Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "lladrar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gram negre, n m
  • ca  cinc-en-rama, n m sin. compl.
  • ca  fragassa, n f sin. compl.
  • ca  gram porquí, n m sin. compl.
  • ca  peu de Crist, n m sin. compl.
  • ca  agram de porc, n m alt. sin.
  • ca  agram negre, n m alt. sin.
  • ca  agram porquí, n m alt. sin.
  • ca  bretuaga, n f alt. sin.
  • ca  bretuges, n m pl alt. sin.
  • ca  brunaga, n f alt. sin.
  • ca  cincfulles, n m/f alt. sin.
  • ca  cincllagues de Crist, n f alt. sin.
  • ca  cua roja, n f alt. sin.
  • ca  fragassa estèril, n f alt. sin.
  • ca  fraula borda, n f alt. sin.
  • ca  gram bord, n m alt. sin.
  • ca  gram de porc, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  lloraga, n f alt. sin.
  • ca  mà de Crist, n f alt. sin.
  • ca  mà de Maria, n f alt. sin.
  • ca  maduixera borda, n f alt. sin.
  • ca  mal-llaura, n m/f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  peu de rata, n m alt. sin.
  • ca  peu porquí, n m alt. sin.
  • ca  peucrist, n m alt. sin.
  • ca  peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
  • ca  poteta de colom, n f alt. sin.
  • ca  cinc en rama, n m var. ling.
  • ca  fregasa, n f var. ling.
  • ca  fregassa, n f var. ling.
  • ca  fresera borda, n f var. ling.
  • ca  gram corquim, n m var. ling.
  • ca  grum negre, n m var. ling.
  • ca  pateta de colom, n f var. ling.
  • ca  peu trist, n m var. ling.
  • ca  peutrist, n m var. ling.
  • nc  Potentilla reptans L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.
guaret llaurat guaret llaurat

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  guaret llaurat, n m
  • es  barbecho trabajado
  • fr  jachère labourée
  • fr  jachère travaillée
  • en  ploughed fallow land

<Agricultura>

Definició
Guaret en què es llaura la terra per tal d'airejar-la.
herba de cinc dits herba de cinc dits

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de cinc dits, n f
  • ca  mal-llaura, n m/f alt. sin.
  • ca  potentil·la de roca, n f alt. sin.
  • ca  te de reina, n m alt. sin.
  • ca  te de roqueta, n m alt. sin.
  • ca  te de senyor, n m alt. sin.
  • ca  te de senyora, n m alt. sin.
  • ca  te de soqueta, n m alt. sin.
  • ca  te roquer, n m alt. sin.
  • ca  te palomo, n m var. ling.
  • nc  Potentilla caulescens L.

<Botànica > rosàcies>

herba de cinc dits herba de cinc dits

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de cinc dits, n f
  • ca  mal-llaura, n m/f alt. sin.
  • ca  potentil·la de roca, n f alt. sin.
  • ca  te de reina, n m alt. sin.
  • ca  te de roqueta, n m alt. sin.
  • ca  te de senyor, n m alt. sin.
  • ca  te de senyora, n m alt. sin.
  • ca  te de soqueta, n m alt. sin.
  • ca  te roquer, n m alt. sin.
  • ca  te palomo, n m var. ling.
  • nc  Potentilla caulescens L.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herbafam, n f
  • ca  pa eixut, n m sin. compl.
  • ca  clavellina, n f alt. sin.
  • ca  clavellines, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  mal-llaurat, n m alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  pelosella, n f alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  herba fam, n f var. ling.
  • ca  herba-fam, n f var. ling.
  • ca  pa-eixut, n m var. ling.
  • ca  panosella, n f var. ling.
  • ca  penosella, n f var. ling.
  • ca  pinosella, n f var. ling.
  • nc  Plantago albicans L.

<Botànica > plantaginàcies>

herbafam herbafam

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herbafam, n f
  • ca  pa eixut, n m sin. compl.
  • ca  clavellina, n f alt. sin.
  • ca  clavellines, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  mal-llaurat, n m alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  pelosella, n f alt. sin.
  • ca  plantatge, n m alt. sin.
  • ca  herba fam, n f var. ling.
  • ca  herba-fam, n f var. ling.
  • ca  pa-eixut, n m var. ling.
  • ca  panosella, n f var. ling.
  • ca  penosella, n f var. ling.
  • ca  pinosella, n f var. ling.
  • nc  Plantago albicans L.

<Botànica > plantaginàcies>

jovada jovada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  jovada, n f
  • ca  dia de llaurar, n m sin. compl.
  • ca  mujada, n f sin. compl.
  • es  huebra, n f
  • es  yugada, n f
  • fr  ouvrée, n f
  • en  measurement equivalent to approx. 32 ha, n

<Enginyeria forestal>

llaçar llaçar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llaçar, v tr

<Navegació tradicional>

Definició
Lligar amb un o més llaços.
lladre lladre

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lladre, n m, f
  • es  ladrón
  • en  thief

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Persona que comet un furt o un robatori.
lladre lladre

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  lladre, n m
  • es  ladrón, n m
  • fr  prise multiple, n f
  • pt  ficha tripla, n f
  • en  adaptor, n

<Grans Magatzems > Seccions > Bricolatge>