var. ling.
  • ca  cervera, n f var. ling.
  • ca  espàrec bort, n m var. ling.
  • ca  llubet, n m var. ling.
  • ca  lubet, n m var. ling.
  • ca  lubets, n m pl var. ling.
  • ca  pàrgols, n m pl var. ling.
  • ca  vidarría, n f var. ling.
  • ca  vidaula, n f var. ling.
  • ca  vidaules, n f pl var. ling.
  • ca  vidaures, n f pl var. ling.
  • nc  Humulus lupulus L.

<Botànica > cannabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'atletisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/19/>

  • ca  llebre, n f
  • es  liebre
  • fr  lièvre
  • en  pace maker
  • en  uncompetitive runner

<Esport > Atletisme>

Definició
Corredor que participa en una cursa de mig fons amb l'objectiu de marcar un ritme viu durant una part del recorregut per ajudar altres corredors a aconseguir un bon temps.
llebre llebre

<Esport > Atletisme > Curses populars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les curses populars [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/215/>

  • ca  llebre, n f
  • es  liebre, n f
  • fr  lièvre, n f
  • it  atleta non competitivo, n m, f
  • it  pacemaker, n m
  • en  pace maker, n
  • en  uncompetitive runner, n

<Curses populars > Esportistes>, <Curses populars > Curses>

Definició
Corredor que participa en una cursa amb l'objectiu de marcar un ritme determinat i ajudar altres corredors a aconseguir un bon temps.

Nota

  • La presència de llebres és un tret característic de les curses populars, i normalment van identificades amb algun element que les fa visibles entre la resta de corredors. La seva feina, molt sovint voluntària i altruista, és molt agraïda per la resta de corredors.
llebre llebre

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  llebre, n f
  • es  liebre, n f
  • fr  lièvre, n m
  • en  hare, n
  • en  jackrabbit, n
  • nc  Lepus sp.

<Zoologia > Mamífers>

Definició
Mamífer rosegador de l'ordre dels lagomorfs i de la família dels lepòrids, que té les orelles llargues i amb la punta negra, les potes posteriors llargues, adaptades al salt i a la cursa, i el pèl curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  llebre, n f
  • es  liebre
  • fr  lièvre
  • en  pace maker
  • en  uncompetitive runner

<Esport > 03 Atletisme>

Definició
Corredor que participa en una cursa de mig fons amb l'objectiu de marcar un ritme viu durant una part del recorregut per ajudar altres corredors a aconseguir un bon temps.