Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agrelleta, n f
ca agrella, n f alt. sin.
ca agrella graminera, n f alt. sin.
ca agrelles, n f pl alt. sin.
ca agrelles de bosc, n f pl alt. sin.
ca agrelles fines, n f pl alt. sin.
ca agrelletes, n f pl alt. sin.
ca agret, n m alt. sin.
ca agreta, n f alt. sin.
ca agretes, n f pl alt. sin.
ca agretes petites, n f pl alt. sin.
ca romes, n f pl alt. sin.
ca sang de Crist, n f alt. sin.
ca sang de Jesucrist, n f alt. sin.
ca vinagrella, n f alt. sin.
ca vinagrella borda, n f alt. sin.
ca vinagrelles, n f pl alt. sin.
ca vinagreta, n f alt. sin.
ca vinagretes, n f pl alt. sin.
ca agriguella, n f var. ling.
ca agrilles fines, n f pl var. ling.
nc Rumex acetosella L.

<Botànica > poligonàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agrelleta, n f
ca agrella, n f alt. sin.
ca agrella graminera, n f alt. sin.
ca agrelles, n f pl alt. sin.
ca agrelles de bosc, n f pl alt. sin.
ca agrelles fines, n f pl alt. sin.
ca agrelletes, n f pl alt. sin.
ca agret, n m alt. sin.
ca agreta, n f alt. sin.
ca agretes, n f pl alt. sin.
ca agretes petites, n f pl alt. sin.
ca romes, n f pl alt. sin.
ca sang de Crist, n f alt. sin.
ca sang de Jesucrist, n f alt. sin.
ca vinagrella, n f alt. sin.
ca vinagrella borda, n f alt. sin.
ca vinagrelles, n f pl alt. sin.
ca vinagreta, n f alt. sin.
ca vinagretes, n f pl alt. sin.
ca agriguella, n f var. ling.
ca agrilles fines, n f pl var. ling.
nc Rumex acetosella L.

<Botànica > poligonàcies>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca alaninèmia
en alaninemia

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties endocrines, nutricionals i metabòliques, i trastorns de la immunitat>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

ca al·lèrgia a la llimona, n f
ca al·lèrgia a la llima, n f sin. compl.
ca al·lèrgia al fruit de la llimonera (Citrus limon), n f sin. compl.
ca al·lèrgia al fruit del llimoner (Citrus limon), n f sin. compl.
ca al·lèrgia al llimó, n f sin. compl.
es alergia al limón (Citrus limon), n f

<Al·lergologia>

Nota

Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 83151000135108

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca aranyera flamígera, n f
es arañero filipino
fr arachnothère flammé
en orange-tufted spiderhunter
de Gelbsteiß-Spinnenjäger
nc Arachnothera flammifera
nc Arachnothera longirostra flammifera alt. sin.

<36.114 Ocells > Passeriformes > Nectarínids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca aranyera flamígera, n f
es arañero filipino
fr arachnothère flammé
en orange-tufted spiderhunter
de Gelbsteiß-Spinnenjäger
nc Arachnothera flammifera
nc Arachnothera longirostra flammifera alt. sin.

<36.114 Ocells > Passeriformes > Nectarínids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca bosquerola flamígera, n f
es reinita flamigera
fr paruline embrasée
en flame-throated warbler
de Feuerwaldsänger
nc Oreothlypis gutturalis
nc Parula gutturalis alt. sin.

<36.131 Ocells > Passeriformes > Parúlids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca bosquerola flamígera, n f
es reinita flamigera
fr paruline embrasée
en flame-throated warbler
de Feuerwaldsänger
nc Oreothlypis gutturalis
nc Parula gutturalis alt. sin.

<36.131 Ocells > Passeriformes > Parúlids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja d'escombres, n f
ca botgeta blanca, n f sin. compl.
ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
ca baladre, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca botja comuna, n f alt. sin.
ca botja d'algeps, n f alt. sin.
ca botja de cuques, n f alt. sin.
ca botja de mont, n f alt. sin.
ca botja de riera, n f alt. sin.
ca botja negra, n f alt. sin.
ca botja petita, n f alt. sin.
ca botja veritable, n f alt. sin.
ca farigola blanca, n f alt. sin.
ca farigoleta, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
ca herba llagastera, n f alt. sin.
ca herba melera, n f alt. sin.
ca herba negra, n f alt. sin.
ca llaminera, n f alt. sin.
ca mantell, n m alt. sin.
ca morrissà de marina, n m alt. sin.
ca ramàs, n m alt. sin.
ca ramassera, n f alt. sin.
ca rambosa, n f alt. sin.
ca raspallera, n f alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca socarrells, n m pl alt. sin.
ca botxa, n f var. ling.
ca sacorrell, n m var. ling.
ca socorrell, n m var. ling.
nc Dorycnium pentaphyllum Scop.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja d'escombres, n f
ca botgeta blanca, n f sin. compl.
ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
ca baladre, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca botja comuna, n f alt. sin.
ca botja d'algeps, n f alt. sin.
ca botja de cuques, n f alt. sin.
ca botja de mont, n f alt. sin.
ca botja de riera, n f alt. sin.
ca botja negra, n f alt. sin.
ca botja petita, n f alt. sin.
ca botja veritable, n f alt. sin.
ca farigola blanca, n f alt. sin.
ca farigoleta, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
ca herba llagastera, n f alt. sin.
ca herba melera, n f alt. sin.
ca herba negra, n f alt. sin.
ca llaminera, n f alt. sin.
ca mantell, n m alt. sin.
ca morrissà de marina, n m alt. sin.
ca ramàs, n m alt. sin.
ca ramassera, n f alt. sin.
ca rambosa, n f alt. sin.
ca raspallera, n f alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca socarrells, n m pl alt. sin.
ca botxa, n f var. ling.
ca sacorrell, n m var. ling.
ca socorrell, n m var. ling.
nc Dorycnium pentaphyllum Scop.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "llamineria" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Nota