Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "llanxassa" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espina-xoca, n f
- ca floravia, n f sin. compl.
- ca gafet, n m sin. compl.
- ca gossets, n m pl sin. compl.
- ca gossos, n m pl sin. compl.
- ca gutxets, n m pl sin. compl.
- ca herba de tres claus, n f sin. compl.
- ca llagasta, n f sin. compl.
- ca narriola, n f sin. compl.
- ca abriülls, n m alt. sin.
- ca aferragós, n m alt. sin.
- ca aferragosos, n m pl alt. sin.
- ca arrancamonyos, n m/f alt. sin.
- ca arrencamonyos, n m/f alt. sin.
- ca baconets, n m pl alt. sin.
- ca blanquiella, n f alt. sin.
- ca cadells, n m pl alt. sin.
- ca cadiretes, n f pl alt. sin.
- ca caparrera, n f alt. sin.
- ca caparres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca card estrellat, n m alt. sin.
- ca cardassina, n f alt. sin.
- ca cardigassa borda, n f alt. sin.
- ca cardigassos, n m pl alt. sin.
- ca catxurrera, n f alt. sin.
- ca catxurreres, n f pl alt. sin.
- ca catxurros, n m pl alt. sin.
- ca catxurros (fruit), n m pl alt. sin.
- ca coscorros, n m pl alt. sin.
- ca enganxadones, n m alt. sin.
- ca enganxadones (fruit), n m alt. sin.
- ca enganxagossos, n m alt. sin.
- ca enganxamonyos, n m alt. sin.
- ca escardot bord, n m alt. sin.
- ca escorpins, n m pl alt. sin.
- ca espinacal, n m alt. sin.
- ca floravies, n f pl alt. sin.
- ca gafets, n m pl alt. sin.
- ca gafets petits, n m pl alt. sin.
- ca garrinets, n m pl alt. sin.
- ca herba catxurrera, n f alt. sin.
- ca herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
- ca herba de les espines, n f alt. sin.
- ca herba de les punxes, n f alt. sin.
- ca herba del fetge, n f alt. sin.
- ca herba dels tres claus, n f alt. sin.
- ca herba espitllera, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba pollosa, n f alt. sin.
- ca herba xoca, n f alt. sin.
- ca llagastes, n f pl alt. sin.
- ca llapassa, n f alt. sin.
- ca llapassa menuda, n f alt. sin.
- ca llapassa petita, n f alt. sin.
- ca llufes, n f pl alt. sin.
- ca obriülls, n m alt. sin.
- ca punxera, n f alt. sin.
- ca rastellera, n f alt. sin.
- ca rialla, n f alt. sin.
- ca rialles, n f pl alt. sin.
- ca rioles espinoses, n f pl alt. sin.
- ca te de garrot, n m alt. sin.
- ca te de punxes, n m alt. sin.
- ca violes espinoses, n f pl alt. sin.
- ca xoca, n f alt. sin.
- ca xoques, n f pl alt. sin.
- ca espina xoca, n f var. ling.
- ca ferragosos, n m pl var. ling.
- ca flor-i-dia, n f var. ling.
- ca garrutxera, n f var. ling.
- ca guixets, n m pl var. ling.
- ca llipasses, n f pl var. ling.
- ca riaia, n f var. ling.
- ca sobrevia, n f var. ling.
- ca xaques, n f pl var. ling.
- nc Xanthium spinosum L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fe bord, n m
- ca herba taco, n f alt. sin.
- ca melgó, n m alt. sin.
- ca melgó de llapassa, n m alt. sin.
- ca trèvol d'estormia, n m alt. sin.
- ca trèvol de llapassa, n m alt. sin.
- ca trèvol de llapassó, n m alt. sin.
- ca trèvol femella, n m alt. sin.
- ca userda borda, n f alt. sin.
- nc Medicago polymorpha L.
- nc Medicago hispida Gaertn. var. ling.
- nc Medicago nigra (L.) Krock. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fe bord, n m
- ca herba taco, n f alt. sin.
- ca melgó, n m alt. sin.
- ca melgó de llapassa, n m alt. sin.
- ca trèvol d'estormia, n m alt. sin.
- ca trèvol de llapassa, n m alt. sin.
- ca trèvol de llapassó, n m alt. sin.
- ca trèvol femella, n m alt. sin.
- ca userda borda, n f alt. sin.
- nc Medicago polymorpha L.
- nc Medicago hispida Gaertn. var. ling.
- nc Medicago nigra (L.) Krock. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca forcadella, n f
- ca abella, n f sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabudet, n m sin. compl.
- ca cabut, n m sin. compl.
- ca dentó, n m sin. compl.
- ca estudiant, n m sin. compl.
- ca forcadella roja, n f sin. compl.
- ca llevanassa, n f sin. compl.
