Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llamper�" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI llamp o llampec? 0 CRITERI llamp o llampec?

<Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI llamp o llampec?
  • es  (llamp) rayo, n m
  • es  (llampec) relámpago, n m
  • fr  (llamp) foudre, n f
  • fr  (llampec) éclair, n m
  • it  (llamp) fulmine, n m
  • it  (llampec) lampo, n m
  • pt  (llamp) raio, n m
  • pt  (llampec) relâmpago, n m
  • en  (llamp) lightning, n
  • en  (llamp) thunderbolt, n
  • en  (llampec) thunderbolt, n

<Física > Meteorologia>

Definició
Tant llamp com llampec (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents:

- Un llamp és una descàrrega elèctrica que té lloc dins d'un núvol, entre dos núvols o entre un núvol i la terra.
. L'equivalent castellà és rayo; el francès, foudre; l'italià, fulmine; el portuguès, raio, i els anglesos, lightning i thunderbolt.

- Un llampec és la resplendor viva i molt breu que origina un llamp. Es tracta, doncs, de la manifestació visual d'un llamp en forma de claror instantània.
. L'equivalent castellà és relámpago; el francès, éclaire; l'italià, lampo; el portuguès, relâmpago, i l'anglès, thunderbolt.

Anàlogament al llampec, el tro és la manifestació acústica d'un llamp en forma d'un soroll molt fort, que es deu a l'escalfament i a l'expansió sobtats de l'aire que provoca la descàrrega del llamp.

Nota

  • 1. De vegades es distingeix entre llamp i llampec segons que la descàrrega sigui de núvol a terra (*llamp) o bé entre dos núvols (*llampec). (Podria ser que aquesta distinció es degués al fet que, quan els llamps són entre dos núvols, únicament es veu la resplendor i no el recorregut il·luminat.) Ara bé, cal tenir en compte que aquesta altra distinció no es considera prou acurada i que no es documenta en les obres preses com a referència, de manera que es prefereix distingir entre el fenomen i la resplendor.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de llamp i llampec al Cercaterm, i també el document de criteri original, Quin llamp! O quin llampec?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-llamp-o-quin-llampec).
clampar clampar

<Ciències de la salut > Cirurgia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  clampar, v tr
  • es  clampar, v tr
  • fr  clamper, v tr
  • fr  retenir au moyen d'une pince, v tr
  • en  clamp, to, v tr

<Ciències de la salut > Cirurgia>

Definició
Obstruir un vas sanguini o el tub digestiu per mitjà d'un clamp per interrompre-hi temporalment la circulació o evitar el vessament de matèria intestinal, respectivament.
clampar clampar

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  clampar, v tr
  • es  clampar, v tr
  • fr  clamper, v tr
  • en  clamp, to, v tr

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Conceptes bàsics > Tècniques>

Definició
Obstruir un vas sanguini o el tub digestiu per mitjà d'un clamp per a interrompre-hi temporalment la circulació o per a evitar el vessament de matèria intestinal o l'hemorràgia, en cas d'obertura quirúrgica o traumatisme, respectivament.

Nota

  • Per exemple, l'objectiu en els cas de clampar un vas sanguini és evitar l'hemorràgia, mentre que en el cas del tub digestiu és evitar la disseminació del seu contingut contaminant o tòxic.
declaració a peu dret declaració a peu dret

<Comunicació > Premsa>, <Comunicació > Audiovisuals >Televisió>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  declaració a peu dret, n f
  • ca  declaració llampec, n f
  • ca  carxofada, n f sin. compl.
  • ca  roda de premsa improvisada, n f sin. compl.
  • ca  roda de premsa informal, n f sin. compl.
  • ca  tall, n sin. compl.
  • es  canutazo, n m

<Comunicació > Premsa>, <Comunicació > Audiovisuals >Televisió>

Definició
Presa de declaracions ràpida, habitualment d'un polític, i feta a peu dret davant d'un micròfon.

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • fr   n m
  • en   n

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>

Definició

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • fr   n m
  • en   n

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>

Definició
ferir-se ferir-se

<Angiologia>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ferir-se, v intr pron
  • ca  llampar-se, v intr pron sin. compl.

<Angiologia>, <Neurologia>

Definició
Tenir un atac d'apoplexia.
flor de nit flor de nit

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  flor de nit, n f
  • ca  meravella de nit, n f sin. compl.
  • ca  mirabajà, n m sin. compl.
  • ca  bella de nit, n f alt. sin.
  • ca  pere, n m alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  diego de nit, n m var. ling.
  • ca  diegos, n m pl var. ling.
  • ca  diegos de nit, n m pl var. ling.
  • ca  dompedro, n m var. ling.
  • ca  dompedros, n m pl var. ling.
  • ca  don diegos, n m pl var. ling.
  • ca  dondiego, n m var. ling.
  • ca  donpedrer, n m var. ling.
  • ca  donpedro, n m var. ling.
  • ca  llampedro, n m var. ling.
  • ca  mampedro, n m var. ling.
  • ca  pedro, n m var. ling.
  • nc  Mirabilis jalapa L.

<Botànica > nictaginàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  flor de nit, n f
  • ca  meravella de nit, n f sin. compl.
  • ca  mirabajà, n m sin. compl.
  • ca  bella de nit, n f alt. sin.
  • ca  pere, n m alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  diego de nit, n m var. ling.
  • ca  diegos, n m pl var. ling.
  • ca  diegos de nit, n m pl var. ling.
  • ca  dompedro, n m var. ling.
  • ca  dompedros, n m pl var. ling.
  • ca  don diegos, n m pl var. ling.
  • ca  dondiego, n m var. ling.
  • ca  donpedrer, n m var. ling.
  • ca  donpedro, n m var. ling.
  • ca  llampedro, n m var. ling.
  • ca  mampedro, n m var. ling.
  • ca  pedro, n m var. ling.
  • nc  Mirabilis jalapa L.

<Botànica > nictaginàcies>

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n f
  • ca   n f sin. compl.
  • ca   n f sin. compl.
  • es   n f
  • es   n f
  • es   n f
  • es   n f
  • es   n f
  • es   n f
  • en   n

<Química > Química física>

Definició

Nota