Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "lladronejar" dins totes les àrees temàtiques

barbacana barbacana

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  barbacana, n f
  • ca  lladronera, n f sin. compl.
  • es  barbacana
  • en  barbican

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures militars>

Definició
Construcció més avançada d'una fortificació, situada davant dels accessos per a dificultar el pas dels enemics.
llagrimejar llagrimejar

<Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  llagrimejar, v intr

<Oftalmologia>

Definició
Vessar llàgrimes.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lledoner, n m
  • ca  lledó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gaiater, n m alt. sin.
  • ca  lledó, n m alt. sin.
  • ca  lledons, n m pl alt. sin.
  • ca  aliguer, n m var. ling.
  • ca  allidoner, n m var. ling.
  • ca  dalloner, n m var. ling.
  • ca  delloner, n m var. ling.
  • ca  delluner, n m var. ling.
  • ca  ladó, n m var. ling.
  • ca  ladoner, n m var. ling.
  • ca  lidonero, n m var. ling.
  • ca  lidró (fruit), n m var. ling.
  • ca  lidroner, n m var. ling.
  • ca  lladó, n m var. ling.
  • ca  lladoner, n m var. ling.
  • ca  lladons, n m pl var. ling.
  • ca  lledroner, n m var. ling.
  • ca  lleó (fruit), n m var. ling.
  • ca  lleoner, n m var. ling.
  • ca  lleroner, n m var. ling.
  • ca  llidó (fruit), n m var. ling.
  • ca  llidoné, n m var. ling.
  • ca  llidoner, n m var. ling.
  • ca  llidons, n m pl var. ling.
  • ca  llidró (fruit), n m var. ling.
  • ca  llidroner, n m var. ling.
  • ca  lliró (fruit), n m var. ling.
  • ca  llironer, n m var. ling.
  • ca  lloner, n m var. ling.
  • nc  Celtis australis L.

<Botànica > ulmàcies>

lledoner lledoner

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lledoner, n m
  • ca  lledó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gaiater, n m alt. sin.
  • ca  lledó, n m alt. sin.
  • ca  lledons, n m pl alt. sin.
  • ca  aliguer, n m var. ling.
  • ca  allidoner, n m var. ling.
  • ca  dalloner, n m var. ling.
  • ca  delloner, n m var. ling.
  • ca  delluner, n m var. ling.
  • ca  ladó, n m var. ling.
  • ca  ladoner, n m var. ling.
  • ca  lidonero, n m var. ling.
  • ca  lidró (fruit), n m var. ling.
  • ca  lidroner, n m var. ling.
  • ca  lladó, n m var. ling.
  • ca  lladoner, n m var. ling.
  • ca  lladons, n m pl var. ling.
  • ca  lledroner, n m var. ling.
  • ca  lleó (fruit), n m var. ling.
  • ca  lleoner, n m var. ling.
  • ca  lleroner, n m var. ling.
  • ca  llidó (fruit), n m var. ling.
  • ca  llidoné, n m var. ling.
  • ca  llidoner, n m var. ling.
  • ca  llidons, n m pl var. ling.
  • ca  llidró (fruit), n m var. ling.
  • ca  llidroner, n m var. ling.
  • ca  lliró (fruit), n m var. ling.
  • ca  llironer, n m var. ling.
  • ca  lloner, n m var. ling.
  • nc  Celtis australis L.

<Botànica > ulmàcies>

matacà matacà

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  matacà, n m
  • ca  lladronera, n f sin. compl.
  • es  ladronera
  • es  matacán
  • en  machicolation

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures militars>

Definició
Element de fortificació que corona una muralla, una torre o una porta, amb parapet i un sòl amb espitlleres.
matacà matacà

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  matacà, n m
  • ca  lladronera, n f sin. compl.
  • es  matacán
  • en  machicolation

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Construcció de fortificació que corona una muralla, una torre o una porta, consistent en un parapet en voladís, amb unes espitlleres al terra, per a poder observar i combatre l'enemic amb avantatge.
patronejar patronejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  patronejar, v tr

<Navegació tradicional>

Definició
Fer de patró d'una embarcació.
patronejar patronejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  patronejar, v tr

<Navegació tradicional>

Definició
Portar el timó d'una embarcació o dirigir les maniobres a bord.
patronejar patronejar

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  patronejar, v tr
  • es  patronear
  • fr  gouverner
  • en  steer, to

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definició
Ser, un membre d'una tripulació, el responsable d'una embarcació.