- ca músic vermell, n m sin. compl.
- ca peix rei, n m sin. compl.
- ca reget, n m sin. compl.
- ca somera, n f sin. compl.
- ca somera vermella, n f sin. compl.
- ca borriquete, n m var. ling.
- ca cabezudo, n m var. ling.
- ca furcadella roija, n f var. ling.
- ca raget, n m var. ling.
- ca reixet, n m var. ling.
- ca rexet, n m var. ling.
- nc Anthias anthias
- nc Anthias sacer var. ling.
- nc Labrus Anthias var. ling.
- es tres colas
- fr barbier
- fr barbier hirondelle
- fr barbier-hirodelle
- it castagnola rossa
- en swallowtail sea perch
- en swallowtail seaperch
- en vermilion fish
- de Drei Schwänze
<Peixos > Serrànids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca forcadella, n f
- ca abella, n f sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabudet, n m sin. compl.
- ca cabut, n m sin. compl.
- ca dentó, n m sin. compl.
- ca estudiant, n m sin. compl.
- ca forcadella roja, n f sin. compl.
- ca llevanassa, n f sin. compl.
- ca músic vermell, n m sin. compl.
- ca peix rei, n m sin. compl.
- ca reget, n m sin. compl.
- ca somera, n f sin. compl.
- ca somera vermella, n f sin. compl.
- ca borriquete, n m var. ling.
- ca cabezudo, n m var. ling.
- ca furcadella roija, n f var. ling.
- ca raget, n m var. ling.
- ca reixet, n m var. ling.
- ca rexet, n m var. ling.
- nc Anthias anthias
- nc Anthias sacer var. ling.
- nc Labrus Anthias var. ling.
- es tres colas
- fr barbier
- fr barbier hirondelle
- fr barbier-hirodelle
- it castagnola rossa
- en swallowtail sea perch
- en swallowtail seaperch
- en vermilion fish
- de Drei Schwänze
<Peixos > Serrànids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ganxolada, n f
- ca llapassa, n f alt. sin.
- ca moixos, n m pl alt. sin.
- ca panissa, n f alt. sin.
- ca panissola, n f alt. sin.
- ca serreig, n m alt. sin.
- ca serreig d'aresta groga, n m alt. sin.
- ca serreig de borleta, n m alt. sin.
- ca xereix, n m alt. sin.
- ca xereix d'aresta groga, n m alt. sin.
- ca xereix d'espiga, n m alt. sin.
- ca xereix glauc, n m alt. sin.
- ca cerreig, n m var. ling.
- ca cerreig d'aresta groga, n m var. ling.
- ca cerreig de borleta, n m var. ling.
- ca llepassa, n f var. ling.
- ca xerreix, n m var. ling.
- ca xerreix d'espiga, n m var. ling.
- nc Setaria pumila (Poir.) Roem. et Schult.
- nc Setaria glauca auct. var. ling.
- nc Setaria lutescens F.T. Hubb. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ganxolada, n f
- ca llapassa, n f alt. sin.
- ca moixos, n m pl alt. sin.
- ca panissa, n f alt. sin.
- ca panissola, n f alt. sin.
- ca serreig, n m alt. sin.
- ca serreig d'aresta groga, n m alt. sin.
- ca serreig de borleta, n m alt. sin.
- ca xereix, n m alt. sin.
- ca xereix d'aresta groga, n m alt. sin.
- ca xereix d'espiga, n m alt. sin.
- ca xereix glauc, n m alt. sin.
- ca cerreig, n m var. ling.
- ca cerreig d'aresta groga, n m var. ling.
- ca cerreig de borleta, n m var. ling.
- ca llepassa, n f var. ling.
- ca xerreix, n m var. ling.
- ca xerreix d'espiga, n m var. ling.
- nc Setaria pumila (Poir.) Roem. et Schult.
- nc Setaria glauca auct. var. ling.
- nc Setaria lutescens F.T. Hubb. var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de la taca, n f
- ca melgó, n m alt. sin.
- ca trèvol de la taca, n m alt. sin.
- ca trèvol de llapassa, n m alt. sin.
- ca userda borda, n f alt. sin.
- nc Medicago arabica (L.) Huds.
- nc Medicago maculata Willd. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de la taca, n f
- ca melgó, n m alt. sin.
- ca trèvol de la taca, n m alt. sin.
- ca trèvol de llapassa, n m alt. sin.
- ca userda borda, n f alt. sin.
- nc Medicago arabica (L.) Huds.
- nc Medicago maculata Willd. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba santjoanera, n f
- ca llaparassa, n f alt. sin.
- ca matapeix blanc menut, n m alt. sin.
- ca lleparassa, n f var. ling.
- nc Verbascum rotundifolium Ten. subsp. haenseleri (Boiss.) Murb.
<Botànica > escrofulariàcies>
