Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "lladrar" dins totes les àrees temàtiques

disparar disparar

<Esport > Tir > Tir amb arc>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir amb arc. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 12)
ISBN 84-7739-230-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  disparar, v tr
  • ca  llançar, v tr sin. compl.
  • ca  tirar, v tr sin. compl.
  • es  disparar
  • es  lanzar
  • fr  tirer
  • en  shoot, to

<Esport > Tir > Tir amb arc>

Definició
Amollar la corda per impulsar la fletxa de manera que recorri una distància per l'aire.
disparar disparar

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>, <21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>, <21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 03 Tir amb arc>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  disparar, v tr
  • ca  llançar [TIR ARC], v tr sin. compl.
  • ca  tirar, v tr sin. compl.
  • es  disparar
  • es  lanzar [TIR ARC]
  • es  tirar
  • fr  décocher [TIR ARC]
  • fr  faire feu [TIR OLÍMP]
  • fr  faire partir le coup [TIR OLÍMP]
  • fr  tirer
  • en  fire, to [TIR OLíMP]
  • en  shoot, to

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>, <Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>, <Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 03 Tir amb arc>

Definició
Fer expel·lir un projectil a una arma o un arc.
donar ferro donar ferro

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  donar ferro, v tr
  • ca  ferrejar, v tr sin. compl.
  • es  dar hierro
  • es  labrar

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Eliminar les cascàrries o altres impureses d'una pell després de remullar-la.
ferir-se ferir-se

<Angiologia>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ferir-se, v intr pron
  • ca  llampar-se, v intr pron sin. compl.

<Angiologia>, <Neurologia>

Definició
Tenir un atac d'apoplexia.
flamejar flamejar

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  flamejar, v intr
  • ca  flamar, v intr sin. compl.
  • es  flamear
  • es  llamear

<Bombers > Teoria del foc>

Definició
Fer flama.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  foradar, v tr
  • es  taladrar, v tr
  • fr  percer, v tr
  • en  bore, to, v tr
  • en  drill, to, v tr
  • en  pierce, to, v tr
  • de  anbohren, v tr
  • de  aufbohren, v tr
  • de  bohren, v tr

<Enginyeria>

foradar foradar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  foradar, v tr
  • es  taladrar
  • fr  percer
  • en  drill, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers>

Definició
Fer un forat.
foradar foradar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  foradar, v tr
  • ca  trepar, v tr
  • es  taladrar, v tr
  • fr  percer, v tr
  • en  bore, to, v tr
  • en  drill, to, v tr
  • eu  zulatu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

garrejar garrejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  garrejar, v intr
  • ca  llaurar, v intr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Recular, un vaixell fondejat, arrossegant l'àncora, que no ha quedat ben fixada al fons o ha estat arrencada per la força del vent o de la mar.
gram negre gram negre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gram negre, n m
  • ca  cinc-en-rama, n m sin. compl.
  • ca  fragassa, n f sin. compl.
  • ca  gram porquí, n m sin. compl.
  • ca  peu de Crist, n m sin. compl.
  • ca  agram de porc, n m alt. sin.
  • ca  agram negre, n m alt. sin.
  • ca  agram porquí, n m alt. sin.
  • ca  bretuaga, n f alt. sin.
  • ca  bretuges, n m pl alt. sin.
  • ca  brunaga, n f alt. sin.
  • ca  cincfulles, n m/f alt. sin.
  • ca  cincllagues de Crist, n f alt. sin.
  • ca  cua roja, n f alt. sin.
  • ca  fragassa estèril, n f alt. sin.
  • ca  fraula borda, n f alt. sin.
  • ca  gram bord, n m alt. sin.
  • ca  gram de porc, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  lloraga, n f alt. sin.
  • ca  mà de Crist, n f alt. sin.
  • ca  mà de Maria, n f alt. sin.
  • ca  maduixera borda, n f alt. sin.
  • ca  mal-llaura, n m/f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  peu de rata, n m alt. sin.
  • ca  peu porquí, n m alt. sin.
  • ca  peucrist, n m alt. sin.
  • ca  peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
  • ca  poteta de colom, n f alt. sin.
  • ca  cinc en rama, n m var. ling.
  • ca  fregasa, n f var. ling.
  • ca  fregassa, n f var. ling.
  • ca  fresera borda, n f var. ling.
  • ca  gram corquim, n m var. ling.
  • ca  grum negre, n m var. ling.
  • ca  pateta de colom, n f var. ling.
  • ca  peu trist, n m var. ling.
  • ca  peutrist, n m var. ling.
  • nc  Potentilla reptans L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.