Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llavassada" dins totes les àrees temàtiques

llapassa borda llapassa borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llapassa borda, n f
  • ca  escorpins, n m pl sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gossets, n m pl sin. compl.
  • ca  bardana borda, n f alt. sin.
  • ca  bardana menor, n f alt. sin.
  • ca  gafets de fulla ampla, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  llaparassa borda, n f alt. sin.
  • ca  llapassera borda, n f alt. sin.
  • ca  llufes, n f pl alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  te de punxes, n m alt. sin.
  • ca  llipassa borda, n f var. ling.
  • nc  Xanthium echinatum Murray subsp. italicum (Moretti) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Xanthium italicum Moretti sin. compl.
  • nc  Xanthium strumarium L. subsp. italicum (Moretti) D. Löve sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions bardana borda, bardana menor, escorpins, gaferot, gafets de fulla ampla, gossets, gossos, llaparassa borda, llapassa borda, llufes i repalassa borda per a Xanthium italicum i espècies afins.
llengua de ca llengua de ca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de ca, n f
  • ca  aferragós, n m alt. sin.
  • ca  avellana torrada, n f alt. sin.
  • ca  besneula, n f alt. sin.
  • ca  besneula crètica, n f alt. sin.
  • ca  cinoglossa, n f alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  herba de gos, n f alt. sin.
  • ca  joiosa (flor), n f alt. sin.
  • ca  llapassa, n f alt. sin.
  • ca  llapassera, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ovella, n f alt. sin.
  • ca  llengua de gos, n f alt. sin.
  • ca  maneula, n f alt. sin.
  • ca  violera borda, n f alt. sin.
  • ca  violes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  berneula, n f var. ling.
  • ca  llengua de cutxo, n f var. ling.
  • ca  minyeula, n f var. ling.
  • ca  verneula, n f var. ling.
  • ca  vesneula, n f var. ling.
  • ca  visneula, n f var. ling.
  • nc  Cynoglossum creticum Mill.
  • nc  Cynoglossum pictum Aiton var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

  • Llengua de cutxo és un nom alguerès amb el sentit de 'llengua de gos' (cutxo, de l'italià cuccio, cucciolo 'cadell').
llengua de ca llengua de ca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de ca, n f
  • ca  aferragós, n m alt. sin.
  • ca  avellana torrada, n f alt. sin.
  • ca  besneula, n f alt. sin.
  • ca  besneula crètica, n f alt. sin.
  • ca  cinoglossa, n f alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  herba de gos, n f alt. sin.
  • ca  joiosa (flor), n f alt. sin.
  • ca  llapassa, n f alt. sin.
  • ca  llapassera, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ovella, n f alt. sin.
  • ca  llengua de gos, n f alt. sin.
  • ca  maneula, n f alt. sin.
  • ca  violera borda, n f alt. sin.
  • ca  violes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  berneula, n f var. ling.
  • ca  llengua de cutxo, n f var. ling.
  • ca  minyeula, n f var. ling.
  • ca  verneula, n f var. ling.
  • ca  vesneula, n f var. ling.
  • ca  visneula, n f var. ling.
  • nc  Cynoglossum creticum Mill.
  • nc  Cynoglossum pictum Aiton var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

  • Llengua de cutxo és un nom alguerès amb el sentit de 'llengua de gos' (cutxo, de l'italià cuccio, cucciolo 'cadell').
llevantada llevantada

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llevantada, n f

<Navegació tradicional>

Definició
Ventada forta de llevant.
llevantada llevantada

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  llevantada, n f
  • ca  temporal de llevant, n m
  • es  temporal de levante, n m
  • fr  épisode de Levant, n m
  • fr  tempête de vent d'est, n f
  • en  levante storm, n
  • en  levanter storm, n

<Física > Meteorologia>

Definició
Temporal característic de la costa de Catalunya i el País Valencià, en el qual predominen vents forts de llevant i pluges que poden arribar a ser molt intenses.

Nota

  • Les llevantades, que poden durar diversos dies, se solen concentrar a la primavera i a la tardor. A la costa, afecten especialment l'estat del mar, ja que s'alça un fort onatge que pot provocar danys importants en platges i ports.
llevantada llevantada

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  llevantada, n f
  • ca  temporal de llevant, n m
  • es  temporal de levante, n m
  • fr  épisode de Levant, n m
  • fr  tempête de vent d'est, n f
  • en  levante storm, n
  • en  levanter storm, n

<Física > Meteorologia>

Definició
Temporal característic de la costa de Catalunya i el País Valencià, en el qual predominen vents forts de llevant i pluges que poden arribar a ser molt intenses.

Nota

  • Les llevantades, que poden durar diversos dies, se solen concentrar a la primavera i a la tardor. A la costa, afecten especialment l'estat del mar, ja que s'alça un fort onatge que pot provocar danys importants en platges i ports.
nevàs nevàs

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  nevàs, n m
  • ca  nevassada, n f sin. compl.
  • es  nevazo
  • fr  chute de neige importante
  • en  heavy snowfall

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia>

Definició
Nevada forta.
nevàs nevàs

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  nevàs, n m
  • ca  nevassada, n f sin. compl.
  • es  nevazo
  • fr  chute de neige importante
  • en  heavy snowfall

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia>

Definició
Nevada forta.
postura del cadàver postura del cadàver

<Ciències socials > Filosofia > Ioga>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del ioga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/278>

  • ca  postura del cadàver, n f
  • ca  xavàssana, n m sin. compl.
  • es  postura de relajación final, n f
  • es  postura del cadáver, n f
  • es  postura del muerto, n f
  • en  corpse pose, n
  • sa  śavāsana, n n

<Ioga > Àssanes>

Definició
Postura de relaxació en què el iogui es manté estirat de panxa enlaire, amb els braços estirats i lleugerament separats del cos, els palmells de les mans mirant enlaire i els peus oberts lleugerament cap enfora.

Nota

  • La forma xavàssana prové del sànscrit śavāsana, denominació constituïda pels formants śava 'cadàver' i āsana 'postura'.
postura del cadàver postura del cadàver

<Filosofia > Ioga>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  postura del cadàver, n f
  • ca  xavàssana, n m sin. compl.
  • es  postura de relajación final, n f
  • es  postura del cadáver, n f
  • es  postura del muerto, n f
  • en  corpse pose, n
  • sa  śavāsana, n n

<Filosofia > Ioga>

Definició
Postura de relaxació en què el iogui es manté estirat de panxa enlaire, amb els braços estirats i lleugerament separats del cos, els palmells de les mans mirant enlaire i els peus oberts lleugerament cap enfora.

Nota

  • La forma xavàssana prové del sànscrit śavāsana, denominació constituïda pels formants śava 'cadàver' i āsana 'postura'.