Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "llamenc" dins totes les àrees temàtiques
<Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI llamp o llampec?
- es (llamp) rayo, n m
- es (llampec) relámpago, n m
- fr (llamp) foudre, n f
- fr (llampec) éclair, n m
- it (llamp) fulmine, n m
- it (llampec) lampo, n m
- pt (llamp) raio, n m
- pt (llampec) relâmpago, n m
- en (llamp) lightning, n
- en (llamp) thunderbolt, n
- en (llampec) thunderbolt, n
<Física > Meteorologia>
Definició
- Un llamp és una descàrrega elèctrica que té lloc dins d'un núvol, entre dos núvols o entre un núvol i la terra.
. L'equivalent castellà és rayo; el francès, foudre; l'italià, fulmine; el portuguès, raio, i els anglesos, lightning i thunderbolt.
- Un llampec és la resplendor viva i molt breu que origina un llamp. Es tracta, doncs, de la manifestació visual d'un llamp en forma de claror instantània.
. L'equivalent castellà és relámpago; el francès, éclaire; l'italià, lampo; el portuguès, relâmpago, i l'anglès, thunderbolt.
Anàlogament al llampec, el tro és la manifestació acústica d'un llamp en forma d'un soroll molt fort, que es deu a l'escalfament i a l'expansió sobtats de l'aire que provoca la descàrrega del llamp.
Nota
- 1. De vegades es distingeix entre llamp i llampec segons que la descàrrega sigui de núvol a terra (*llamp) o bé entre dos núvols (*llampec). (Podria ser que aquesta distinció es degués al fet que, quan els llamps són entre dos núvols, únicament es veu la resplendor i no el recorregut il·luminat.) Ara bé, cal tenir en compte que aquesta altra distinció no es considera prou acurada i que no es documenta en les obres preses com a referència, de manera que es prefereix distingir entre el fenomen i la resplendor.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de llamp i llampec al Cercaterm, i també el document de criteri original, Quin llamp! O quin llampec?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-llamp-o-quin-llampec).
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca aparell gòtic, n m
- ca aparell flamenc, n m sin. compl.
- es aparejo flamenco
- es aparejo gótico
<Construcció>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arrastamora, n f
- ca càrritx bord, n m alt. sin.
- ca fenàs blavenc, n m alt. sin.
- ca millet blavenc, n m alt. sin.
- ca ripoll blavenc, n m alt. sin.
- ca ripoll blavís, n m alt. sin.
- ca ripoll de roca, n m alt. sin.
- ca rastamora, n f var. ling.
- nc Oryzopsis coerulescens (Desf.) Hack.
- nc Piptatherum coerulescens (Desf.) P. Beauv. sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arrastamora, n f
- ca càrritx bord, n m alt. sin.
- ca fenàs blavenc, n m alt. sin.
- ca millet blavenc, n m alt. sin.
- ca ripoll blavenc, n m alt. sin.
- ca ripoll blavís, n m alt. sin.
- ca ripoll de roca, n m alt. sin.
- ca rastamora, n f var. ling.
- nc Oryzopsis coerulescens (Desf.) Hack.
- nc Piptatherum coerulescens (Desf.) P. Beauv. sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca búgula, n f
- ca consolda, n f sin. compl.
- ca consolda mitjana, n f alt. sin.
- ca esquiva, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Llorenç, n f alt. sin.
- ca iva, n f alt. sin.
- ca bugula, n f var. ling.
- ca consola, n f var. ling.
- ca consola mitjana, n f var. ling.
- ca consolda media, n f var. ling.
- ca consolva, n f var. ling.
- nc Ajuga reptans L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca búgula, n f
- ca consolda, n f sin. compl.
- ca consolda mitjana, n f alt. sin.
- ca esquiva, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Llorenç, n f alt. sin.
- ca iva, n f alt. sin.
- ca bugula, n f var. ling.
- ca consola, n f var. ling.
- ca consola mitjana, n f var. ling.
- ca consolda media, n f var. ling.
- ca consolva, n f var. ling.
- nc Ajuga reptans L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca bladenc -a, adj
- es trigueño
- fr froment
- en wheaten
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>
Definició
Nota
- S'aplica, especialment, als gossos i els ocells.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca bladenc -a, adj
- es trigueño
- fr froment
- en wheaten
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>
Definició
Nota
- S'aplica, especialment, als gossos i els ocells.
<Música>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cant flamenc, n m
- es cante gitano
- es cante hondo
- es cante jondo
<Música>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cant flamenc, n m
- ca flamenc, n m
- es cante flamenco
- es flamenco
- en flamenco
<Música>
