Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "llau" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca allau, n f
- es alud
- es avalancha
- fr avalanche
- en avalanche
<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Origen > Fonts naturals>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca allau, n f
- es alud, n m
- fr avalanche, n f
- en avalanche, n
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca api d'aigua, n m
- ca llac, n m alt. sin.
- ca llit de granota, n m alt. sin.
- ca morrons, n m pl alt. sin.
- ca ranuncle aquàtic, n m alt. sin.
- ca ranuncle d'aigua, n m alt. sin.
- ca àbit d'aigua, n m var. ling.
- nc Ranunculus aquatilis L.
- nc Ranunculus diversifolius Gilib. var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca api d'aigua, n m
- ca llac, n m alt. sin.
- ca llit de granota, n m alt. sin.
- ca morrons, n m pl alt. sin.
- ca ranuncle aquàtic, n m alt. sin.
- ca ranuncle d'aigua, n m alt. sin.
- ca àbit d'aigua, n m var. ling.
- nc Ranunculus aquatilis L.
- nc Ranunculus diversifolius Gilib. var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>
<Bahaisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca Bahá'u'lláh
<Religions > Bahaisme>
Definició
Nota
- Tot i ser un persa d'origen noble, Bahá'u'lláh va renunciar a ser ministre per dedicar-se als pobres i oprimits i el 1863 va declarar públicament la seva missió en tant que Manifestació de Déu per a l'època. Va ser empresonat per raó d'aquesta pretensió i va ser desterrat successivament. Primer de Bagdad, on va fer pública la seva condició de Missatger de Déu, figura anunciada pel Báb; posteriorment de Constantinoble i més tard d'Adrianòpolis, des d'on va ser enviat com a presoner a Acre, Terra Santa, el 1868. Va escriure l'equivalent a més de cent volums de textos, tant en àrab com en persa, que els bahá'ís consideren inspirats per Déu. El principal repertori de les lleis i principis de la revelació de Bahá'u'lláh és el Kitab-i-Aqdas ('el llibre més sagrat'). Des d'Adrianòpolis, primer, i després des d'Acre, Bahá'u'lláh va adreçar una sèrie de cartes als governants i als líders religiosos de la seva època, en les quals proclamava la proximitat de la maduresa de la humanitat que comportaria la unificació de la humanitat i el naixement d'una civilització mundial. També hi feia una crida als reis, emperadors i presidents del segle XIX perquè conciliessin les seves diferències, limitessin el seu armament i dediquessin les seves energies a l'establiment de la pau mundial. Bahjí, l'indret al nord d'Acre on va morir i on va ser enterrat, és avui el punt focal de la comunitat mundial seguidora dels seus ensenyaments.
- Bahá'u'lláh significa, literalment, 'Glòria de Déu'.
<Pintura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca blau, n m
- es azulete
<Arts > Pintura>
<Neteja > Productes de neteja>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca blau, n m
- ca blavet, n m sin. compl.
- es azulete
<Neteja > Productes de neteja>
Definició
<Indústria del suro>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca blau, n m
- es azul
- fr bleu
- en blue rot
<Indústria > Indústria del suro>
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca blau, n m
- ca blaverol, n m
- ca morat, n m
- es cardenal
- es moretón
- fr bleu
- en bruise
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca blau, n m
- ca blaverol, n m
- ca morat, n m
- es cardenal
- es moretón
- fr bleu
- en bruise
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
